Sunday 2 September 2007

Anna i Llança (Anna, Capítol I)

Hola, em dic Anna, tinc 18 anys, un somriure per regalar-te i una camara fotogràfica perquè vull el teu sempre amb mi. click.

Hola, em dic Joël, tinc 22 anys, busco la meva mirada darrera de l'objectiu des del que m'espies. És per això que miro i quan el veig somric. click.

El sol es reflexa ja en les teulades més altes d'aquesta ciutat nord-africana, cel blau, ni un sol núvol i la brisa de la Mediterrània arriba als peus del llit, engrescant un matí que promet ser fantàstic. Et beso el meluc i m'alço, buscant els ulls de menta darrera el cristall digital. click.

Caminem entre les parades d'espècies i tes, els contrastos de colors són increïbles, no paro de fer fotos, m'ho enduria tot. Click. Però aquesta olor tan intensa, tan densa i gruixuda... M'entristeix sentir-la i no poder-la guardar.

L'estiu s'esvaeix, els dies s'escurcen i l'auguri del fred de l'hivern em fa buscar-te. Asseguda en el puf, darrera la trinxera digital, immòvil i aterradorament lluny. T'acaricio la nuca, et gires, click. M'ha frapat aquesta lluentor metàl·lica, l'abisme darrera la teva llança argentada.

S'endevina la lluna, gairebé plena, un esbós d'argent agradablement glaçat en aquesta tarda, extranyament freda, primers de setembre, la llum perfecta, els colors pàlids, el gris iniciàtic de la primera penombra només intuïda... Click. I noto la teva mà, el tacte de sorra del desert de la teva epidermis és una remor sense sentit en el meu coll. Click. Em giro per veure que els teus ulls no són més aquell oasi blau que no sabia captar.

1 comment:

Isard El Sheik said...

Anna i escut

La mirada perduda en el sostre, estirat al llit, silenci després d'haver fet l'amor d'una manera suau i tendra, gairebé transparent. La llum de lluna creixent revela la teva tristor.
- Mira de dormir...
- Sí, és només que....
Una carícia i canviem de postures, jo per no veure-la i ell per no mostrar-la.

(...)

Es fa de nit massa ràpidament, ja; setembre és un mes covard, en retirada. O potser és la sensació que tinc, en sentir l'aire fred o és l'enyorança de l'estiu acabat de passar, epidèrmicament lúcid, forçosament curt.

Les bosses del super pesen, no hauria de comprar-ho tot de cop, em costa carretejar-les. En Xöel va marxar la setmana passada a algún lloc del nord d'Europa o del sud del Líban. M'he tallat el cabell molt curt i m'he comprat uns pantalons d'Alí Babà, negres.