En el post del 29 de Gener, comentava que la crisi de crèdit no seria preocupant si no s'extenia a les asseguradores. Bé, sembla que ja hi som pel tall: AIG, el major grup assegurador mundial, ha fet públics els seus resultats, que han estat unes pèrdues record en els seus 89 anys d'història. No necessàriament implica que estiguin especialment esquitxats, però és una dada que no augura res bò, si mirem la resposta del mercat la setmana que han de decidir el preu del diner pel proper mes a ambdues bandes de l'Atlàntic: Avui el Nikkei ha perdut el 4.5%, l'Íbex ha perdut un 2.3% i l'EuroStoxx un 1.3 venint de pèrdues. A l'Àsia emergent les pèrdues han estat aquesta matinada d'aquests ordres, amb alguna excepció. La coiuntura macro és la següent: el preu del petroli Texas còmodament instal·lat per sobre dels 100 $, l'USD per sobre dels 1.52 EUR, el preu de l'or en màxims històrics i el món financer en vies d'enfonsar-se: Citigrup perd el 2% en un dia, i no són les úniques, Boeing, per exemple, una de les vaques sagrades del Dow Jones, es deixava pel camí un 4% aquesta tarda.
I és que les pèrdues record de AIG poden representar una molt mala notícia: si la crisi de crèdit s'ha extès a les asseguradores, la crisi ja no només és de confiança en el crèdit, deixa de ser coiuntural i passa a ser una recessió amb totes les de la llei. Una recessió que, al nivell actual del preu del diner és estanflació (estancament + inflació), juntament amb una crisi de liquidesa no avaluada encara, de manera que els bancs centrals s'han trobat amb la pitjor situació possible, amb poques eines per refer la situació (per paliar la recessió cal baixar el tipus de interès, però això fa pujar la inflació, que provoca de nou recessió perquè s'atura el consum intern).
Demà hi ha reunió del BCE, i veurem a quan porten el preu del diner, Bernanke de la FED també ha de baixar tipus, però aquesta baixada, potser ja està descomptada si no és important. Si no ho fan o no de forma decidida, aquesta setmana podem assistir a una caiguda brutal de la renda variable, ja que fa dies que els índexos estan en un moviment lateral esperant a veure-les venir. Les notícies d'avui combinades amb la decisió dels bancs centrals d'aquesta setmana poden portar l'Íbex, per exemple, a perdre els 12mil punts ràpidament i buscar el suport en poc més de 11mil.
En Lone_, analista de Finanzas.com, escull l'índex S&P per analitzar la situació a nivell tècnic: Un 38% de caiguda desde màxims el situa a nivells de 5 anys enrera, amb una figura de tornada en vertical que torna a perdre en vertical, indicant una situació de potencial caiguda lliure a tots els plaços en els que arriben les dades tècniques.
És a dir, en el curt i mig no s'observen aspectes positius: els mínims estan per arribar, i per tant la renda variable aquesta primavera ha de perdre amb ganes. El rebot i canvi de tendència ha de venir de la coiuntura entre la recuperació dels fonaments financers, un preu del petroli sobre els 80 $, un EUR baixant de 1.4 EUR i les matèries primeres baixant preu per fomentar l'exportació. Podem preveure-ho a dia d'avui? Els indicadors apunten en direcció contrària, de moment.
La versió optimista fonamentada la dóna R.F.Wescott, ex-assessor de Clinton (Bill), quan diu que no li preocupa l'estanflació, ja que la inflació és una mesura d'aplicació annual i no tindrà influència en la macroeconomia fins a final d'any, i per tant, els bancs centrals ténen més marge ara que al novembre. També comenta que si a la inflació li treus la component del petroli, estan només als 2.2% (parlem de US, ara), i que caldria arribar als 120 $ per barril per no recuperar el terreny, i creu que aixo no passarà. Segons Wescott, el problema del crèdit està encara per aparèixer en un 40%, i el curt plaç no pot ser bò, però la recuperació de l'economia americana serà ràpida, per les pròpies presions del mercat global en la coiuntura actual, i parla d'un període de recuperació de 18 mesos.
En conclusió, sembla que als americans els interessa un USD feble per mantenir la entrada de diners a base d'exportar, pensant que el preu del petroli és púrament coiuntural. No ténen alternativa, i el món financer, i per tant el món econòmic occidental, tampoc.
Atenent que els resultats de la renda variable actual es traslladaran a l'economia real a partir dels propers 6 mesos o 1 any, afegint-se a la crisi que ja vivim i que avançava la caiguda de l'estiu passat, no és d'extranyar que alguns analistes parlin de tases d'atur derivades de la crisi de crèdit (a Espanya) de l'ordre del 15% a 1 any vista.
Sí, possiblement en 2 anys ja ens haguem recuperat, però mentrestant hi ha qui ho haurà de passar un xic magre.
No comments:
Post a Comment