La luteïna està relacionada amb la degeneració macular dels ulls. Baixes quantitats de luteina (i de zeaxantina, un seu metabolit) coincideixen amb un increment de risc de degeneració macular, fet que fa que aquesta molècula, pertanyent a la família dels carotens, sigui capdal de incloure en la dieta, i més quan l'organisme no és capaç de biosintetitzar-la.
Com a carotè que és té propietats antioxidants, és a dir és un agent protector d'agressions moleculars, en aquest cas als ulls, envers la degeneració macular i cataractes. I, com que no som capaços de biogenerar-lo, l'hem de ingerir; es troba fonamentalment en els espinacs, la col, la carbassa, i també en els kiwis. És bo prendre'n una quantitat diària, ja que l'absorció a l'ull és extremadament lenta (calcula que calen uns 6 mesos per a saturar-lo).
Estructuralment és un epsilon-carotè-3,3'-diol, és a dir, la molècula simètrica substituïda amb un parell de grups alcohol. L'estructura, 2 anells aromàtics comunicats a través d'un sistema pi a través d'una cadena prou llarga de dobles enllaços, ja indica que és un molt bon cromòfor de la llum en l'espectre Ultravioleta i Visible. No sorprèn que amb aquesta estructura la luteina absorveixi el color blau, i per tant la veiem pel seu contrari, el groc, d'on pren el nom (lutea en llatí significa groc).
No comments:
Post a Comment