Les Columbretes estàn a uns 50 km davant de la costa de Castelló. Un volcà erosionat sobresurt de l'aigua en forma de mitja lluna. El cràter té una profunditat d'uns 25 metres, la part més alta no sobresurt de l'aigua més de 20. És una reserva natural marina fantàstica, una piscina natural de 150 metres d'ampla, com a molt, plena de vida. Allà he tingut la possibilitat de nedar entre un banc de barracudes (l'espècie autòctona de la Mediterrània, que no recordo com n'hi diuen) per viure una de les meves millors experiències amb equip scuba. Increïblement bonic, totes alineades o pràcticament, seguint parsimoniosament el corrent van atravessar el cràter al seu ritme. Control de flotabilitat, flipar una mica, respirar el més lent possible i acostar-te a 3 metres. Ni s'inmuten. Alguna et mira encuriosida, però segueix camí. Nedo una estona amb elles, entre 10 i 15 metres de profunditat, la llum del sol les ilumina perfectament, n'hi ha que fan mig metre o més, o m'ho sembla.
Les seguim fins al final del cràter. La vegetació és esplèndida, un prat submarí recobert de flors blanques, il·luminat pel sol de juny sota aigua. De cop i volta una paret i un abisme, surts del cràter, l'aigua és més freda, la profunditat és fosca i d'una bellesa més agreste, més abisal, més impactant, violentament impactant. La paret baixa gairebé vertical. Baixem a 25 metres, meros enormes. Bellesa àrida i penetrant.
Un cop a bord veig una gavina que pica a una altra, és petita i està ferida. Aviat en vindran d'altres a reclamar la seva part del festí. Mal lloc, el món, per segones oportunitats.
No comments:
Post a Comment