Monogàmia i Revolució Industrial

En l'anterior post de La Ruta de la Medusa escrivia que la monogàmia és la segona opció de diversitat genètica; de fet és la que té més tendència a instal·larse en temps d'escasesa de recursos. L'exemple que utilitzava era el del clan d'homínids, que assumeix el nomadisme en un espai en el que les condicions per buscar menar es fan més dures i els riscos que corren en quedar-se s'igualen o són superats pels riscos de moure's. Es creen clans petits, s'aguditza l'enginy per fabricar eines, es busquen noves maneres de sobreviure. L'evolució és el resultat de la necessitat del canvi. I aquesta és una llei universal pels humans.

Però tornem a la monogàmia. Només el sedentarisme en un entorn de necessitat expliquen la monogàmia total, de per vida. Un exemple: la ratio de separacions incrementa moltíssim arrel de que la dona s'incorpora al mercat de treball, ja als inicis de la revolució industrial. A tots ens sembla lògic, suposo. Aprofondim un xic? Situem-nos uns segles enrera, en una societat pre-industrial, sedentària i fonamentalment agrícola. Les ciutats són molt més petites del que són ara, els camps es cultiven a força de braços capaços de moure l'arada, els fills són l'equivalent actual a un plà de jubilació, en molts casos les famílies treballen de sol a sol aïllades o en grups reduïts de veïns o comunitats, en moltes ocasions amb una relació de parentesc. En aquestes condicions les lleis socials s'endureixen, l'ordre moral es torna més estricte. I és lògic. Per una banda la dona ha perdut part del poder social que li pertocava en una societat essencialment caçadora-recolectora. Les feines al camp esdevenen feixugues i l'home ja no va a caçar, inventa l'arada i altres eines pesades que empenyen a la dona a un paper secundari en les tasques del camp. Socialment és una pèrdua de poder brutal; és el naixement de la societat patriarcal tal i com encara tenim memòria històrica de recordar, a través del cine i la literatura d'època.

Hi ha, en aquestes societats, una motivació genètica per la monogàmia total, creada per la necessitat de la garantia de l'ADN que es traspassa als fills. Sense aquesta garantia la supervivència del clan es veu amenaçada. Quan la dona s'incorpora al mon del treball, aquesta necessitat de unitat es trenca per l'increment de recursos que representa l'extra d'ingrès, i la potencial independència d'ambdós membres de la parella. S'obren opcions i deixen de necessitar-se indefinidament. La monogàmia total (una parella i fidelitat al llarg de tota la vida) pren la màxima significació social en societats sedentàries pre-industrials, inicia el seu declivi en societats industrials, un declivi que s'accentua en societats post-industrials, retornant a diferents formes de monogàmies seqüencials.