Ossètia, Geòrgia i el que queda de la guerra freda

En la invasió rusa d'Ossetia i la resposta amenaçant d'occident hi ha, com sempre, un seguit de grisos que fan que no sigui tan senzill determinar quina de les parts té raó. Des dels medis occidentals ens han venut una invasió rusa a un país sobirà, un fet que no té sentit des del punt de vista del dret internacional. S'assenyala però, pels medis més seriosos, que Ossetia, igual que altres regions de la perifèria russa, no té una diferenciació ètnica tan clarament diferenciada com perquè els conflictes no hagin d'aparèixer. Però una revolta ètnica sempre té un iniciador, una causa d'ignició que normalment és provocada. De vegades una crisi econòmica local d'embergadura, de vegades una instigació per part d'un tercer. O la suma de les dues opcions.

Noam Chomsky, en un article ( Towards a Second Cold War?) d'aquesta setmana al Counterpounch, concreta dues components instigadores. Per una banda, el control de les conduccions de derivats del petroli de l'Azerbaijan i Àsia Central. Georgia va ser el corredor escollit per Clinton per evitar Rússia i l'Iran, convertint-se en una zona estratègica d'abastiment a occident, i així la zona es va militaritzar fortament. La segona raó de Chomsky, és la expansió de la zde influència de l'OTAN cap a l'Est, que ha anat sembrant de ressentiment anti-OTAN la opinió pública russa.

Els dos aspectes són importants, no només el primer. Al final de la guerra freda, la unió alemana i la incorporació de la banda est del mur de Berlín a l'OTAN duia implicit el pacte diplomàtic que l'OTAN no s'extendria a l'est. En l'època de Clinton això va abandonar-se, i a la pràctica, els USA van prendre una actitut prepotent geoestratègica, aprofitant la feblesa russa del moment. L'única manera de negociar en aquest context, sembla, és mantenir posicions de poder. Qui les perd, perd la capacitat d'arribar a pactes i és engolit per l'altre. De fet, estem vivint un dels problemes no tancats - o tancats en fals - que cuegen de la guerra freda.

Algú pot imaginar un re-armament important del carib revolucionari, a les portes dels USA, i promogut per Rússia, sense que hi hagi resposta americana en algún moment, d'alguna manera?

Per Chomsky, però, una nova guerra freda és una alternativa que no interessa a ningú. És un simple joc estratègic, una presa de posicions per una negociació a nivell global. Les amenaces no han de passar d'aquí, i la raó és simplement, que una escalada de la situació seria absolutament insostenible per cap de les parts, ni per la humanitat en general.

Una cosa sembla clara, però: la diplomàcia russa és clàrament inferior a l'occidental - viatges de Sarkozy i Condoleza Rice inclosos-, igual que ho és la seva capacitat de influència i propaganda en l'entorn europeu. Donar per suposat que la UE és aliat incondicional de USA, donada la composició actual de la UE no hauria de donar-se per garantit de forma indefinida.