Quemar después de leer, dels Coen

Una amalgama de casualitats dibuixen la trama intel·ligent i descarada d'aquesta radiografia social de la societat americana. I potser, per extensió, l'europea, o cada cop més. Les relacions es miren amb la perspectiva desde la que un economista faria un cop d'ull a un compte de resultats, i apareixen contradiccions, enganys, traicions i, sobretot, confusió. I manca d'autenticitat per arreu. Els personatges són extremadament saxons, ténen aquell punt d'extrem individualista cultural, potser dut a un extrem, en el que la solidaritat ha desaparegut gairebé totalment. Una trama absurda fa aflorar la pròpia tonteria que ens serveix per motivació per passar el dia, el mes o l'any, fent-nos oblidar que el més important pot perfectament ser el que no es veu o s'explica poc o malament. Potser per evitar alliçonar moralment, allò que és important i no es veu, a la peli tampoc. En qualsevol cas, un teatre de l'absurd divertit, fet amb gràcia i una bona dosi de lucidesa.