Anna i l'altre mojito

Qui no sap interpretar una mirada, dificilment podrà entendre una llarga explicació - Proverbi àrab

- Sí, posa'm un altre mojito, vaig sentir que li deia, i girava de nou els ulls nòvament cap a l'escenari, a través de l'atmosfera carregada del club de jazz. Sol, sentat en un puff vermell, la cara il·luminada per la làmpada de taula. Una cara agradable però de rasgs marcats, mirada intel·ligent però fixa, llavis ben dibuixats però de somriure avar, el cap afaitat. El posat relaxat de qui sap que el seu món li pertany, i destil·la aquella seguretat, empipadora segons com, de qui no li importa passejar-lo, ni que miris d'esquitxar-lo.

De cop es gira i em mira, fa un mig somriure girant lateralment el cap, un segon, un altra... Li somric, amplia la seva mueca. Es gira de nou cap a l'escenari i apaga la cigarreta. Segueix el ritme de la música amb el peu, la interpreta, li parla.

- Mola, el concert, eh Anna? em diu l'Oriol, al meu costat, deixant la copa sobre una taula idèntica, la nostra sense làmpada, però. Hi hem de venir més sovint.

Assenteixo amb un somriure, i faig un glop. - Més sovint, sí.

Fa 3 mesos que surto amb l'Oriol. Hem fet l'amor sis vegades, només dues s'ha quedat després a dormir. Viu amb els pares, se sent més còmode i no té la preocupació dels diners a final de mes. Arguments de comoditat i econòmics per amagar pors d'enfrontament d'un moment vital que ni es planteja. Adolescència allargada, relacions porugues, costums còmodes i aparença de capacitat. Ah, sí, i el cotxe, roba de marca i gastar diners sortint.

- Em dones una cigarreta? li pregunto estirant el cos endavant, sense aixecar-me, els dits en el seu braç, en reclam. Mirada, somriure i m'acosta la caixeta blava de Camel. N'en prenc una, me l'encén, intercanviem somriures i un segón d'afegit en el pont dels iris abans de tornar a lloc.

- Fumes Anna? no t'havia vist fer-ho...

- Ni això ni altres coses Oriol. I no, no fumo gairebé mai...