Un cop els organismes reguladors han iniciat la posada en marxa els mecanismes per aturar els mecanismes que han propiciat la crisi, els mercats semblen rebotar amb certa força desde quotes baixes. La injecció de liquidesa, les rebaixes del preu del diner i les garanties nacionals dels dipòsits en occident sembla que obtenen el beneplàcit de tothom.
Però no confonguem una batalla amb la guerra. La propera batalla està per venir, i s'ha de situar en el marc dels països emergents (un terç del creixement global en depèn), en 3 eixos: Sud-est Asiàtic, Europa de l'Est i Amèrica Llatina. Les accions d'aquestes economies encara s'ha de veure, i d'ella en dependrà el mig termini i part de les respostes que el mercat està esperant per retornar als suports de la directriu baixista. Amb els actuals nivells de volatilitat, qualsevol notícia dolenta en algun d'aquests mercats conjugada amb algún mal resultat empresarial (aquests dies s'estan publicant les dades del tercer trimestre), pot enfonsar novament els mercats per sota de les directrius baixistes.
De moment, Xina sembla ben posicionada degut a que el seu creixement està fortament apalancat en el creixement intern, potser no és el cas d'altres economies importants de la regió, per la qual cosa el Sud-est asiàtic pot ser el proper polvorí.
L'Europa de l'Est presenta greus problemes de curt i mig plaç degut a un fort endeutament. Les autoritats financeres mundials ja estàn prestant diners a alguns d'aquests països (Hungria), i ho haurà de fer en altres on la inflació no es moderarà amb facilitat a curt termini (algunes Repúbliques Bàltiques, p.e.).
L'Amèrica Llatina és potser la més ben preparada, tot i els recent problemes d'Argentina amb la nacinalització de fons i la descapitalització massiva de inversions a Brasil.
No comments:
Post a Comment