El 2008 serà un any per recordar per molts motius, un d'ells la caiguda de les borses mundials al voltant del 40%, i la presa de consciència d'una situació econòmica que, empesa per una debacle financera com feia temps que no es veia, ha anat cuallant. Dos dels sectors estratègics estan aturats: la construcció i el del automòvil, que són el paradigma de dos aspectes diferents, igualment representatius de l'impacte de la crisi.
Per una banda, el sector de la construcció ha viscut, encara, durant el 2008, la inèrcia de l'any anterior, de manera que durant el 2009 haurà d'anar empitjorant, abocant aturats a les llistes: fins un 17%, segons Funcas. La gent no compra vivendes perquè (1) no té possibilitats d'aconsegueix el crèdit o (2) encara no han baixat el que haurien i espera.
El primer punt és un problema de liquidesa que ja sembla estar solventat: si vas al banc a fer un dipòsit, el tipus de interès al que t'el remuneren ha caigut en picat, seguint la línia d'abaratiment del diner impulsada pels bancs centrals. D'altra banda, l'interbancari està baixant per la mateixa causa, tot i que més lentament (molt més lentament): Perquè haig de demanar diners a un altre banc a un tipus d'interès de mercat, si els bancs centrals m'el donen gairebé gratis? La situació de mercat del diner és anòmala, i lluny d'una situació d'equilibri "normal".
El segon punt és igualment complex: No es venen les vivendes, però tampoc no baixen d'acord amb el mercat. No poden baixar massa, almenys de moment. Les contructores han acumulat un deute enorme, que ha passat a formar part dels actius dels bancs. Si els bancs assumeixen que aquests actius valent menys del que ténen comptat han d'amortitzar pèrdues. Prefereixen donar crèdit a les constructores per a que sobrevisquin a haver d'assumir ells les pèrdues. Només si això dura força més veurem una davallada important de les vivendes, quan pugui el tipus d'interès novament.
La indústria automovilistica és un bon referent pel que fa a consum: Si hi ha activitat industrial la gent acaba tenint diners per gastar, augmenta el consum i els diners es mouen. Si la activitat industrial es ralentitza disminueix el consum i s'entra en una dinàmica negativa per l'economia. La nostra economia necessita consumir per mantenir-se sana (sí, ja sé, hem creat un monstre, però hi és i viviem amb ell, en ell i alguns per ell). Si la gent no compre cotxes, en pocs mesos aquesta disminució del consum es veurà extesa a altre compres més petites, també.
Fins ara, molts no compraven el cotxe per manca de crèdit: els bancs no en donen. Ara, el tipus de interès ha baixat, però això no s'extendrà en el crèdit tan fàcilment: amb tases d'atur tan importants, amb una inseguretat creixent a la feina i amb poc marge per assumir impagats, les primes de risc seran grans i aniran a repercutir en el client. De fet, de moment, els únics cotxes que s'estan comprant són cotxes cars, que condueix gent que els paga al comptat.
El 2009 és una incògnita enorme. Per una banda, un optimista pensaria que després de l'estiu els indicadors hauran canviat de signe a causa de les mesures dels bancs centrals i dels governs, que han estat ràpids i agressius. Però per l'altra, potser triguem una mica més: entre el 15 i el 20% de les pymes hauran tancat a final d'any, fent la recuperació una mica més lenta respecte dels grans indicadors del que seria normal. Les inversions han de caure aquest any de forma violenta, fent que moltes empreses de serveis tecnològics i científics no puguin sobreviure o retrocedeixin significativament, fent mal a la productivitat de la indústria del coneixement, una indústria emergent i fràgil, sobretot a Espanya, però que no pot aturar-se perquè és un futur cada cop més proper al que no podem arribar tard.
Si pensem que les borses són uns indicadors avançats de l'economia real d'entre 6 o 8 mesos, el mes de gener ha de ser la millor bola de cristall possible per mirar el futur després de l'estiu. Tinc més o menys clar que el terra de les borses no té perquè estar dibuixat: entre febrer i l'estiu l'Íbex pot baixar de 8000 punts, tranquilament. Però el mes de gener és un moment de rebot, i quan més gran sigui aquest rebot, majors seran les possibilitats d'una recuperació econòmica a 8 mesos vista. Només en aquest cas em creuré la versió optimista, la que marca l'inici de la recuperació en la tardor de 2009, mentres tant, pur escepticisme i esperar que les autoritats econòmiques facin el millor possible la seva feina.
No comments:
Post a Comment