La teta asustada, Claudia Llosa

http://vodpod.com/watch/1354805-la-teta-asustada-trailer

"Así le dicen a los que son así como ella, sin alma, porquè del susto el alma se escondió en la tierra". La Teta asustada és una malaltia, una que no existeix, que no respòn a cap varem bioquímic clar, que no dóna positiu en cap test analític. La teta asustada és la por. La por al barull, a la mescla, al possible dolor, al vertigen de la incertesa, al moviment sempre incert del tempo rabiut de les emocions, potser. La protagonista de la peli hereda aquesta por d'una mare violada, una violència física amb seqüeles psíquiques que mai, potser, va arribar a superar del tot, i que van ser el referent de la vida adulta per la protagonista. Suma-li unes condicions de vida sempre amenaçants - la pobresa és una gran lipidadora d'esperanç-, per tenir un personatge fascinant, en cerca gairebé violenta d'una identitat que marxi de la tela d'aranya d'aquesta por angoixant que sembla definirla.

La teta asustada és també el temps en aquell moment pendular que ens fa retractar-nos, buscar distància, perspectiva, un terra ferm i segur des del qual copçar la retrospectiva de l'emoció viscuda. La teta asustada és aquella cançó que tots cantem en algún moment i que mirem d'oblidar ràpid quan el pèndol ha canviat de direcció: i és que la por té tantes formes... Però això seria el guió per una altra peli... Ah, ´si, La Teta Asustada és una peli excel·lent, una hora i mitja que és una bona inversió.