Dos arguments per pensar que la crisi pot ser llarga, per la repercusió que tenen sobre el consum.
1. Els bancs no donen crèdit, no els cal, poden tenir beneficis posant els diners que reben del BCE prop del 4% en deute públic ( ref) sense risc, en un moment en que el tipus del diner està a l'1%. Això per mi vol dir inmovilisme, a veure-les venir.
2. L'habitatge encara està sobrecomprat, encara s'ha de veure la baixada forta: hi ha excés i els preus de la vivenda de primera mà per baixar, encara( ref).
Per tant, la sortida de la crisi no ha de venir pel consum sinó de noves maneres de generació i interpretació de la riquesa. Noves tecnologies, retorns de les inversions en ciència i energies renovables, relacions financeres globals... i també una nova manera de veurens en el món, potser moure'ns més, canviar més sovint i més ràpid... Un nova circumstància ens espera, les regles bàsiques a les que ens havíem acostumat fins ara ja han canviat.
No comments:
Post a Comment