Anna, la casualitat que no existeix i l'atzar que mou el món (Anna, Capítol V)

La flama groguenca de l'espelma, reflexada en la bola de cristall sobre la taula, il·luminava l'única estança d'aquella barraca de les afores de Manaos. La percusió afrobrasilera arribava desde la platja se sentia com una remor de fons, mesclada amb l'onatge en retirada d'un mar tranquil, predisposat, aquella nit, a acollir les rialles de la intensa primavera de l'hemisferi sud. El brevatge era fort, els ulls em coien de son però un fil d'energia m'impedia aturarme... sentia que volia més nit, més vida... i era urgent.

Havia seguit la vella entre la vegetació, com en un somni, deixant enrera el grup... sense cap temor, em sabia segura prop seu, i tot i que no havíem intercanviat un sol mot, sabia que m'havia vingut a buscar, m'havia intuit i reconegut i, d'alguna manera, la seva mirada, determinada i antiga, eliminava qualsevol atisvi dubte.

Pota de conill, pols de mandràgora, dent d'anaconda, pètal d'orquídea negra... la llum era part de la nit, la nit era part del món, el món era part de mi, i jo en ell, tancant un cercle impossible... les imatges de la gent a qui havia conegut desde sempre s'impregnaven de l'aire tropical, humit i calent, salvatge i salat. En la cabana, la veu de la vella em guiava per racons de mi mateixa que no havia gosat mirar mai, en un viatge sense retorn ni descans...

Desperto al meu llit, a l'habitació de l'hotel, vívidament conscient de tot. La finestra oberta deixa entrar una marinada fresca i lliberadora, d'alguna manera és el dia primer d'una nova època, una nova Anna tornarà aquest vespre a Europa. I sento que m'he de posar en marxa, un nou inici, un enorme quadre per pintar, un llibre per escriure... tot comença ara i no hi ha temps per perdre.

Però primer... he de comprar un record per la Raquel, si no s'hagués hagut de quedar a Barcelona jo no hauria ocupat el seu lloc en el paquet turístic... - "L'atzar mou el món", em dic mentres recullo l'equipatge, "La casualitat no existeix", pensant en els motius de la vella per haver-me escollit l'altar del seu sortilegi.