Blink, de Malcom Gladwell

4 maces de cartes, dues d'elles amb el revers vermell, les altres dues amb el revers blau. Les quatre disposades sobre la taula. És el plantejament d'un joc en el que es tracta d'anar sumant quantitats a partir de les cartes positives i, de tant en tant, hi ha cartes negatives que resten.
Després de jugar-hi una estona resulta evident que les vermelles són molt més arriscades: guanyes més, però perds molt més, de manera que si jugues fonamentalment de vermelles perds segur.

Quan se n'adona el jugador de la dinàmica dels colors?

Al cap de 80 cartes la majoria de jugadors pot raonar la diferència entre els colors. Al cap de 40 cartes la majoria juga de blau de forma intuitiva! Però... els jugadors ténen un sensor connectat als dits... que indiquen que al cap de 10 cartes (no 80, no 40) hi ha una diferència mesurable pels sensors en el pols del dit: ja pot intuir, tot i que no raonar, però, en no està avesat a prendre decisions a nivell intuitiu, simplement no les pren, i continua perdent durant 30 cartes més...

Podem aprendre a intuir millor? A reconèixer la intuició que ens dugui a la presa de decisió correcta només en el temps en que dura un blink?

Aquest és un exemple del que l'autor anomena Thin Slicing (intuició contraposada a la raó, per entendre'ns ràpidament) que pots trobar a Blink, aquest molt recomenable llibre de Malcom Gladwell del qual transcric un parell de paràgrafs:

"We live in a world saturated with information. We have virtually unlimited amounts of data at our fingertips at all times, and we're well versed in the arguments about the dangers of not knowing enough and not doing our homework. But what I have sensed is an enormous frustration with the unexpected costs of knowing too much, of being inundated with information. We have come to confuse information with understanding."

"Blink is an attempt to understand this magical and mysterious thing called judgment."