Mercats financers: Un rebot tècnic?

El futur és una incògnita i les boles de cristall no existeixen, o si existeixen, qualsevol fia els seus diners a la capacitat d'endivinació dels gurús. Ok, ser optimista és un valor, però això no implica que no s'hagi d'avaluar el risc. On està el terra dels mercats? Ningú ho sap del cert. Els indicadors a mig plaç continuen igual: la tendència és baixista, malgrat el rebot de les borses mundials ahir i avui. Els selectius estan clarament per sota de la línea de tendència baixista, i el rebot d'aquests dies, que pot durar encara uns dies més, pot ser perfectament coiuntural i efecte tècnic de la sobrevenda i de la gran volatilitat.

Tot i que la resposta de les autoritats financeres sembla que ha estat prou enèrgica, la recessió global és un fet, i encara els mercats han de dibuixar el nou terra, potser aquest és un primer pas? Encara queden dies per veure-ho, de moment, cautela. Com llegia fa uns dies, normalment les borses reboten amb consistència en forma de W, no en forma de V. No és el cas, encara. Com a petits inversors que busquem un valor raonable a mig termini, aquests rebots a curt plaç sense tendència definida és millor observar-los desde la barrera de la renda fixa, no sigui que al toro se li escapi alguna banya, que se li escaparà.

2008 Nobel Prize in Chemistry

Has been awarded to Osamu Shimomura, Martin Chalfie and Roger Y. Tsien for their discovery and development of the green fluorescent protein, GFP.

30 min Obama's Commercial on October 29th

Part I ; Part II ; Part III ; Part IV

Quemar después de leer, dels Coen

Una amalgama de casualitats dibuixen la trama intel·ligent i descarada d'aquesta radiografia social de la societat americana. I potser, per extensió, l'europea, o cada cop més. Les relacions es miren amb la perspectiva desde la que un economista faria un cop d'ull a un compte de resultats, i apareixen contradiccions, enganys, traicions i, sobretot, confusió. I manca d'autenticitat per arreu. Els personatges són extremadament saxons, ténen aquell punt d'extrem individualista cultural, potser dut a un extrem, en el que la solidaritat ha desaparegut gairebé totalment. Una trama absurda fa aflorar la pròpia tonteria que ens serveix per motivació per passar el dia, el mes o l'any, fent-nos oblidar que el més important pot perfectament ser el que no es veu o s'explica poc o malament. Potser per evitar alliçonar moralment, allò que és important i no es veu, a la peli tampoc. En qualsevol cas, un teatre de l'absurd divertit, fet amb gràcia i una bona dosi de lucidesa.

La crisi NINJA

Brutal explicació de la crisi al blog de l'antic professor de l'IESE, Leopoldo Abadia, amb bateig inclòs: La Crisi Ninja, No Income, No Job and Assets .

Corea del nord, el darrer reducte stalinnista

Corea del Nord és el darrer reducte stalinnista. Una hipotètica unificació amb Corea del Sud és impossible: Per la banda Nord-coreana se n'han fet de massa grosses i hi hauria repressàlies, és més fàcil mantenir la propaganda de la dictadura fins que es pugui. Per la banda dels Sud-coreans, hauríen d'actuar seguint el model alemany, això vol dir suportar econòmicament ells el desenvolupament dels veins del nord.
Un bon reportatge del 30 minuts: Corea del nord, la gran il·lusió .

De quan un rebot del 10% no indica (encara) canvi de tendència

La pujada de les borses avui és espectacular. Els motius són varis, primer, el plà que va presentar ahir Sarkozy, segon, ja fa uns pocs dies que no apareix cap entitat financera que s'enfonsa, tercer, un rebot tècnic normal en una caiguda vertical sense respectar suports, i quart, aquesta setmana hi ha venciment de derivats.

Que estadísticament impliqui un canvi de tendència, com sembla que molta gent s'està creient, ja és una altra història. Fins els 10200 punts de l'Íbex, qualsevol rebot no té significació estadística com a un possible canvi de tendència, en aquest moment, i ha de pujar més encara, fins els 10650 punts, per a que començi a berallar-se amb suports en sentit ascendent a curt i mig termini.

Dimecres es començaran a veure els mecanismes d'aplicació del plà, el mercat n'haurà de respondre, i divendres hi ha venciment de derivats. De moment, la tendència de las borses, incloent el que han pujat avui, és baixista en tots els plaços.

Sarkozy i el plà de l'Eurozona

La reunió d'avui de l'Eurozona ha estat important i gairebé diria que sorprenent. Sorprenent, i no per la necessitat d'una acció unitària d'aquest estil per mirar de retornar una mínima confiança als mercats de diners, sinó per la sensació de lideratge que ha aportat sota la presidència francesa. Difícilment hauria hagut una resposta d'aquest estil si la presidència de torn de la UE no hagués caigut sobre un personatge tan carismàtic com Sarzoky. Però la història la fa la circumstància i els grans personatges, els grans líders, i Sarkozy, amb tots els seus defectes, ho és. Si la UE, durant anys, ha donat una imatge tova, de manca de decisió, de lentitut en la presa de decisions, Sarkozy s'ha encarregat de determinar el que espero sigui una manera diferent, més decisiva, menys vacil·lant, en la presa de decisions al màxim nivell.

Amb tot, l'acord d'avui no implica el final de la crisi, ni el seu apaigament, sinó que intenta posar els mecanismes per a la seva solució a mig plaç. A grans trets: el problema actual a curt termini és de liquiditat, cal que circuli diner en el mercat per re-establir el crèdit i que tot funcioni de nou. I els governs aportaran la liquiditat en la manera que correspongui a la situació particular de cada país de l'eurozona. En el cas espanyol, per exemple, el govern presta uns diners al sistema financer, una liquiditat que ha de ser retornable amb el seu corresponent recàrrec en interesos, com si d'una inversió financera es tractés. En el cas britànic, l'altre extrem, el govern entra en l'accionariat dels bancs aportant diners, guanyant, a mig plaç, prou beneficis com per recuperar la inversió i retirar-se'n. El cas espanyol es beneficia d'una previsió normativa derivada d'anteriors crisi que fan que sigui més difícil que els sistema financer entri en crisi tan ràpidament com la resta de països, tot i que lògicament si això s'agravés també cauria.

Cal tenir en compte que la crisi és fonamentalment de liquiditat, i ho és a nivell global. Ningú pot prestar diners a ningú. Europa sola no pot eliminar el problema, però si pot posar una primera pedra. El plà Paulson als US, o millor, el que ha resultat de l'evolució en el congrés del plà Paulson, a banda de trencar amb els vells conceptes del capitalisme americà, és ja una resposta d'aquest mateix estil, una manera d'aportar liquiditat al sistema financer per evitar un col·lapse. I sempre seguint el mateix patró, basat en aquests dos eixos:
i. Afavorir el crèdit a emprenedors i famílies,
ii. Afavorir el prèstec interbancari.

Així, el FMI, els US i EU actuen amb certa coordinació amb plans integrals, o gairebé integrals, per tal de modificar les condicions de crèdit a curt termini. Això implica un canvi brutal, una revolució financera que no crec que tingui precedents a aquest nivell. Hauran de canviar fins i tot lleis i normatives de inversió i posa de manifest la necessitat d'una resposta global a un problema global.

No es tracta de si s'ha de posar diners al sistema o de si els governs, és a dir, els contribuents, són els que l'han de posar. Aquesta discusió tindria sentit si cada país hagués anat pel seu compte. El problema al que ara que es busca la solució no és la sortida de la crisi a nivell del país, sinó una recuperació del sistema financer mundial. S'interpreta que sense capacitat de crèdit als països més rics, els països emergents no poden respondre a les seves pròpies necessitats de creixement (per caiguda de demanda de materies primeres i productes bàsics), fet que comportaria a mig plaç el col·lapse no ja financer, sinó econòmic. El teixit industrial, avui, no pot viure sense l'aportació dels països emergents, d'igual manera que els països emergents creixen a expenses de la demanda dels països rics, és a dir, el seu creixement és depenent de la capacitat creditícia no seva, sinó dels països rics. Penseu que el mercat financer és, amb molt, el que més ha crescut en els darrers anys a nivell global. No hi ha cap altra tipus de generació de riquesa comparable.

Com a exemple del risc d'una no intervenció o una intervenció poc ferma tenim el cas de Japó. L'economia japonesa fa anys que està estancada, o gairebé, degut a que, en el seu moment, el govern nipó va decidir no intervenir en el mercat financer japonés en la crisi dels noranta. Desde llavors el creixement japonés és molt baix, la seva moneda està extremadament devaluada i no aixequen cap. Això és el que s'intenta evitar amb l'acció comuna: fer que la recuperació sigui el més ràpida possible, fer aparèixer quan abans millor el final del túnel per mirar de remuntar. Ara ja es tracta de decidir si remuntarem en 10-15 anys (no acció, o acció no coordinada a nivell global) però no correm el risc de descapitalitzar-nos (opció japonesa), o decidir iniciar la remuntada en uns mesos, un any, introduint diners dels contribuents en el mercat financer, amb el risc de descapitalitzar-nos parcialment.

Però aquest risc ès farà pagar. Com a mínim en termes de canvi en l'estructura bàsica del sistema financer en quan al poder dels organismes. També implicarà canvis notables a nivell polític, tant als US com a UE, que poden ser molt importants i que dependrà també de com es jugui la partida internacional (hi ha altres actors, com ara Rússia, Iran, etc). D'entrada, la Banca de Inversió, que només existia als US, ha desaparegut definitivament i forma part de la història financera del capitalisme.

Origine, de Sidi Larbi Cherkaoui

Origine, el trailer.

Posa als quatre elements el títol que vulguis. Terra, Aigua, Aire i Foc. Nord, Sud, Est i Oest. Contes d'Islàndia, tecnologia japonesa, consumisme americà i sol africà. I dona'ls la forma de la finalitat - una nina de fusta, una maleta, un llaüd i una mirada comuna -, i posem per cas que aquesta finalitat sigui l'expressió de la diferència, amalgamada en gestos, en moviments frenètics, desesperació i pausa, mirada i tornar-hi.

I en un instant, una veu de dona escandinava s'entrellaça amb una veu de dóna àrab a ritme de percusió safardí. I uns ballarins dónen forma única a la diferència. Que siguin de races diferents, diferents els cabells, les pells, les formes, els llenguatges i els ritmes és només una circumstància. Com potser no és altra cosa que circumstància l'abisme que separa el passat del futur inmediat, sigui la mirada que ens atisba abans del somriure, l'ombra que dóna pas a la nova llum, o l'absència.

Globalization and the development of underdevelopment of the third world

Here is a link of a relatively old paper from the Journal of Third World Studies: Globalization and the development of underdevelopment of the third world.

Now that all eyes are put on Stock Markets makes sense to me thinking that the meaning of the Global World wasn`t so good, was quite partial actually, uncomplete and, quite dirt. A better global world must be possible and the current crisis a new oportunity to try.

Tiro en la Cabeza, de Jaime Rosales

Normalment no escric sobre pelis que no m'agraden, performances, concerts o espectacles que no em satisfan, llibres que no m'influeixen en positiu, simplement perquè oblido ràpid i no em motiva donar-hi la volta de més que això em demana, però em ve de gust criticar aquesta peli, potser per la seva pretenciositat no reeixida. Tiro en la cabeza s'ha presentat al darrer festival de San sebastián i ha tingut admiradors i detractors. Amb aquest entrant semblava una peli d'aquelles que cal anar a veure. Però no, no cal.

Anem a pams. La temàtica és bona: la vida d'un etarra al detall, el seu comportament de persona ben normal, la seva quotidianitat exasperant. Simplement, que de tant en tant, odia, mata i busca raons en fer-ho. Fins aquí un bon material argumental.

Però Rosales, no em facis estar una hora i mitja en una peli en la que no es pronuncia ni una paraula un vespre entre setmana, tio, que són les dotze de la nit, demà vaig a treballar i m'adormo! Ok. La fotografia és bona, la cadència i el ritme no són dissonants. Però et perds la dimensió del llenguatge, l'envolvent de la paraula. No cal confondre, ja ho sé, no dir res amb no tenir res a dir, í més quan mostres molt amb imatges, però... si tens a dir, perquè no li fots més canya i ho dius, simplement, dóna la dimensió del sò, de l'argument, de la paraula, de la discusió. Sí, s'endivina una part, però falta profunditat en el missatge de la imatge sense paraula. Falta, falta...

The importance of understanding organizational culture

Some tips on the understanding of the organization culture and how having an influence on it.

El niño del pijama de rayas, la peli

Els que admirem no són tan perfectes, els ídols del pedestal tots ténen un defecte de fàbrica que si et poses a buscar-lo acabaràs trobant. L'espai en el que vivim resulta que no és un jardí de joc, que a a la realitat no hi ha fetills de protecció al dolor, si esculls mostrar la cara al dia.

De nou el descobriment, el de la decepció, el de l'amistat, el de l'engany, el de la paraula, el de la traició i el dels propis valors que es forgen en un entorn de duresa extrema, que dóna més sensibilitat, encara, a l'argument. Una molt bona peli.

Enantioselective Organocatalytic Transfer Hydrogenation

Molecular H or an hydride donor, in conjunction with a chiral metal catalyst system, is the usual strategy for asymmetric catalysis. in nature, however, C-H stereogenic centers are not created this way but by biochemical processes controlled by enzymes (NADH type) and hydride reduction cofactors. This review discusses the advent of a transfer hydrogenation alternative in which small molecule oranocatalysts are used instead of enzymes/cofactor or metall/ligand systems. They call it EOTH (Enantioselective Organocatalytic Transfer Hydrogenation) and it seems to be very promising in some cases. Acc.Chem.Res., 2007, 40, 1327

Heavenly Sword

http://www.heavenlysword.com/
Una bella heroïna rebutjada pel seu clan per la seva circumstància personal, una circumstància que, juntament amb les habilitats que en deriven, serà necessària per salvar el clan en un moment de crisi. La giravolta argumental clàssica de les històries de rol de lluita, simple però eternament efectiva. Sí, ja sé, un pur simulador de combat, però... com ens agrada... En el fons, o no tan en el fons, som tan romàntics, tan... bàsics.