Colbert, Namaste y Macandé

Un niño leyéndole a un elefante, que mimetiza su postura. Al ver la foto, una palabra me ha venido a la mente de forma instantánea: Namaste, una palabra que aprendí esta primavera (obrigadinho Teresa :-) y que en Nepali e Hindú viene a significar algo así cómo "Mi alma saluda a la tuya y entra en resonancia con ella". Pocos saludos me parecen tan llenos de significado: Na, en Sánscrito, es una negación simple; Ma se refiere al ego en primera persona, con cierto significado de posesión; Nama significa reverencia, saludo, adoración dirigida a tu verdad interior en ausencia de ego; Te es el dativo del pronombre personal twam, que significa tu.

Namaste. Las fotos de Colbert transcriben esa resonancia, los animales (hombres o bestias) se reconocen y se saludan en ellas a un nível espiritual y físico, trascendente y orgánico. Esa sincronía holística entre humanos y bestias es, de hecho, un tema recurrente el la obra de Colbert, lo que no es (tan) recurrente es esa quietud descomunalmente aplastante que desprende la primera imagen.

Tal vez porque el número de sílabas es el mismo, y también coincide la secuencia de vocales... quizás por la dinámica de los cuerpos antagónicos medio cubiertos por el agua... o simplemente porqué venía escuchando un flamenquito, la segunda foto me trae la voz caló Macandé, que creo que en este contexto me traslada la idea de aquel punto de locura y exhaltación que da esa comunicación a un nivel tan... básico, tan intuitivo con el entorno, el agua, el animal, el día que cae... y la vida está en ello...

En fin, Namaste y Macandé

Blink, de Malcom Gladwell

4 maces de cartes, dues d'elles amb el revers vermell, les altres dues amb el revers blau. Les quatre disposades sobre la taula. És el plantejament d'un joc en el que es tracta d'anar sumant quantitats a partir de les cartes positives i, de tant en tant, hi ha cartes negatives que resten.
Després de jugar-hi una estona resulta evident que les vermelles són molt més arriscades: guanyes més, però perds molt més, de manera que si jugues fonamentalment de vermelles perds segur.

Quan se n'adona el jugador de la dinàmica dels colors?

Al cap de 80 cartes la majoria de jugadors pot raonar la diferència entre els colors. Al cap de 40 cartes la majoria juga de blau de forma intuitiva! Però... els jugadors ténen un sensor connectat als dits... que indiquen que al cap de 10 cartes (no 80, no 40) hi ha una diferència mesurable pels sensors en el pols del dit: ja pot intuir, tot i que no raonar, però, en no està avesat a prendre decisions a nivell intuitiu, simplement no les pren, i continua perdent durant 30 cartes més...

Podem aprendre a intuir millor? A reconèixer la intuició que ens dugui a la presa de decisió correcta només en el temps en que dura un blink?

Aquest és un exemple del que l'autor anomena Thin Slicing (intuició contraposada a la raó, per entendre'ns ràpidament) que pots trobar a Blink, aquest molt recomenable llibre de Malcom Gladwell del qual transcric un parell de paràgrafs:

"We live in a world saturated with information. We have virtually unlimited amounts of data at our fingertips at all times, and we're well versed in the arguments about the dangers of not knowing enough and not doing our homework. But what I have sensed is an enormous frustration with the unexpected costs of knowing too much, of being inundated with information. We have come to confuse information with understanding."

"Blink is an attempt to understand this magical and mysterious thing called judgment."

Anna, la casualitat que no existeix i l'atzar que mou el món (Anna, Capítol V)

La flama groguenca de l'espelma, reflexada en la bola de cristall sobre la taula, il·luminava l'única estança d'aquella barraca de les afores de Manaos. La percusió afrobrasilera arribava desde la platja se sentia com una remor de fons, mesclada amb l'onatge en retirada d'un mar tranquil, predisposat, aquella nit, a acollir les rialles de la intensa primavera de l'hemisferi sud. El brevatge era fort, els ulls em coien de son però un fil d'energia m'impedia aturarme... sentia que volia més nit, més vida... i era urgent.

Havia seguit la vella entre la vegetació, com en un somni, deixant enrera el grup... sense cap temor, em sabia segura prop seu, i tot i que no havíem intercanviat un sol mot, sabia que m'havia vingut a buscar, m'havia intuit i reconegut i, d'alguna manera, la seva mirada, determinada i antiga, eliminava qualsevol atisvi dubte.

Pota de conill, pols de mandràgora, dent d'anaconda, pètal d'orquídea negra... la llum era part de la nit, la nit era part del món, el món era part de mi, i jo en ell, tancant un cercle impossible... les imatges de la gent a qui havia conegut desde sempre s'impregnaven de l'aire tropical, humit i calent, salvatge i salat. En la cabana, la veu de la vella em guiava per racons de mi mateixa que no havia gosat mirar mai, en un viatge sense retorn ni descans...

Desperto al meu llit, a l'habitació de l'hotel, vívidament conscient de tot. La finestra oberta deixa entrar una marinada fresca i lliberadora, d'alguna manera és el dia primer d'una nova època, una nova Anna tornarà aquest vespre a Europa. I sento que m'he de posar en marxa, un nou inici, un enorme quadre per pintar, un llibre per escriure... tot comença ara i no hi ha temps per perdre.

Però primer... he de comprar un record per la Raquel, si no s'hagués hagut de quedar a Barcelona jo no hauria ocupat el seu lloc en el paquet turístic... - "L'atzar mou el món", em dic mentres recullo l'equipatge, "La casualitat no existeix", pensant en els motius de la vella per haver-me escollit l'altar del seu sortilegi.

Apunt sobre globalització

Llegeixo dues notícies en dos medis digitals que em fan pensar que ràpid passa el temps i què obert que és el món per aquells amb ganes de menjar-se'l a queixalades:

1. En el BioPharmaReporter.com d'avui, apareix que una empresa índia (Avesta) acaba de comprar la part de negocis de contract manufacturing d'una empresa d'alta tecnologia biofarmacèutica alemanya (Siegfried). No tindria res d'especial si no fós perquè Siegfried esperava més que triplicar volum de negoci en aquesta àrea de negoci en 2010.

2. En el Finanzas.com, també avui, un analista financer comenta la creixent desvinculació dels mercats de valors de països emergents amb els parquets occidentals, i que ja no ha de ser extrany, ja que el pes d'aquestes economies emergents en l'economia mundial ja ha superat el 50%. Wall Street ja no és el centre neuràlgic hegemònic de l'economia...

Bon profit!




Foto: www.mainstream-media.net

Gerhard Ertl - Nobel de Química 2007

Gerhard Ertl (alemán, 71 años, Max Planck Society, Berlín) es el nuevo Nobel de Química por su trayectoria en el estudio de reacciones químicas en superficies sólidas. Es un químico de superficies, pionero en su campo.

Ertl determinó el mecanismo detallado de de la síntesis catalítica de amoniaco sobre un catalizador de hierro sólido en el proceso de Häber-Bosh y también determinó la oxidación catalítica de monóxido de carbono a dióxido de carbono sobre paladio (la base química del catalizador oxidativo de los motores de combustión).

Anna i el millor jugador del món (Anna, Capítol IV)

Va mig obrir un ull, buscant la seva presència en la penombra. Les nits d'octubre començaven a ser crues, ja, i havien deixat la finestra oberta. La boira de matinada, espessa i decidida, no tenia aturador, feia estona que notava el fred.
En el que triga el cor adormit a batre dos cops divisà la nuca i una orella, la resta del cos l'endevinava arraolit, tapat per aquella tela blava de tacte viscós i - trobava - prou desagradable ara que la suor ja no hi era, ara que la remor dels cossos buscant-se havia deixat pas a la tímida però implacable ofensiva de la matinada.
Nua sota la tela blava, en una habitació extranya, masculina i fosca, s'anava despertant, i sense adonar-se els dos ulls ja eren ben oberts, la penombra menys grisa, la silueta visible, sencera. Un peu ossut li sobresortia, en fred contrast del blanc sobre el llençol més fosc en nit de certa lluna.
- Eh, psps!
- mmmh...
- No tens fred?
- mmmh...
No s'acabava de despertar... però ja hi era llençada.
- Enric... - fent un xiuxiueix
- mmmh...
- Que si no tens fred...
- mmhhh...No... tu...?
- Jo sí..., m'estic pelant de fred...
- mmmh...
- Enric...
...
- Enric...
...
- Enric...
...
- Res, aquest tio no se n'entera... S'ha quedat fregit...
Es mig asseu al llit, agafa ràpidament la semarreta se la posa en una dècima de segon i corre cap a la finestra... click-clack... el mínim soroll del vent desapareix, la sensació de soledat cristalitza en un segon de silenci impossible, un segon de matinada eterna. Dreta davant la finestra, una tímida llum de mitja lluna li acarona un genoll insensible... a l'altre costat les fulles grises d'un arbre qualsevol, la negror d'un carrer de ciutat, el rellotge del campanar que marca una hora extranya, l'estàtua d'un elefant amb la trompa avall... Una fiblada en algún lloc del seu cos, molt endins, la fa girar. Ell continua en la mateixa posició, fora, inconscient d'aquell abisme de silenci que l'engolia...
- No et conec, ni conec les teves coses..., i fins avui no havia tastat la teva pell, ni la seva carícia en la meva... i ni sé qui sóc ni que faig aquí...
- mmmh
Inmovilitat. Més silenci. Només ganes de fugir d'aquell amant harmònic, el millor jugador del món en aquella ruleta extranya i devastadora que volta de matinada. Va tancar la porta al sortir mirant de respectar aquell silenci, aquella absència tan perfecte.

Mercats de valors - Recollida de beneficis

El mes passat comentava la volatilitat dels mercats financers just en el moment de recuperació dels mercats europeus arrel de la crisi de les hipoteques d'alt risc als US. Allà preveia una pujada notable del l'Íbex i l'EuroStoxx, fins a per sobre dels 15mil i 4.5mil respectivament... a final d'any. Bé, avui l'Íbex a tancat als 15.1mil després de guanyar un 1.6% i l'EuroStoxx a 4.47mil, un 0.7 %més.
Nois, avís de navegant, és moment d'aprimar la cartera... M'explico:
L'anàlisi tècnica dóna una vela amb mínim als 14.6mil i màxim als 15.3mil (moment de venda pel qui s'atreveixi a aguantar fins al final). Però aquesta vela està definida amb un volum de negoci relativament baix per l'època (aquí es nota la crisi), per tant la incertesa augmenta respecte d'altres tardors... i trobo arriscat continuar esperant el que queda de trimestre. Conclusió: avui ha estat una boníssima oportunitat per recollir beneficis i aprimar la cartera per esperar el següent sutrac fins a 14.6mil de l'Íbex, que, atenció, serà el proper moment de compra durant aquesta tardor... Crec que avui és moment de vendre fort en Íbex i aprimar la participació en l'EuroStoxx, tot i que aquest pot tenir una mica més de recorregut, encara, la propera caiguda no serà tan forta.
Per la resta, tot ha de continuar igual de bé per les inversions en parkets de països emergents: forts en Sud-est asiàtic, BRIC, llatino-amèrica i personalmet refermo posicions en països de l'est, aprofitant la liquidesa, però sense passar-me. No entraria en US ni Japó.