Per fer-nos una idea, la borsa de New York ha perdut en un dia (29/09/2008) 1.2 bilions, gairebé el doble del que el plà Paulson proposava injectar, 0.7 bilions... I en el que va d'any ha perdut 4.2 bilions. I el terra és encara una visió difosa allà abaix...
No pretenc trencar una llança per un plà esquifit, ja no en la quantia, a mi aquestes xifres em maregen, sinó en el concepte: són diners provinents dels impostos que passarien, si s'hagués aprovat tal qual, a engreixar el mecanisme financer actual, sense massa garantia de que servís per alguna cosa més que per mitigar pèrdues dels grans especuladors.
Però el congrés nord americà té coses bones: cada congressista defèn els interessos d'un grup de votants i a setmanes vista de les eleccions cadascún d'ells està obligat a defensar aquests interessos de grup per no perdre l'ascó. Per sobre de la disciplina de partit la que estem habituats a Europa prevaleix l'obligació a defensar els interessos particulars del grup de pressió que et suporta. M'agrada més.
En conclusió, el congrés demana garanties de que una quantitat de diners enorme -l' equivalent al cost de la guerra de Iraq, per cert, provinent també dels imposots -, serveixi per alguna cosa. Una garantia que, de moment, no hi és. Mentrestant, els US cauen en picat econòmicament i amb ell els mercats financers mundials: la borsa de Brasil ha hagut de tancar abans d'hora per evitar pèrdues que superaven el 10% (en un dia!).
I encara sort que el petroli ha baixat (conseqüència de la previsió de ralentització econòmica de la economia global: menys previsió de consum industrial).
El dolar ha de baixar en el curt termini, per minimitzar els efectes d'una capacitat nula de crèdit, potser obligant als països emergents (Xina) a descapitalitzar-se, enfonsant encara més l'economia nord-americana, fet que pot significar, a mig termini, que l'Euro ocupi un lloc preponderant com a divisa de intercanvi. Serà un equilibri complicat que implicarà una partida d'escacs a moltes bandes durant l'hivern.
Veurem, però tot això em sembla increïble: estem assistint a una revolució que pot significar un canvi tan gran en el concepte econòmic i financer que em costa d'imaginar. Com entendre un món on el crèdit sigui pràcticament nul durant els propers mesos o, fins i tot, anys? Us imagineu que no et deixin diners al banc per muntar una botiga, o un taller, o per comprar el camión o la furgoneta, o el cotxe? o que no puguis tirar de targeta per arribar a final de mes sense haver de canviar l'estil de vida? doncs això és a la porta, i truca insistentment... Prohibit endeutar-se, prohibit hipotecar-se. I per tant, diner que no circularà i estancament econòmic. I com que la inflació és alta els bancs centrals estan fora de joc (estanflació: inflació alta + estancament econòmic derivat del baix consum), sense mecanismes reals de intervenció a no ser que canviin radicalment les regles del joc econòmic i financer.
Mentrestant, les borses mundials en caiguda lliure, excepte les del sud-est asiàtic, que han aguantat el temporal... de moment. Potser perquè demà es festiu a la Xina i han avançat un rebot que només pot ser temporal.
Em ve al cap la cançó de REM: is the end of the world as we know it... Potser ara sí.
Tuesday 30 September 2008
Monday 29 September 2008
The era of American dominance is over?
Once in a century rip-off
The Real News, 26/09/2008
A shattering moment in America's fall from power
The global financial crisis will see the US falter in the same way the Soviet Union did when the Berlin Wall came down.
Guardian, 28/09/2008
The end of free market fundamentalism
The Real news, 29/09/2008
The Real News, 26/09/2008
A shattering moment in America's fall from power
The global financial crisis will see the US falter in the same way the Soviet Union did when the Berlin Wall came down.
Guardian, 28/09/2008
The end of free market fundamentalism
The Real news, 29/09/2008
Saturday 27 September 2008
Vicky, Cristina, Barcelona, de Woody Allen
La taca sobre el fons marca el sentit del quadre. L'amplitut, el joc de colors, el sentit de la traça.
La melodia només pot acompanyar el silenci. La precisió del dit sobre la corda dóna el sentit a la guitarra i dibuixa el corriol en la nit.
No és el gust per la paraula, sinó l'empremta que deixa la frase, sigui parlada o bé esperada i callada.
No és l'embriagadesa que ens provoca el vi, sinó el gust orgànic en ressonància amb el temps personal.
No és ni tan sols el camí, ni amb qui fas aquella part. És la nitidesa de les emocions, la taca, la precisió sobre la corda, el glop adequat. Ni el risc, ni guanyar, ni perdre, ni conservar. És l'empremta que deixes i reps, el regal, el compromís amb un mateix i el temps que tenim, o ens queda. És la negació de la por, canviar-la per somriure, i treure la xarxa, mirar avall i saltar igualment, buscant els braços del trapecista, mirant, en el vol, i veure que no hi ha res, abaix, però llançar-te igual. Confiar. L'actitut, la proesa, el buscar en els ulls de qui t'espera, tensant els braços, aquella dignitat que té l'instant. Cada instant.
No sóc especialment addicte a en Woody Allen, però aquesta peli és excel·lent. Destaco la caracterització emocional dels personatges - animals emocionals sempre en la frontera del descobriment - i l'habilitat en la combinatòria de les emocions, riques, deliciosament netes, precises com el pols del pintor, els dits del músic, l'art del mestre enòleg o el pas dels dies.
La melodia només pot acompanyar el silenci. La precisió del dit sobre la corda dóna el sentit a la guitarra i dibuixa el corriol en la nit.
No és el gust per la paraula, sinó l'empremta que deixa la frase, sigui parlada o bé esperada i callada.
No és l'embriagadesa que ens provoca el vi, sinó el gust orgànic en ressonància amb el temps personal.
No és ni tan sols el camí, ni amb qui fas aquella part. És la nitidesa de les emocions, la taca, la precisió sobre la corda, el glop adequat. Ni el risc, ni guanyar, ni perdre, ni conservar. És l'empremta que deixes i reps, el regal, el compromís amb un mateix i el temps que tenim, o ens queda. És la negació de la por, canviar-la per somriure, i treure la xarxa, mirar avall i saltar igualment, buscant els braços del trapecista, mirant, en el vol, i veure que no hi ha res, abaix, però llançar-te igual. Confiar. L'actitut, la proesa, el buscar en els ulls de qui t'espera, tensant els braços, aquella dignitat que té l'instant. Cada instant.
No sóc especialment addicte a en Woody Allen, però aquesta peli és excel·lent. Destaco la caracterització emocional dels personatges - animals emocionals sempre en la frontera del descobriment - i l'habilitat en la combinatòria de les emocions, riques, deliciosament netes, precises com el pols del pintor, els dits del músic, l'art del mestre enòleg o el pas dels dies.
Saturday 20 September 2008
Capitalitzem els guanys, socialitzem les pèrdues... globalment
L'administració Bush ha pres decisions intervencionistes per tal d'evitar el col·lapse del sistema financer, d'una manera que recorda a les fetes en el crack del 29. Aquesta decisió implica de fons que els guanys del negoci se'l queden uns pocs, quan va bé, mentres que les pèrdues recauen en els contribuents. Es capitalitzen els guanys, es socialitzen les pèrdues. Bona cintura.
Però no totes les banques han rebut el mateix favor: Lehman Brothers no ha rebut la intervenció del govern i semblava condemnada a desaparèixer... fins que Barclays annuncia la seva voluntat de comprar-la.
Una nova expressió de la globalització? Un banc americà comprat amb diner britànic? Si la entitat fa fallida i la situació general fos similar a, per exemple, la de Merryl Linch, el govern americà posaria diners dels seus contribuents en salvar un banc de capital essencialment britànic?
La internacionalització de la banca és un fet. Invertia (el grup inversor de La Caixa), per citar un exemple, té percentatges en entitats financeres a diferents punts del planeta, i aquesta és la regla general. El flux dels diners es difumina per la opinió pública. Però això és diferent: És una de les grans de Wall Street, amb bandera americana i amb capacitat de crear lobbys un cop la recuperació sigui un fet.
La forma de ressolució - temporal - d'aquesta crisi, actuacions com la de Barclay's per Lehman, les respostes dels mercats a accions anti-capitalistes (intervenció governamental dels mercats financers) pot sentar unes noves bases per un nou concepte de l'economia i les finances global? Els diners extra invertits pel contribuent, han de continuar, un cop retornem a la normalitat, a les butxaques dels brokers financers o han de retornar al contribuent? En cas que Barclays entri en crisi i el govern britànic la intervingui, en reflotar-la retornarà els diners al contribuent? De quin país?
Però no totes les banques han rebut el mateix favor: Lehman Brothers no ha rebut la intervenció del govern i semblava condemnada a desaparèixer... fins que Barclays annuncia la seva voluntat de comprar-la.
Una nova expressió de la globalització? Un banc americà comprat amb diner britànic? Si la entitat fa fallida i la situació general fos similar a, per exemple, la de Merryl Linch, el govern americà posaria diners dels seus contribuents en salvar un banc de capital essencialment britànic?
La internacionalització de la banca és un fet. Invertia (el grup inversor de La Caixa), per citar un exemple, té percentatges en entitats financeres a diferents punts del planeta, i aquesta és la regla general. El flux dels diners es difumina per la opinió pública. Però això és diferent: És una de les grans de Wall Street, amb bandera americana i amb capacitat de crear lobbys un cop la recuperació sigui un fet.
La forma de ressolució - temporal - d'aquesta crisi, actuacions com la de Barclay's per Lehman, les respostes dels mercats a accions anti-capitalistes (intervenció governamental dels mercats financers) pot sentar unes noves bases per un nou concepte de l'economia i les finances global? Els diners extra invertits pel contribuent, han de continuar, un cop retornem a la normalitat, a les butxaques dels brokers financers o han de retornar al contribuent? En cas que Barclays entri en crisi i el govern britànic la intervingui, en reflotar-la retornarà els diners al contribuent? De quin país?
Friday 19 September 2008
Nou increment de temperatures promig a l'hemisferi nord
L'escalfament global continua avançant sense aturador, Tot i que al sud-est asiàtic les temperatures promig han baixat en els darrers mesos a l'hemisferi nord la tendència continua essent la contrària.
Global average temperatures, dades extretes de The Daily Green.
Global average temperatures, dades extretes de The Daily Green.
Thursday 18 September 2008
"Mañana en la Batalla Piensa en mí...
... y caiga tu espada sin filo: desespera y muere." Javier Marías.
Se llena de blanco, la luna, en la encrucijada de setiembre,
Busca su sitio, el reposo, en la punta de la estrella,
El humo del cigarrillo sigue la estela de Blake.
Hoy la batalla perdida, el olvido de la batalla ganada,
Para mañana la espalda, negra, del tiempo, la batalla vencida.
Desesperación y muerte empuñando esta espada,
Espada sin filo, ante el silencio apostado de la indiferencia.
Se llena de blanco, la luna, en la encrucijada de setiembre,
Busca su sitio, el reposo, en la punta de la estrella,
El humo del cigarrillo sigue la estela de Blake.
Hoy la batalla perdida, el olvido de la batalla ganada,
Para mañana la espalda, negra, del tiempo, la batalla vencida.
Desesperación y muerte empuñando esta espada,
Espada sin filo, ante el silencio apostado de la indiferencia.
Monday 15 September 2008
La por s'apodera dels mercats financers
No només Lehman Bros. i Merryl Lynch, dues financeres privades enormes, han caigut aquest cap de setmana. AIG, la gegant asseguradora americana, s'ha desplomat a borsa, i sembla que necessita un fort prèstec per sortir-se'n. Ja serà el segon. Leegeix els detalls aquí.
Aquesta notícia és encara més important que el deshauci de Lehman, ja que implica que les dimensions de la crisi poden estar encara per sortir per moltes empreses relacionades amb el finançament i assegurament del sector financer: només s'audita fora de plaç els comptes d'una empresa no quan demana un prèstec. La por s'ha apoderat dels mercats, i les empreses del Dow Jones relacionades amb el sector financer han perdut entre un 15 i un 25%, la major caiguda des dels atemptats a les torres bassones.
Anatomy of Love, Helen Fisher
L'amor arriba com una escomesa irrefutable, ens embogeig, s'acomoda i, finalment deixa espai a una nova necessitat. El període de temps del procés no és casual i una sèrie de mecanismes neuroquímics el defineixen. Aquest és el primer volum d'una sèrie on la Dra. Fisher fa didàctica de l'antropologia i neuroquímica de les emocions. Potser perquè he llegit la sèrie en ordre cronològicament invers trobo que aquest és el més fluix en la part de la neuroquímica i el més extens en la part antropològica. És una lectura lleugera, amb incursions molt didàctiques a alguns neuropèptids (sempre és interessant una lectura que introdueixi termes científics en la resta de la societat). En qualsevol cas una lectura diferent a la que estic habituat i que recomano amb gust a tot aquell que tingui ganes de preguntar-se perquè ens enamorem, quins objectius - no sempre conscients però sempre - vitals hi ha darrera de les emocions i quines molècules hi ha involucrades en els mecanismes pels que sentim.
Sunday 14 September 2008
Ossètia, Geòrgia i el que queda de la guerra freda
En la invasió rusa d'Ossetia i la resposta amenaçant d'occident hi ha, com sempre, un seguit de grisos que fan que no sigui tan senzill determinar quina de les parts té raó. Des dels medis occidentals ens han venut una invasió rusa a un país sobirà, un fet que no té sentit des del punt de vista del dret internacional. S'assenyala però, pels medis més seriosos, que Ossetia, igual que altres regions de la perifèria russa, no té una diferenciació ètnica tan clarament diferenciada com perquè els conflictes no hagin d'aparèixer. Però una revolta ètnica sempre té un iniciador, una causa d'ignició que normalment és provocada. De vegades una crisi econòmica local d'embergadura, de vegades una instigació per part d'un tercer. O la suma de les dues opcions.
Noam Chomsky, en un article ( Towards a Second Cold War?) d'aquesta setmana al Counterpounch, concreta dues components instigadores. Per una banda, el control de les conduccions de derivats del petroli de l'Azerbaijan i Àsia Central. Georgia va ser el corredor escollit per Clinton per evitar Rússia i l'Iran, convertint-se en una zona estratègica d'abastiment a occident, i així la zona es va militaritzar fortament. La segona raó de Chomsky, és la expansió de la zde influència de l'OTAN cap a l'Est, que ha anat sembrant de ressentiment anti-OTAN la opinió pública russa.
Els dos aspectes són importants, no només el primer. Al final de la guerra freda, la unió alemana i la incorporació de la banda est del mur de Berlín a l'OTAN duia implicit el pacte diplomàtic que l'OTAN no s'extendria a l'est. En l'època de Clinton això va abandonar-se, i a la pràctica, els USA van prendre una actitut prepotent geoestratègica, aprofitant la feblesa russa del moment. L'única manera de negociar en aquest context, sembla, és mantenir posicions de poder. Qui les perd, perd la capacitat d'arribar a pactes i és engolit per l'altre. De fet, estem vivint un dels problemes no tancats - o tancats en fals - que cuegen de la guerra freda.
Algú pot imaginar un re-armament important del carib revolucionari, a les portes dels USA, i promogut per Rússia, sense que hi hagi resposta americana en algún moment, d'alguna manera?
Per Chomsky, però, una nova guerra freda és una alternativa que no interessa a ningú. És un simple joc estratègic, una presa de posicions per una negociació a nivell global. Les amenaces no han de passar d'aquí, i la raó és simplement, que una escalada de la situació seria absolutament insostenible per cap de les parts, ni per la humanitat en general.
Una cosa sembla clara, però: la diplomàcia russa és clàrament inferior a l'occidental - viatges de Sarkozy i Condoleza Rice inclosos-, igual que ho és la seva capacitat de influència i propaganda en l'entorn europeu. Donar per suposat que la UE és aliat incondicional de USA, donada la composició actual de la UE no hauria de donar-se per garantit de forma indefinida.
Noam Chomsky, en un article ( Towards a Second Cold War?) d'aquesta setmana al Counterpounch, concreta dues components instigadores. Per una banda, el control de les conduccions de derivats del petroli de l'Azerbaijan i Àsia Central. Georgia va ser el corredor escollit per Clinton per evitar Rússia i l'Iran, convertint-se en una zona estratègica d'abastiment a occident, i així la zona es va militaritzar fortament. La segona raó de Chomsky, és la expansió de la zde influència de l'OTAN cap a l'Est, que ha anat sembrant de ressentiment anti-OTAN la opinió pública russa.
Els dos aspectes són importants, no només el primer. Al final de la guerra freda, la unió alemana i la incorporació de la banda est del mur de Berlín a l'OTAN duia implicit el pacte diplomàtic que l'OTAN no s'extendria a l'est. En l'època de Clinton això va abandonar-se, i a la pràctica, els USA van prendre una actitut prepotent geoestratègica, aprofitant la feblesa russa del moment. L'única manera de negociar en aquest context, sembla, és mantenir posicions de poder. Qui les perd, perd la capacitat d'arribar a pactes i és engolit per l'altre. De fet, estem vivint un dels problemes no tancats - o tancats en fals - que cuegen de la guerra freda.
Algú pot imaginar un re-armament important del carib revolucionari, a les portes dels USA, i promogut per Rússia, sense que hi hagi resposta americana en algún moment, d'alguna manera?
Per Chomsky, però, una nova guerra freda és una alternativa que no interessa a ningú. És un simple joc estratègic, una presa de posicions per una negociació a nivell global. Les amenaces no han de passar d'aquí, i la raó és simplement, que una escalada de la situació seria absolutament insostenible per cap de les parts, ni per la humanitat en general.
Una cosa sembla clara, però: la diplomàcia russa és clàrament inferior a l'occidental - viatges de Sarkozy i Condoleza Rice inclosos-, igual que ho és la seva capacitat de influència i propaganda en l'entorn europeu. Donar per suposat que la UE és aliat incondicional de USA, donada la composició actual de la UE no hauria de donar-se per garantit de forma indefinida.
Friday 12 September 2008
Íbex 35, situació tècnica crucial
Anàlisi tècnica de l'Íbex 35:(Íbex 35, al borde del precipicio, Íbex 35: análisis a corto, medio y largo plazo, ¿Qué ha cambiado en el Íbex?) El selectiu està prop de mínims anuals, rondant el suport dels 11000 punts. Possible rebot tècnic avui divendres que la presssió baixista no deixaria mantenir. Indecisió en la formació d'un nou terra. El mercat no té tendència i la pressió baixista és alta. No hi ha rebot significatiu si no supera a l'alça els 12000.
Preu del petroli a la baixa. Inflació en països emergents
Segons publica Finanzas.com (La inflación alcanza a los mercados emergentes), els països del BRIC (Brasil, Rússia, India i Xina) continuen tenint previsions de creixement prou altes, tot i que la seva inflació és també altíssima (8% a Xina, respecte un creixement del 9%).
Els autors de l'article creuen que hi ha una relació entre la caiguda del preu del cru amb el fet que les autoritats xineses estan treient les ajudes per la compra de gasolines, de manera que el ciutadà i l'empresari han de soportar paulatinament els costos dels carburants. La pujada de preus que rep el consumidor xinès frena la demanda, repercutint sobre el preu de mercat del cru.
Els autors de l'article creuen que hi ha una relació entre la caiguda del preu del cru amb el fet que les autoritats xineses estan treient les ajudes per la compra de gasolines, de manera que el ciutadà i l'empresari han de soportar paulatinament els costos dels carburants. La pujada de preus que rep el consumidor xinès frena la demanda, repercutint sobre el preu de mercat del cru.
Thursday 11 September 2008
Anna i el camí de la cabana del bosc
Actua com si de tu depengués el destí de l'univers i, quan miris enrera, no donis importància al fet d'haver-lo canviat o no - Proverbi xinès
El camí desapareix en creuar-se amb el curs d'un rierol estacional. A l'altra costat una descoratjadora proliferació de falgueres, bardisses i matolls. El GPS ens diu que no ens hem pas equivocat, el camí segueix per aquí. Remuntem el rierol, ajudant-nos de les mans, remuntant les pedres quan cal, mirant d'evitar el fangueix acumulat, vestigi de la darrera tempesta.
- Pare, segur que anem bé per aquí? No ens estem desviant molt?
- Sí, ja ho sé, però hem de remuntar el curs del rierol fins la carena, allà trobarem la pista forestal....
- Si no arribem a dalt aviat... no sé si aguantaré...
- I tant que aguantarás, ets més forta del que tu mateixa et penses. Sóc jo el que quedará ben baldat...
Riem, pensant en les agulletes de demà. I té raó, ho sé, ho acabarem trobant, localitzarem la cabana la geo-referenciarem al GPS i haurem fet la feina. Però necessito sentir-lo parlar amb aquesta seguretat, després ja de cinc hores caminant per corriols que sembla que no hagin trepitjant altres humans tret de caçadors de senglars i algún boletaire massa optimista o amb el dia aventurer.
Arribem a la pista per fi, la remuntem, baixem per l'altre costat de la muntanya i ens introduïm en un mar d'alzines. Al cap d'una estona veiem una figuera enorme envoltada de faigs: el canvi de vegetació és una de les possibles pistes esperades. Ben aprop veiem les feixes, algunes encara dretes, aguantant el que fa un quart de segle havien estat uns quants metres quadrats conreables, a força de braç i cops d'esquena guanyats al pendent. Tot seguit la que havia estat la casa peiral, avui una cabana derruïda, construïda a pes, còdol sobre còdol, recolçada sobre una roca inmensa, de tall vertical, que fa de paret de fons. Les pedres que aguantaven les finestres ja no hi són, i les parets han cedit al seu propi pas i al dels segles. Em situo a la porta i marco la posició al satèl·lit. Feina feta.
De tornada no puc deixar d'imaginar la vida en la casa que deixem enrera, fa més de dos-cents anys. Segurament hi vivia la família sencera, les tres generacions més alguna de les parelles que amb el temps es devien anar formant, possiblement amb veïns propers o de la zona. Una vida dura, sotmesa a les inclemències del temps, de lluita i de sacrifici, sense hores extra ni massa dissabtes al vespre, ni platja ni vacances, ni wifi ni tele. Ho comento en veu alta.
- Sí, Anna, no havien pas de tenir gaires luxes...
Assenteixo. Quelcom en les nostres mirades ens diu que allò no està tan lluny, que hem conegut gent així, que fins fa no tant de temps encara n'hi havia pels voltants dels pobles aïllats.
- Però, fixa't nena que un de cada quatre nens neix pobre, avui, a les nostres ciutats i pobles, amb tele, annuncis i cotxes a voltant, amb ben poques opcions si t'ho pares a pensar... El progrés no té perquè ser bo per tothom, o no té una sola cara... la vida és complicada.
Torna a somriure, em mira amb ulls cristallins, verds, esplèndids des de la seva vellesa ja encetada, sembla que em vulguin abraçar, gairebé el sento. Somric jo també. Tornem.
El camí desapareix en creuar-se amb el curs d'un rierol estacional. A l'altra costat una descoratjadora proliferació de falgueres, bardisses i matolls. El GPS ens diu que no ens hem pas equivocat, el camí segueix per aquí. Remuntem el rierol, ajudant-nos de les mans, remuntant les pedres quan cal, mirant d'evitar el fangueix acumulat, vestigi de la darrera tempesta.
- Pare, segur que anem bé per aquí? No ens estem desviant molt?
- Sí, ja ho sé, però hem de remuntar el curs del rierol fins la carena, allà trobarem la pista forestal....
- Si no arribem a dalt aviat... no sé si aguantaré...
- I tant que aguantarás, ets més forta del que tu mateixa et penses. Sóc jo el que quedará ben baldat...
Riem, pensant en les agulletes de demà. I té raó, ho sé, ho acabarem trobant, localitzarem la cabana la geo-referenciarem al GPS i haurem fet la feina. Però necessito sentir-lo parlar amb aquesta seguretat, després ja de cinc hores caminant per corriols que sembla que no hagin trepitjant altres humans tret de caçadors de senglars i algún boletaire massa optimista o amb el dia aventurer.
Arribem a la pista per fi, la remuntem, baixem per l'altre costat de la muntanya i ens introduïm en un mar d'alzines. Al cap d'una estona veiem una figuera enorme envoltada de faigs: el canvi de vegetació és una de les possibles pistes esperades. Ben aprop veiem les feixes, algunes encara dretes, aguantant el que fa un quart de segle havien estat uns quants metres quadrats conreables, a força de braç i cops d'esquena guanyats al pendent. Tot seguit la que havia estat la casa peiral, avui una cabana derruïda, construïda a pes, còdol sobre còdol, recolçada sobre una roca inmensa, de tall vertical, que fa de paret de fons. Les pedres que aguantaven les finestres ja no hi són, i les parets han cedit al seu propi pas i al dels segles. Em situo a la porta i marco la posició al satèl·lit. Feina feta.
De tornada no puc deixar d'imaginar la vida en la casa que deixem enrera, fa més de dos-cents anys. Segurament hi vivia la família sencera, les tres generacions més alguna de les parelles que amb el temps es devien anar formant, possiblement amb veïns propers o de la zona. Una vida dura, sotmesa a les inclemències del temps, de lluita i de sacrifici, sense hores extra ni massa dissabtes al vespre, ni platja ni vacances, ni wifi ni tele. Ho comento en veu alta.
- Sí, Anna, no havien pas de tenir gaires luxes...
Assenteixo. Quelcom en les nostres mirades ens diu que allò no està tan lluny, que hem conegut gent així, que fins fa no tant de temps encara n'hi havia pels voltants dels pobles aïllats.
- Però, fixa't nena que un de cada quatre nens neix pobre, avui, a les nostres ciutats i pobles, amb tele, annuncis i cotxes a voltant, amb ben poques opcions si t'ho pares a pensar... El progrés no té perquè ser bo per tothom, o no té una sola cara... la vida és complicada.
Torna a somriure, em mira amb ulls cristallins, verds, esplèndids des de la seva vellesa ja encetada, sembla que em vulguin abraçar, gairebé el sento. Somric jo també. Tornem.
Friday 5 September 2008
Borses europees: canvi de tendència en busca d'un nou terra
Les pèrdues de l'Íbex 35 (igual pel selectiu europeu) han dut l'índex a perforar el feble suport dels 11200 punts amb un tancament en baixada, indicant probablement que en el curt termini l'índex ha de buscar el suport dels 10900, en principi la següent base sòlida en el camí de baixada. El més preocupament és l'alt volum de negociació, que indica que la tendència baixista és molt clara, que el 6% perdut en dos dies és fiable tècnicament, i possiblement vagi més enllà de la volatilitat que ha caracteritzat el selectiu durant els mesos de juliol i agost. Si els més optimistes pensaven que l'assoliment dels 12000 punts a inicis de setembre significaria un principi de canvi de tendència i un nou terra, ara ja no pot ser així, i cal plantejar-se que el terra està, com a molt amunt, als 10900. I dic com a molt perquè, tot i que tècnicament el suport és fort, les previsions de creixiement entre mig any i un any vista són extremadament negatives.
Des d'un punt de vista tècnic, la figura de multiples veles en el rang lateral amb poc volum de l'estiu trenca la tendència alcista bruscament prop del suport dels 12000, dibuixant la figura que els experts anomenen de Doji Evening Star, que és un indicador de canvi de tendència quan està prop d'un punt de inflexió (màxim o mínim). En ser prop de màxims i amb fort volum és molt clara la reanudació de la fase baixista a la cerca del proper suport ferm. I ha estat força violenta (6% en dos dies i això amb preus de petroli perforant mínims relatius i l'euro depreciant-se davant del dolar, indicadors que confirmen que la tendència baixista és extremadament forta i difícilment s'aturarà aquí).
La pregunta de l'optimista fa tres dies era fins a on arribaria l'Íbex a final d'any, suposant que assolís el suport del 12000. El plantejamen ara és diferent, els 1200o seran l'objectiu, i el que no està clar, encara, és on està el terra.
La conclusió és clara: encara no s'ha d'entrar en la renda variable, ni tan sols per aprofitar el rush de final d'any fins que no es vegi una mica més clar on està el terra. La primera oportunitat pot estar en els 10900, el dubte llavors serà si els podrà aguantar o aquesta serà una parada tècnica més en aquest declivi o hem de buscar els 10600, que és el següent suport tècnic rellevant. Torna a ser l'hora d'estar pendents.
Des d'un punt de vista tècnic, la figura de multiples veles en el rang lateral amb poc volum de l'estiu trenca la tendència alcista bruscament prop del suport dels 12000, dibuixant la figura que els experts anomenen de Doji Evening Star, que és un indicador de canvi de tendència quan està prop d'un punt de inflexió (màxim o mínim). En ser prop de màxims i amb fort volum és molt clara la reanudació de la fase baixista a la cerca del proper suport ferm. I ha estat força violenta (6% en dos dies i això amb preus de petroli perforant mínims relatius i l'euro depreciant-se davant del dolar, indicadors que confirmen que la tendència baixista és extremadament forta i difícilment s'aturarà aquí).
La pregunta de l'optimista fa tres dies era fins a on arribaria l'Íbex a final d'any, suposant que assolís el suport del 12000. El plantejamen ara és diferent, els 1200o seran l'objectiu, i el que no està clar, encara, és on està el terra.
La conclusió és clara: encara no s'ha d'entrar en la renda variable, ni tan sols per aprofitar el rush de final d'any fins que no es vegi una mica més clar on està el terra. La primera oportunitat pot estar en els 10900, el dubte llavors serà si els podrà aguantar o aquesta serà una parada tècnica més en aquest declivi o hem de buscar els 10600, que és el següent suport tècnic rellevant. Torna a ser l'hora d'estar pendents.
No puc evitar comentar que m'en faig creus... Aquest comportament en les borses idica que el propers primavera i estiu seran extremadament crus, econòmicament parlant, ja que és llavors quan es notaran els efectes d'aquest nou canvi de tendència en l'economia real, quan la gent de carrer notarem plènament els efectes de la crisi. Això vol dir que els màxims d'atur i els mínims en les perspectives de creixement a curt termini són encara a molts mesos vista, que la crisi és més crua encara del que semblava possible i la recuperació encara trigarà força en arribar. I amb aquesta perspectiva partim, quan l'atur ja està prop del 12% i el diner barat ja no existeix. La perspectiva sobre l'efecte social a mig any vista és molt negativa.
Amb tot, hi ha un punt d'esperança: els indicadors de volatilitat són molt elevats, indicant que hi pot haver una recuperació ràpida en tocar qualsevol dels suports rellevants (10900 o 10600), que, si es complís durant el 2008 i rebotés per sobre dels 12000 indicaria que la economia té possibilitats de recuperació relativament ràpida a partir de la tardor del 2009. En tot cas, difícilment ens portaria a mig plaç als nivells que teniem a finals del 2007.
A reminder on the basicity of enaminates
An alkyl side-chain on an alfa or gamma-carbon of a N-heterocycle is subject to varying degrees of stabilisation by interaction with the ring. The resulting aninon (an enaminate) is stabilized in much the same way as a conjugated enolate. The most favourable situation is the alfa or gamma-carbon of a pyridine. The pKa data available ( 34 for a 2-methylpyridine, 27.5 for a 4-methylquinoline) show that the acidity is not so far from typical ketone alfa-deprotonation (pKa about 20).
A very attractive reactivity option consist on a prior electrophilic addition to the nitrogen, which acidifies further the side-chain H and enhances formation of enaminate and its nucleophilia. For a nice example see Chem.Lett., 1984, 1591.
A very attractive reactivity option consist on a prior electrophilic addition to the nitrogen, which acidifies further the side-chain H and enhances formation of enaminate and its nucleophilia. For a nice example see Chem.Lett., 1984, 1591.
Thursday 4 September 2008
Some Lithium metallation generalities on 5- and 6-membered heterocycles
5-membered heterocycles
Due to the inductive effect of the heteroatom (which makes alfa-H more acidic), most of five-membered heterocycles undergo alfa-lithiation. In general, H-acidity determines selectivity. The exception is the 5 member S-heterocycle: one should expect alfa position of a furan would be more prevalent when competing for the same position in a thiophene analogue. But this is not the case. This “anomaly” is often explained in part because of the higher polarisability of sulphur, which allows a more efficient charge distribution.
In pyrroles, lithiation is complicated by the presence of a much more acidic H on N. As a consequence, a protecting group is often required (tipically Boc, which allows alfa-lithiation while easily hidrolized. Boc also withdraws electron density, thus acidifying the alfa-nitrogen further, and also provides chelation assistance for the alfa-lithiation).
Llithiation at hetero-ring positions other than alfa-position is challenging. It can be achieved via halogen exchange, but at very low temperatures to prevent equilibration with the more stable 2-lithiated heterocycle.
1,3-azoles lithiate very readily at C2.
For imidazoles, the usual protecting group is SEM (trimethylsilylethoxymethyl).
1,2-azoles (pyrazoles) lithiate at C5 (the pyrrole-like alfa-position).
If the temperature is allowed to rise, hetero-ring cleavage can occur, especially in beta-lithiated five-membered systems. The heteroatom can act as a leaving group.
Other effects:
When strong bases are used, as TMEDA (N,N,N’,N’-tetramehylethylenediamine) can result in dimetallation.
The impact of directing grups can be dramatic and there’re two general categories according to the effect: (1) Those which able coordination to lithium, and (2) electronic effects. In the first case, the thiophene-2-carboxylic acid reaction with n-BuLi in THF at -78ºC doesn’t yield the normal alfa-lithiation but beta-lithiation due to the effect of the nucleophilic carboxylate moiety, but if the reaction is performed with a lithium amide, as LDA, which is more weakly coordinating, the main product is the alfa-substituted.
6-membered heterocycles
In contrast with the selective lithiation of 5-membered heterocycles, the direct metallation of pyridine is difficult and complex. In general, the main problem with 6-membered heterocycles is to overcome the nucleophilic addition/substitution by the lithium reagent. Then, they need using strong base combination, as n-butillithium/potassium t-butoxide.
In non-polar solvents kinetic 2-metallation predominates, but in more polar solvents or under equilibrated conditions 4-isomer is the major product (alfa and gamma position are more acidic than beta). Of these two options, the anion in gamma position is the most stable (since in the alfa position there is a more unfavourable repulsion between the coplanar nitrogen lone pair and the charge). Accordingly, pyridine can be selectively lithiated at C2 when the lone pair is tied up as a complex with boron trifluoride.
Pure lithio-pyridines can be prepared by halogen exchange at low temperature.
Quinolines react like pyridines, but are more susceptible to nucleophilic addition. This also happens with pyrimidines. In this later case, susbtituents at 2 and 4 positions add some stability.
Due to the inductive effect of the heteroatom (which makes alfa-H more acidic), most of five-membered heterocycles undergo alfa-lithiation. In general, H-acidity determines selectivity. The exception is the 5 member S-heterocycle: one should expect alfa position of a furan would be more prevalent when competing for the same position in a thiophene analogue. But this is not the case. This “anomaly” is often explained in part because of the higher polarisability of sulphur, which allows a more efficient charge distribution.
In pyrroles, lithiation is complicated by the presence of a much more acidic H on N. As a consequence, a protecting group is often required (tipically Boc, which allows alfa-lithiation while easily hidrolized. Boc also withdraws electron density, thus acidifying the alfa-nitrogen further, and also provides chelation assistance for the alfa-lithiation).
Llithiation at hetero-ring positions other than alfa-position is challenging. It can be achieved via halogen exchange, but at very low temperatures to prevent equilibration with the more stable 2-lithiated heterocycle.
1,3-azoles lithiate very readily at C2.
For imidazoles, the usual protecting group is SEM (trimethylsilylethoxymethyl).
1,2-azoles (pyrazoles) lithiate at C5 (the pyrrole-like alfa-position).
If the temperature is allowed to rise, hetero-ring cleavage can occur, especially in beta-lithiated five-membered systems. The heteroatom can act as a leaving group.
Other effects:
When strong bases are used, as TMEDA (N,N,N’,N’-tetramehylethylenediamine) can result in dimetallation.
The impact of directing grups can be dramatic and there’re two general categories according to the effect: (1) Those which able coordination to lithium, and (2) electronic effects. In the first case, the thiophene-2-carboxylic acid reaction with n-BuLi in THF at -78ºC doesn’t yield the normal alfa-lithiation but beta-lithiation due to the effect of the nucleophilic carboxylate moiety, but if the reaction is performed with a lithium amide, as LDA, which is more weakly coordinating, the main product is the alfa-substituted.
6-membered heterocycles
In contrast with the selective lithiation of 5-membered heterocycles, the direct metallation of pyridine is difficult and complex. In general, the main problem with 6-membered heterocycles is to overcome the nucleophilic addition/substitution by the lithium reagent. Then, they need using strong base combination, as n-butillithium/potassium t-butoxide.
In non-polar solvents kinetic 2-metallation predominates, but in more polar solvents or under equilibrated conditions 4-isomer is the major product (alfa and gamma position are more acidic than beta). Of these two options, the anion in gamma position is the most stable (since in the alfa position there is a more unfavourable repulsion between the coplanar nitrogen lone pair and the charge). Accordingly, pyridine can be selectively lithiated at C2 when the lone pair is tied up as a complex with boron trifluoride.
Pure lithio-pyridines can be prepared by halogen exchange at low temperature.
Quinolines react like pyridines, but are more susceptible to nucleophilic addition. This also happens with pyrimidines. In this later case, susbtituents at 2 and 4 positions add some stability.
Wednesday 3 September 2008
Amination of Aryl Halides
Electron rich halo-substituted aromatics do not often undergo alkylation of amines only in presence of a base and without a catalyst. A set of strategies, however, already exist. Apparently, these strategies to easy the C-N bond formation, has been transported from the toolbox of catalytic C-C bond formation. The set includes Cu-mediated(Ullmann-type reactions)and Pd-catalyzed (Buchwald-Hartwig methods) as the main basic methodologies.
Lately, a very interesting Kumada Cross-Coupling between aryl-amines and aryl-halides has been published (Org.Lett. 2005, 7, 2209-2211). The use of EtMgBr activates the amine enhancing its reactivity and a simple and cheap Nickel triphenylphosphine based catalyst does the job. This paper opens the possibility to transmetallation with Zn, Sn and boron derivatives (Negishi, Stille and Suzuki couplings) which I’d guess are also possible and potentially very useful in particular cases.
On the other hand, Buchwald-Hartwig aminations showed a much better performance with secondary amines than the Ullmann-type coupling (Tetrahedron, 2006, 62, 9010-9016) in piperazine arylations. The role of the Pd catalyst, once more, is unclear, since there is no much difference using BINAP or the simpler and cheaper triphenylphosphine. The role of the base is key, but the role of the Cessium cation on the arylation of secondary amines under Pd catalytic conditions is also unclear to me.
In the aminoalcohols particular cases (J.Am.Chem.Soc., 2007, 129, 3490-3491), the N-arylation is preferred over O-arylation under Buchwald-Hartwig conditions. In the Ullmann-type reactions, however, C-O coupling can undergo preferently one way or another depending on the reaction conditions in this very interesting study.
Lately, a very interesting Kumada Cross-Coupling between aryl-amines and aryl-halides has been published (Org.Lett. 2005, 7, 2209-2211). The use of EtMgBr activates the amine enhancing its reactivity and a simple and cheap Nickel triphenylphosphine based catalyst does the job. This paper opens the possibility to transmetallation with Zn, Sn and boron derivatives (Negishi, Stille and Suzuki couplings) which I’d guess are also possible and potentially very useful in particular cases.
On the other hand, Buchwald-Hartwig aminations showed a much better performance with secondary amines than the Ullmann-type coupling (Tetrahedron, 2006, 62, 9010-9016) in piperazine arylations. The role of the Pd catalyst, once more, is unclear, since there is no much difference using BINAP or the simpler and cheaper triphenylphosphine. The role of the base is key, but the role of the Cessium cation on the arylation of secondary amines under Pd catalytic conditions is also unclear to me.
In the aminoalcohols particular cases (J.Am.Chem.Soc., 2007, 129, 3490-3491), the N-arylation is preferred over O-arylation under Buchwald-Hartwig conditions. In the Ullmann-type reactions, however, C-O coupling can undergo preferently one way or another depending on the reaction conditions in this very interesting study.
Subscribe to:
Posts (Atom)