Sunday 26 April 2009

H1N1. La tercera mutació vírica amb potencial pandèmic en 12 anys

La darrera gran pandèmia vírica - treient el SIDA - és la de la grip espanyola, al 1918, en la que van morir 50 milions de persones. En el 1997 hi va haver un brot de grip (una cepa de la grip aviar) que varen poder erradicar amb 7 morts. En el 2003 van poder erradicar l'amenaça pandèmica del SARS. Aquests dies apareixen notícies d'una nova mutació del virus de la grip, en aquest cas conté material genètic aviar, porcí i humà, i sembla que es contagia per l'aire, de manera que el simple contacte entre humans pot fer expandir enormement la malaltia. Això és clau per a que un virus pugui extendre's, clar, però fa basarda pensar que un dels focus de propagació és Mèxic D.F., que amb els seus més de 20 milions d'habitants és una de les metròpoli amb més població del planeta. El risc d'amenaça pandèmica és espectacular, en funció de com de potent sigui el virus.

Les mutacions víriques són imprevisibles, també ho és aquesta tot i que segur que en els propers dies i setmanes la coneixerem més. Però, cada 6 anys hem d'aturar un risc de pandèmia? El fet que tingui material genètic aviar, porcí i humà, és paradigmàtic: Haurem d'entendre que convivim amb una diversitat vírica creixent, de complexitat també creixent, i és una simple qüestió de probabilitat que ens toqui. La globalització també pot ajudar a l'extensió dels virus.

El 3cat24 ha preparat una pàgina explicant la problemàtica i incolent les notícies que es van succeint: http://www.3cat24.cat/especial/1394/altres/Maxima-alerta-sanitaria

Saturday 25 April 2009

Síndrome de Münchausen

Una introducció al síndrome de Münchausen, per la Xaro López, en el Blog de La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081231/53592113519.html

Monday 20 April 2009

The Nerve Growth Factor

"Above all, don't fear difficult moments. The best comes from them."

Said Rita Levi Montalcini, in a interview last weekend. Montalcini is a jewish-italian scientist, guardoned with the Nobel price in Physiology/Medicine in 1986 for her discoveries about Nerve Growth Factor, she's celebrating her 100 birthday on April 22nd.

Wednesday 15 April 2009

The Sandman, Gaiman

http://en.wikipedia.org/wiki/The_Sandman_(Vertigo)
Darrerament em costava trobar un còmic amb una mica de misatge. Aquest m'ha agafat pel costat de l'onírica dels personatges, diàlegs i històries que sempre semblen quedar-se inacabades, mirades de dibuix que sempre semblen prometre més...

Friday 10 April 2009

Retorno a Hansala, Chus Gutiérrez

.Altissima quæque flumina minimo sono labi (The deepest rivers flow with the least sound)
Q. Curtius, vii. 4. 13.


L'Estret que separa Europa d'Àfrica és silenciós. Un ull, en ell, miraria el contrast entre sud i nord, la necessitat i el dubte, la pell i el bottox, la mirada clara de la necessitat i l'argument pobre de la targeta de crèdit. Retorno a Hansala és, sobretot, una peli amb pretensió de denúncia (gairebé denúncia moral, en alguns moments), en el que els detalls tècnics, des de la fotografia al guió, la interpretació i el ritme, no desmereixen. Una molt bona peli.

Trailers:

Español: http://www.youtube.com/watch?v=METxpbi3xqc&feature=related

English: http://www.youtube.com/watch?v=OkNoX8kQ5vs&feature=related

Wednesday 8 April 2009

Eutomer, distomer and eudismic ratio

Enantiomers of an Active Pharmacological Ingredient must be regarded as two distinct species. Most of times, one of them has a higher activity than the other. The isomer with the highest activity is denoted as the eutomer, whereas its enantiomeric counterpart, possessing less or even undesired activities, is termed the distomer. The ratio of the activities of both enantiomers is known as the eudismic ratio.

Monday 6 April 2009

3M, Kora: Ballaké Sissoko . Llaüt: Driss El Maloumi. Valiha: Rajery

3M (standing for three musicians from Mali, Morocco and Madagascar) brinden un espectacle musical de primeríssim nivell, com correspon a primeres espases del llaüt, la kora i la Valiha, 3 instruments de corda de tradició molt diferent, que intenten fer dialogar sobre els escenaris. Si teniu la possibilitat de veure'ls, i la sensibilitat de gaudir de la qualitat musical, més enllà de fronteres i gèneres, disfrutareu com camells...

Sunday 5 April 2009

Subprime a la catalana i els que la ténen més grossa - paranoies de cafè sota el sol

En la lluita entre un mateix i el món, cal estar del costat del món. Kafka
(prestat de
Magnetic Road)

Hola, mi nombre es Alí, nací en Gambia, tengo 28 años y vivo en Girona desde hace 3. Llegar aquí me costó todo lo que tenía, y buena parte de lo que tenían mis hermanos, aunque pude mandar ya una parte. Trabajé en la obra hasta hace medio año, ganando un buen dinero. Ahora la faena está mal, pero tengo suerte que cobro un poco de ayuda, de momento, tengo los papeles pero no la nacionalidad. No puedo votar, pero si hacer una hipoteca. La hice porqué en el banco me dijeron que era una buena cosa: cobraba 1100, la hipoteca por 850, con el resto podía vivir y ahorrar para mi familia en Gambia si compartia el piso con dos amigos de mi país. Ahora que la faena está mal para todos, ya no cobro y el banco se ha quedado el dinero y el piso.

Aquesta seria la radiografia de la subprime espanyola que avui comentava amb un amic (merci, Vicent) tot fent un cafè al solet d'abril. El que he explicat és un cas (semi)real i sembla que no inhabitual en inmigrants gambians o, en general, gent amb poca capacitat d'adaptació que acaba deixant-se aconsellar per il·lusos, enlluernats o, alguns, simplement mala gent, darrera d'una taula i una corbata que porta un pin d'una entitat bancària solvent.

Des del punt de vista del gambià, de moment almenys, simplement és la feina que ha baixat, però... també pot pensar (algún dia ho fará, o el seu fill) que s'han aprofitat d'ell: arriben aquí, treballen per augmentar els recursos de l'estat (i de pas poder allargar uns anys més la capacitat de l'estat per retornar-nos prestacions en forma de pensions uns anys més), i la major part dels diners que han fet i el pis se'ls queda el banc.

Sí, ja sé, no cal ser gambià per a que s'et quedi el pis el banc, però m'ha semblat un cas paradigmàtic de l'amoralitat i malícia del sistema...

Davant la terraceta, s'atura un 4x4 enorme, tot luxe, conduït per un home d'uns 45-50, cara rodona, possiblement sobrepès, un aire de neguit al damunt que no es pot treure ni el diumenge, vestit de caçacocodrils del Nil... en fi, tot el que cal per a anar amb el nen a tirar rocs a la riba del Ter.

Cotxes desmesurats, col·lecionar MBAs o tirar de targeta bancària per fer petits els armaris... diferents formes d'hedonisme, potser, si algú creu que això el fa viure millor... jo ho dubto, però potser sí que dóna aquell puntillo, no? aquella sensació macarrònica tan similar a pensar que som els que la tenim més grossa, eh?

Sort del solet, de la bona conversa i de la cambrera, que és guapa i, de tant en tant, quan passa, deixa caure uns ulls negríssims...