Desavantatges de sortir de la crisi els últims

Aquests dies des del govern s'afirma que Espanya no sortirà més tard de la crisi que la resta de països de l'Eurozona. No és un tema menor.

Sembla que els indicadors de recuperació comencen a ser clars. La borsa ha arribat a un punt impensable fa uns mesos en aquest període, i si arriba una correcció, sembla difícil pensar en nivellsde la primavera.

El risc és inflacionista: el preu de l'or puja al mateix temps que la borsa i el petroli es manté a nivells relativament baixos. La mescla pot indicar perfectament un potencial increment a futur proper de les matèries primeres i un increment de la inflació. De fet, continuar imprimint diners i posant-los en el mercat és una forma de compensar-la. El pèndol ha passat des de l'amenaça deflacionista a tot el conrari si es deixa d'actuar des dels organismes.

Això pot fer que els països europeus que siguin més ràpids en sortir de la crisi, aquells amb l'economia més diversificada i competitiva (França i Alemanya) marquin la tendència dels preus de matèries primeres i preu del diner (els dos a l'alça). Els països que arribin més tard tindran el problema de fer els darrers mesos amb gasolines més cares, i potser amb diner menys barat. Una fiscalitat agressiva sobre les gasolines encara pot fer-ho més difícil.

L'atur encara no ha tocat fons, moltes empreses encara no s'han redimensionat per ser competitives i hauran d'acabar fent-ho ben aviat.

L'habitatge encara ha de baixar més. És possible que hi hagi algun trimestre bó, coincidint amb les primeres dades de sortida de la crisi. Potser, si realment no triguem molt a sortir de la recessió, els bancs podran acabar aguantant les inmobiliàries i contenir la caiguda de preus, però el sunami inflacionista no afectarà la mateixa manera l'habitatge que a la resta de preus, de manera que la rebaixa important pot ser aquesta: els preus es mantindran en un entorn inflacionista.

En fi, això és el que veig des de la meva bola de cristall, ben conscient de que inventar costa poc i que la realitat, multifacctorial i esmunyidissa, és complexa de seguir, i canvia molt ràpidament.

Sistema sanitaris a US

Si hi ha una protesta de pagesos oferint fruita a preu de cost, tots entenem que la gent vagi a comprar. Si hiha una fira de teatre gratuïta i ens vé de gust, tots ens mirem d'apuntar.

Us imagineu un hospital de campanya muntat en un poliesportiu durant uns dies per oferir mamografies, vacunacions familiars i altres serveis sanitaris gratuïts que provoqui cues i aglomeracions? Sí, a US: http://www.independent.co.uk/news/world/americas/the-brutal-truth-about-americarsquos-healthcare-1772580.html