NY, el Metropolitan, una exposición de Ashile Gorky, mayoritariamente son obras de su última etapa - expresionismo abstracto. Azules sobre grises, ocres tiznando blancos etéreos. Nada de manos, el odio al detalle articular o la imposibilidad de alcanzarlo. La anti-neurona, abismo puro, sin más concesiones de las estrictamente necesarias, los perfiles me recuerdan a la sensación de opresión estomacal que sentí la primera vez que miré viendo The Scream, de Edvard Munch. Veo en sus cuadros colores que, más tarde, ha utilizado Lucian Freud en las telas pintadas alrededor de sus amantes desnudos de cuerpos decrépitos.
A la vuelta, ya de camino al Hostel, busco y encuentro Ararat, la película de Atom Egoyan que concursó en Cannes hace algun tiempo. La veo en el portátil... So... what's the story about?
Ashile Gorky o Vostanig Manoog, Americano-armenio, superviviente del genocidio turco de 1915, murió a los 34 y se convirtió en mito... Ararat es la montaña más alta de Turquía, y símbolo de la Armenia aniquilada. You know what causes us so much pain? Is not the people we lost, or the land... is to know that we could be so hated... Who were these people that hated us so much? How can they still deny they hated us... and so hating us even more?
A mi lado una chica de rasgos afroasiáticos come un Shwarma. Sonrío. Me devuelve la sonrisa y me ofrece, se llama Lula, tiene 28 años y la cicátriz que se le ve está detrás de la oreja, aunque hay que fijarse... enfrente un chico negro ríe con una rubia platino en minifalda blanca... miro la pantalla y me gustaría preguntarte, Atom, porque no entiendo, porque en mi mundo no hay un nosotros, los armenios, un nosotros, los turcos... Lula ríe: This is NY darling, you get people near those you can rely on their ability to leverage an investment or this intangible instant they're able to offer you. Me entran ganas de reivindicar un genocidio... aunque... mejor voy a por un Falafel...
- U join'me Lula?
- Yeah, sure honey...
Thursday 27 September 2007
Tuesday 25 September 2007
Genomic data - health impact of loneliness
Tots sabem que o intuim que trastorns psicològics extrems i/o circumstàncies personals incòmodes mal portades poden degenerar en problemes de salut, fins i tot seriosos, desde catalitzar la generació de tumors fins a hipertensió, o des d'una major facilitat o tendència a segons quines infeccions a algún tipus de dolor muscular, per exemple... però... Això és modulable? De quina manera? En el nostre codi genètic està imprès com reaccionem a alguna d'aquestes situacions? Pot modificar-se genèticament la nostra resposta a una situació de pressió psicològica extrema? Com? De què depèn?
La resposta a aquest tipus de preguntes està deixant de tenir alèrgia a la llum... http://www.drugresearcher.com/news/ng.asp?id=79731-ucla-university-of-chicago-loneliness-dna-microarray-nf-kb
La resposta a aquest tipus de preguntes està deixant de tenir alèrgia a la llum... http://www.drugresearcher.com/news/ng.asp?id=79731-ucla-university-of-chicago-loneliness-dna-microarray-nf-kb
Anna i Escut (Anna, Capítol II)
La mirada perduda en el sostre, estirat al llit, silenci després d'haver fet l'amor d'una manera suau i tendra, gairebé transparent. La llum de lluna creixent revela la teva tristor.
- Mira de dormir...
- Sí, és només que....
Una carícia i canviem de postures, jo per no veure-la i ell per no mostrar-la.
(...)
Es fa de nit massa ràpidament, ja; setembre és un mes covard, en retirada. O potser és la sensació que tinc, en sentir l'aire fred o és l'enyorança de l'estiu acabat de passar, epidèrmicament lúcid, forçosament curt.
Les bosses del super pesen, no hauria de comprar-ho tot de cop, em costa carretejar-les. En Xöel va marxar la setmana passada a algún lloc del nord d'Europa o del sud del Líban. M'he tallat el cabell molt curt i m'he comprat uns pantalons d'Alí Babà, negres.
- Mira de dormir...
- Sí, és només que....
Una carícia i canviem de postures, jo per no veure-la i ell per no mostrar-la.
(...)
Es fa de nit massa ràpidament, ja; setembre és un mes covard, en retirada. O potser és la sensació que tinc, en sentir l'aire fred o és l'enyorança de l'estiu acabat de passar, epidèrmicament lúcid, forçosament curt.
Les bosses del super pesen, no hauria de comprar-ho tot de cop, em costa carretejar-les. En Xöel va marxar la setmana passada a algún lloc del nord d'Europa o del sud del Líban. M'he tallat el cabell molt curt i m'he comprat uns pantalons d'Alí Babà, negres.
Mercats de Valors - Volatilitat forçada
Aquests darrers dies han aparegut declaracions de representants d'alt nivell d'entitats com ara el FMI, la Fed i el BCE en les que adverteixen de les seqüeles de la crisi del mercat financer iniciada als US. Aquestes declaracions se sumen a la d'analistes independents que van en la mateixa línea. Però d'altres analistes mantenen la opinió justament contrària, i els arguments d'uns i altres són aparentment igual de raonables, igual de interessants... a qui fer cas?
El comportament dels mercats en les darreres setmanes és una metàfora del que està passant: els mercats europeus obren plans a l'espera de l'obertura de Wall Street... O com avui, després de les declaracions pessimistes de dirigents del FMI, en el que s'interpretava que la crisi tindria repercusió durant dos exercicis... els mercats europeus han baixant notablement, l'Íbex s'ha suportat per moments en els 14200 desde els 14400, però ha recuperat bona part del terreny amb l'obertura alcista a NY, ràpidament ha recuperat els 14300 i mentres escric això es manté, mimetitzant el comportament del DJ. Perquè la baixada i recuperació d'avui? Rumorologia, i rumorologia creada des d'algún seient en algún despatx... La borsa no segueix paràmetres econòmics en el curt termini (si en el llarg termini, de fet els anticipa), sinó emocionals, és un animal nerviós i influenciable...
Conclusió: La meva opinió és que aquests comentaris catastrofistes generen valls en els perfils intradia que no són més que una oportunitat de compra, i continuo pensant que l'Íbex estarà en 15000 punts ben aviat - moment de vendre - i que l'EuroStoxx encara es comportarà millor, impulsat fins a màxims històrics. Fixeu-vos amb els resultats dels mercats Emergents del sudest asiàtic i els països del BRIC... en alguns casos la recuperació desde l'agost a finals de setembre ha reportat prou beneficis com per satisfer a qualsevol... i és que la volatilitat és molt alta, però el mercat és a l'alça desde llavors: A rio revuelto... millor tenir la xarxa posada, i ben diversificada, encara que es pugui trencar - i es trencarà - per algun lloc... i la meva aposta és que aquest lloc serà l'íbex en el primer trimestre de 2008.
Salut!
El comportament dels mercats en les darreres setmanes és una metàfora del que està passant: els mercats europeus obren plans a l'espera de l'obertura de Wall Street... O com avui, després de les declaracions pessimistes de dirigents del FMI, en el que s'interpretava que la crisi tindria repercusió durant dos exercicis... els mercats europeus han baixant notablement, l'Íbex s'ha suportat per moments en els 14200 desde els 14400, però ha recuperat bona part del terreny amb l'obertura alcista a NY, ràpidament ha recuperat els 14300 i mentres escric això es manté, mimetitzant el comportament del DJ. Perquè la baixada i recuperació d'avui? Rumorologia, i rumorologia creada des d'algún seient en algún despatx... La borsa no segueix paràmetres econòmics en el curt termini (si en el llarg termini, de fet els anticipa), sinó emocionals, és un animal nerviós i influenciable...
Conclusió: La meva opinió és que aquests comentaris catastrofistes generen valls en els perfils intradia que no són més que una oportunitat de compra, i continuo pensant que l'Íbex estarà en 15000 punts ben aviat - moment de vendre - i que l'EuroStoxx encara es comportarà millor, impulsat fins a màxims històrics. Fixeu-vos amb els resultats dels mercats Emergents del sudest asiàtic i els països del BRIC... en alguns casos la recuperació desde l'agost a finals de setembre ha reportat prou beneficis com per satisfer a qualsevol... i és que la volatilitat és molt alta, però el mercat és a l'alça desde llavors: A rio revuelto... millor tenir la xarxa posada, i ben diversificada, encara que es pugui trencar - i es trencarà - per algun lloc... i la meva aposta és que aquest lloc serà l'íbex en el primer trimestre de 2008.
Salut!
Sunday 2 September 2007
Anna i Llança (Anna, Capítol I)
Hola, em dic Anna, tinc 18 anys, un somriure per regalar-te i una camara fotogràfica perquè vull el teu sempre amb mi. click.
Hola, em dic Joël, tinc 22 anys, busco la meva mirada darrera de l'objectiu des del que m'espies. És per això que miro i quan el veig somric. click.
El sol es reflexa ja en les teulades més altes d'aquesta ciutat nord-africana, cel blau, ni un sol núvol i la brisa de la Mediterrània arriba als peus del llit, engrescant un matí que promet ser fantàstic. Et beso el meluc i m'alço, buscant els ulls de menta darrera el cristall digital. click.
Caminem entre les parades d'espècies i tes, els contrastos de colors són increïbles, no paro de fer fotos, m'ho enduria tot. Click. Però aquesta olor tan intensa, tan densa i gruixuda... M'entristeix sentir-la i no poder-la guardar.
L'estiu s'esvaeix, els dies s'escurcen i l'auguri del fred de l'hivern em fa buscar-te. Asseguda en el puf, darrera la trinxera digital, immòvil i aterradorament lluny. T'acaricio la nuca, et gires, click. M'ha frapat aquesta lluentor metàl·lica, l'abisme darrera la teva llança argentada.
S'endevina la lluna, gairebé plena, un esbós d'argent agradablement glaçat en aquesta tarda, extranyament freda, primers de setembre, la llum perfecta, els colors pàlids, el gris iniciàtic de la primera penombra només intuïda... Click. I noto la teva mà, el tacte de sorra del desert de la teva epidermis és una remor sense sentit en el meu coll. Click. Em giro per veure que els teus ulls no són més aquell oasi blau que no sabia captar.
Hola, em dic Joël, tinc 22 anys, busco la meva mirada darrera de l'objectiu des del que m'espies. És per això que miro i quan el veig somric. click.
El sol es reflexa ja en les teulades més altes d'aquesta ciutat nord-africana, cel blau, ni un sol núvol i la brisa de la Mediterrània arriba als peus del llit, engrescant un matí que promet ser fantàstic. Et beso el meluc i m'alço, buscant els ulls de menta darrera el cristall digital. click.
Caminem entre les parades d'espècies i tes, els contrastos de colors són increïbles, no paro de fer fotos, m'ho enduria tot. Click. Però aquesta olor tan intensa, tan densa i gruixuda... M'entristeix sentir-la i no poder-la guardar.
L'estiu s'esvaeix, els dies s'escurcen i l'auguri del fred de l'hivern em fa buscar-te. Asseguda en el puf, darrera la trinxera digital, immòvil i aterradorament lluny. T'acaricio la nuca, et gires, click. M'ha frapat aquesta lluentor metàl·lica, l'abisme darrera la teva llança argentada.
S'endevina la lluna, gairebé plena, un esbós d'argent agradablement glaçat en aquesta tarda, extranyament freda, primers de setembre, la llum perfecta, els colors pàlids, el gris iniciàtic de la primera penombra només intuïda... Click. I noto la teva mà, el tacte de sorra del desert de la teva epidermis és una remor sense sentit en el meu coll. Click. Em giro per veure que els teus ulls no són més aquell oasi blau que no sabia captar.
Nucleophilic Substitution vs Single Electron Transfer
The nature of the SN2 itself is focus of discussion since a simultaneous transfer of two electrons (equation (a), "classical" SN2 concept) may be also interpreted as a two consecutive one electron transfer (equation (b), Single Electron Transfer, SET)
.JPG)
Traditionally, (Single) Electron Transfer reactions are discussed in terms of Outer Sphere and Inner sphere. In the Outer Sphere cases, there is no significant structural modification along with the reaction coordinate during the Electron Transfer. In the Inner Sphere cases there is a significant structural modification on the reaction coordinate (typically a bond breaking in reductions and/or a bond formation in oxidations or substancial modifications in bond angles synchronised with solvent reorganisation).
Then, the classical SN2 concept and the Inner Sphere Single Electron Transfer one are very similar in meaning.
Do we really need keep on looking at them through the prism of the classical two electron shift concept?
Traditionally, (Single) Electron Transfer reactions are discussed in terms of Outer Sphere and Inner sphere. In the Outer Sphere cases, there is no significant structural modification along with the reaction coordinate during the Electron Transfer. In the Inner Sphere cases there is a significant structural modification on the reaction coordinate (typically a bond breaking in reductions and/or a bond formation in oxidations or substancial modifications in bond angles synchronised with solvent reorganisation).
Then, the classical SN2 concept and the Inner Sphere Single Electron Transfer one are very similar in meaning.
Do we really need keep on looking at them through the prism of the classical two electron shift concept?
Subscribe to:
Posts (Atom)