Vedells, blat, gasolina, borsa i globalització

Alimentar un vedell per fer carn implica un cost d'un mínim de 20 vegades el seu pes concentrat en grà. Generar carn per menjar és una forma extremadament poc efectiva de biosintetitzar protëïna.

Fer créixer el grà implica un cost en gas natural invertit en la síntesi d'adobs molt gran, a banda el que necessites en gasoil per treure'l del camp i transportar-lo. Fer servir grà per fer bioetanol per fer funcionar cotxes és una manera extremadament poc efectiva de generar combustible.

Les endívies que arriben de Kenya hauran de buscar nous mercats que impliquin un major marge de benefici: arribar a Europa implica un transport encarit recentment pel preu del petroli, un mercat que comença a estar castigat per una inflació que amenaça en estancar-se una bona temporada.

Els lobbys inversors, entre ells els provinents de països productors i exportadors de petroli, canvien l'objecte de les seves inversions, generant de pas noves oportunitats de inversió: si hi ha crisi inmobiliària, cap problema, poso els diners en el petroli, al mateix temps, però faig pujar els preus, les inflacions del món es disparen, i amb elles els preus del menjar al món.

És la globalització. Almenys una de les seves cares, i una de les més lletges: una forta component especulativa en un dels grans mercats de valors té una repercusió brutal arreu, i tant pot ser en positiu com en negatiu. I ara toca la part negativa. Els mercats mundials estan comunicats, i els grans lobbys de poder ténen més capacitat de moviment que mai, el món financer ja no és un bosc salvatge, sinó una sèrie de jardins comunicats a través d'un petit laberint fictici.

Avui les borses han recuperat bona part del terreny perdut la setmana passada, l'Íbex retornant a la ratlla dels 12mil puntets, impulsat per una disminució del preu del cru de 4 $. Quina sensibilitat, la dels mercats, ara mateix a una variació del 3%! Us imagineu què pot passar si, de cop i volta, els grans inversors decideixen que el preu del petroli ha tocat sostre i posen els diners en una altra cosa? Sí, la inmobiliària ja havia arribat al límit, s'haiva de deixar i buscar quelcom segur: el petroli. Ok, ara el petroli està arribant a un límit (aviat els bancs centrals ja no tindràn capacitat de resposta). Us imagineu les respostes de les borses quan el preu del barril caigui un 40% fins als 100$? Doncs una pujada lliure de les borses de l'ordre del 30% i novament una oportunitat de inversió, aquest cop en els sistemes de producció, fugint de les matèries primeres.

Mentrestant, hem de canviar d'hàbits, els nostres sistemes productius han de ser més efectius. Necessitem noves vies, i per fer-ho necessitem innovar, inventar i descobrir. Hi ha lobbys de poder, però també hi ha lobbys de coneixement i d'actitut personal i ètica que, d'alguna manera, hem de trobar camins per perseguir.

Un cop d'ull als mercats i a les raons del ralentiment econòmic

Els mercats de valors han continuat caient amb força durant tota la setmana. L'Íbex semblava que aguantaria els 12000, per rebotar, però ha tancat en 17650 en un dia festiu a US. L'EuroStoxx ha seguit la mateixa línea, una línea vermella.

La raó es coneguda: en l'intent de recuperar-se de les crisis derivades del diner excessivament barat, les economies han entrat en un cicle d'estanflació (pujada de inflació en situació d'estancament econòmic), i per tant, amb reduït marge de maniobra pels bancs centrals per regular el valor del diner. La decisió del BCE de repuntar el preu del diner ha estat nefasta per a la renda variable, que han anat descomptant la decisió a mesura que el preu de les commodities s'enfilava. Ara ningú sap on cauran els indicadors, ni de la renda variable ni de l'economia occidental.

La crisi ha guanyat dimensió pel l'increïble augment del preu del petroli i de les materies primeres, que han agafat el relleu de la crisi Subprime. Perquè? El major aportardor de l'economia mundial en quant a riquesa no és el sector productiu, sinó el financer. La crisi ha afectat a la pròpia credibilitat dels instruments financers de cara els inversors. És una crisi en el marc de la globalització: una crisi que s'inicia en esclatar una bombolla inmobiliària degut al préstam de diner excessivament barat s'extén al sistema financer, que per mantenir quotes de creixement increïbles havia apalancat sobre valors dificilíssims d'avaluar (bonus de risc sobre futurs i opcions, etc.), els quals, en cade crisi, han resultat ser fum, o poc més. De forma automàtica la capacitat de compra-venda del mercat mundial es veu reduïda, hi ha un major inmobilisme, el diner que hi ha es manté i s'encareix: les matèries primeres pugen de cop i volta, la indústria es ralentitza, les inflacions i les tases d'atur pugen... crisi, o frenada del creixement, escolliu el nom que volgueu.

L'exemple més clar és el petroli: Difícil pensar un any enrera que l'estaríem pagant a 140 $/Brent. Analitzem les 4 components que han fet posar el petroli a aquests preus:

1. Demanda. Els països en desenvolupament cada vegada reclamen més fort la seva part proporcional dels combustibles fòssils del planeta. Ademés, les companyies extractores, o els països extractors, són països inestables o inestabilitzats, de manera que la inversió en tecnologia per a una extraccció eficient és bastant utòpica, amb l'excepció d'Arabia Saudí. I el petroli més superficial, el més fàcil d'extreure, ja s'està esgotant.

2. Inestabilitat política. La geopolítica juga un paper determinant, no només en temes d'extracció de petroli en quant a l'aplicació de tecnologia, sinó en quant al transport.

3. Especulació. Bona part dels inversors que fins fa poc es situaven en el mercat inmobiliari s'han passat al mercat de les materies primeres, entre elles i predominantment el petroli. Simplement la bombolla ha canviat de lloc. Aquesta component acabarà esclatant quan els inversors vegin una alternativa.

4. Por. La incertesa de l'economia mundial ara mateix és brutal. El petroli segur que el necessitarem, per tant, millor comprar en seguretat.

Particularment crec que la tercera component ha de caure d'aquí a uns pocs mesos, en quant les opcions de diversificació d'inversió s'obrin i comencem a sortir del període d'estanflació. La quarta trigarà una mica més, però vindrà de la mà. La primera i la segona són més complexes i marquen el terra del preu de mercat real del petroli, que deu d'estar al voltant dels 100 - 120 $.
Mentrestant, tots ens haurem de collar una mica més el cinturó. Els que encara en tinguem, vull dir.

Mentrestant, qui se la juga a esperar un rally d'estiu en un mercat a la baixa? Seria una primera espurna d'esperança veure l'Íbex per sobre de 13000 novament, un primer senyal que, particularment, crec que es veurà puntualment durant l'estiu i hi tornarà cap a final d'any. En fi, la botella mig plena...

Alcossebre. Visicituts d'un Isard en un cràter submarí.

Les Columbretes estàn a uns 50 km davant de la costa de Castelló. Un volcà erosionat sobresurt de l'aigua en forma de mitja lluna. El cràter té una profunditat d'uns 25 metres, la part més alta no sobresurt de l'aigua més de 20. És una reserva natural marina fantàstica, una piscina natural de 150 metres d'ampla, com a molt, plena de vida. Allà he tingut la possibilitat de nedar entre un banc de barracudes (l'espècie autòctona de la Mediterrània, que no recordo com n'hi diuen) per viure una de les meves millors experiències amb equip scuba. Increïblement bonic, totes alineades o pràcticament, seguint parsimoniosament el corrent van atravessar el cràter al seu ritme. Control de flotabilitat, flipar una mica, respirar el més lent possible i acostar-te a 3 metres. Ni s'inmuten. Alguna et mira encuriosida, però segueix camí. Nedo una estona amb elles, entre 10 i 15 metres de profunditat, la llum del sol les ilumina perfectament, n'hi ha que fan mig metre o més, o m'ho sembla.
Les seguim fins al final del cràter. La vegetació és esplèndida, un prat submarí recobert de flors blanques, il·luminat pel sol de juny sota aigua. De cop i volta una paret i un abisme, surts del cràter, l'aigua és més freda, la profunditat és fosca i d'una bellesa més agreste, més abisal, més impactant, violentament impactant. La paret baixa gairebé vertical. Baixem a 25 metres, meros enormes. Bellesa àrida i penetrant.
Un cop a bord veig una gavina que pica a una altra, és petita i està ferida. Aviat en vindran d'altres a reclamar la seva part del festí. Mal lloc, el món, per segones oportunitats.