Els carrers amarats d'aigua, el fred ha caigut de sobte, en aquell intent molest d'imposar la seva apatia als resilents(1) de mena, en parar de ploure. Pujo al cotxe i engego al motor, que ronroneja acaronant, burdament i lacònica, la veu destronada de victòries de'n Johnny Cash, en la seva versió del Hurt dels NiN.
I hurt myself today, to see if I still feel,
I focus on the pain, the only thing that's real.
El disc en vermell, la calefacció no sembla funcionar. Un noi negre de mirada resolta que fixa en la meva em fa gestos per a que baixi la finestreta del cotxe, no sembla perillós, li faig cas. Introdueix el braç, em pren el meu amb certa força, no de forma violenta.
- Amigo, amigo, yo inmigrante Gambia, from Africa, u know? yo patera, busco Puchérda, familia there espera, need monedas to get there, tu help monedas?
Try to kill it all away, but I remember everything,
- Tío... - La seva mirada és terriblement dura. Li agafo el seu braç, al mateix temps, mimetitzant el seu gest, absurda, lànguida, potser cínicament.
- ok, ok, no problem, no problem... - diu mentre desapareix per la cantonada a buscar-se la vida per una altra banda.
What I have become, my sweetest friend,
Everyone I know goes away in the end,
Pujo la finestra i arranco, llum verda, intermitent a la dreta i gir per enfilar l'avinguda, amb compte, que el terra és moll, que du al centre comercial.
And you could have it all, my empire of dirt,
I would let you down, I would make you hurt,
Rebaixes del 30, 50 i 70%. M'acabo comprant una semarreta de tires per l'estiu, xulíssima, a cap preu, manufactura de Bangladesh, disseny portugués, un penjoll en forma de llàgrima de fusta africana, que em deixo posat i un perfum de Calvin Klein que feia temps em ballava pel nas de comprar.
I wear this crown of thorns, upon my liars chest,
Full of broken thoughts, I cannot repair.
El cafè és amargant, negre i fred, metàfora d'aquest nús entre la meva voluntat i la meva realitat, una desconnexió en el sistema, perquè tinc ganes de plorar, perquè no hi ha ningú més aquí, perquè no hi ets, Joël, perquè no et sento, perquè ja no sento ningú?
Beneath those things of time, the feeling disappears,
Camino poc a poc, cap al parking, entre roba de saldo, mirades buides i ansioses darrera un maquillatge apresurat, un posat de seguretat aparent, tan fàcilment falsejable, que ajuda a passar el dia. Que còmode, que fàcil, que buit. Col·lecciono mirades ràpides, apresurades i fugisseres.
You're someone else, I'm still right here,
Engego el motor, que ronroneja acaronant, burdament i lacònica, la veu destronada de victòries de'n Johnny Cash, en la seva versió del Hurt dels NiN.
If I could start again, a million miles away,
La llum del sol em fa mal als ulls en sortir, paro el cotxe i canvio el CD. Un nen que penja de la mà de la seva mare se'm queda mirant, bocabadat.
I would keep myself, I would find a way.
(1) (= elàstic) Resilent en el sentit etimològic saxó: (segons la Merriam-Webster, en la segona acepció de la paraula) tending to recover from or adjust easily to misfortune or change.
Wednesday 30 January 2008
Tuesday 29 January 2008
Els americans gasten els estalvis de demà, els xinesos estalvien el que gastaran demà
Els americans gasten els estalvis de demà,
els xinesos estalvien el que gastaran demà.
Comentari d'un representant xinès al fòrum de Davos durant la seva intervenció.
El caràcter de la població xinesa que viu a Xina és molt estalviador, forma part de la seva cultura. Això per una banda, però per l'altra, cada americà, en promig, deu uns 4000 dolars a algún xinès, ara mateix, segons l'endeutament d'US amb Xina. Així, el valor del dolar no pot pujar massa, ja que Xina n'ha comprat una quantitat tan ingent que podria fer desequilibrar la balança d'exportacions-importacions entre aquests dos països amb una repercusió directa sobre el consum intern americà i una crisi sense precedents en una societat basada en el consum a crèdit i, cada cop més, en exportacions barates.
els xinesos estalvien el que gastaran demà.
Comentari d'un representant xinès al fòrum de Davos durant la seva intervenció.
El caràcter de la població xinesa que viu a Xina és molt estalviador, forma part de la seva cultura. Això per una banda, però per l'altra, cada americà, en promig, deu uns 4000 dolars a algún xinès, ara mateix, segons l'endeutament d'US amb Xina. Així, el valor del dolar no pot pujar massa, ja que Xina n'ha comprat una quantitat tan ingent que podria fer desequilibrar la balança d'exportacions-importacions entre aquests dos països amb una repercusió directa sobre el consum intern americà i una crisi sense precedents en una societat basada en el consum a crèdit i, cada cop més, en exportacions barates.
Sunday 27 January 2008
Economia global, més símptomes de la pèrdua de capacitat de lideratge global d'occident
Hi ha moments en l'evolució de les societats que marquen fites, algunes impliquen canvis de tendència inmediats, d'altres seran la llavor d'un canvi de tendència en un futur. La connexió d'ordinadors en xarxa, la possibilitat de compra-venda per internet a través de suports digitals, la possibilitat de comunicar-se a cost molt baix, l'accés a una quantitat ingent de informació de tots tipus, colors i qualitats. Aquests són exemples del que em sembla una de les parts positives de la globalització: les noves tecnologies aplicades ens aporten informació que ens dóna facilitats, simplement posant al nostre abast coneixement, per assolir el darrer nivell de l'escala de necessitats de Maslow.
Però n'hi ha d'altres, per exemple la possibilitat de construir un sistema financer global a partir de derivats, productes d'enginyeria financera complexa, no només perquè inclouen fraccions de valors de diferents llocs, sectors i sistemes, sinó perquè inclouen aspectes tan difícils d'avaluar com el risc com un actiu més. Imagineu això a nivell global.
Doncs aquest potser és un d'aquells moments: l'abast de la crisi econòmica mundial està per discernir. A Davos els magnats mundials no es posen d'acord, i els observadors i analistes financers no ho veuen clar. I és que fins l'abril, com a mínim, no hauran acabat d'auditar el sistema financer globalment, amb tota la seva complexitat, per tal d'establir realment l'abast de la crisi.
Hi ha dos possibles escenaris, encara:
1. que la crisi s'extengui fins a les asseguradores (evitar-ho és l'objectiu darrer de la injecció de liquidesa en el sistema i la baixada de tipus de la Fed la setmana passada - es va veure aquest risc i es va voler tallar de socarrel -, si no ho poguéssin evitar seria una debacle econòmica tant per US com per Europa, potser un catalitzador de la fi del món occidental tal i com el coneixem, financera i econòmicment parlant),
2. que la crisi es quedi en els bancs (llavors la solució és una qüestió de liquidesa i de tipus de interès, i hi haurà liquidesa mentres hi hagi consum, un bon flux de matèries primeres a nivell global, etc.).
Ara per ara ningú crec que pugui saber amb quin dels dos escenaris ens trobarem a la primavera. Sí queda clar, però, que la liquidesa ha d'arribar en bona part d'aquells que en tenen: fons sobirans de països exportadors de matèries primeres, països emergents com Xina, Rússia, els països de l'OPEP... D'aquests països ha de venir bona part de la liquidesa necessària per reflotar la UE i US, cúriosament. És potser la primera vegada en la història que el centre neuràlgic financer necessitarà liquidesa de les perifèries. Una mostra més del desplaçamanet dels centres de poder, part del poder, a nivell global de NY o Londres a Beijing o Dubai.
D'aquí a la primavera els mercats han de patir molta volatilitat, ja que estaran molt receptius a qualsevol tipus de rumor, fundats o infundats. Aquesta volatilitat hauria de disminuir a mesura que es vagin publicant dades de les auditories financeres.
Però n'hi ha d'altres, per exemple la possibilitat de construir un sistema financer global a partir de derivats, productes d'enginyeria financera complexa, no només perquè inclouen fraccions de valors de diferents llocs, sectors i sistemes, sinó perquè inclouen aspectes tan difícils d'avaluar com el risc com un actiu més. Imagineu això a nivell global.Doncs aquest potser és un d'aquells moments: l'abast de la crisi econòmica mundial està per discernir. A Davos els magnats mundials no es posen d'acord, i els observadors i analistes financers no ho veuen clar. I és que fins l'abril, com a mínim, no hauran acabat d'auditar el sistema financer globalment, amb tota la seva complexitat, per tal d'establir realment l'abast de la crisi.
Hi ha dos possibles escenaris, encara:
1. que la crisi s'extengui fins a les asseguradores (evitar-ho és l'objectiu darrer de la injecció de liquidesa en el sistema i la baixada de tipus de la Fed la setmana passada - es va veure aquest risc i es va voler tallar de socarrel -, si no ho poguéssin evitar seria una debacle econòmica tant per US com per Europa, potser un catalitzador de la fi del món occidental tal i com el coneixem, financera i econòmicment parlant),
2. que la crisi es quedi en els bancs (llavors la solució és una qüestió de liquidesa i de tipus de interès, i hi haurà liquidesa mentres hi hagi consum, un bon flux de matèries primeres a nivell global, etc.).
Ara per ara ningú crec que pugui saber amb quin dels dos escenaris ens trobarem a la primavera. Sí queda clar, però, que la liquidesa ha d'arribar en bona part d'aquells que en tenen: fons sobirans de països exportadors de matèries primeres, països emergents com Xina, Rússia, els països de l'OPEP... D'aquests països ha de venir bona part de la liquidesa necessària per reflotar la UE i US, cúriosament. És potser la primera vegada en la història que el centre neuràlgic financer necessitarà liquidesa de les perifèries. Una mostra més del desplaçamanet dels centres de poder, part del poder, a nivell global de NY o Londres a Beijing o Dubai.
D'aquí a la primavera els mercats han de patir molta volatilitat, ja que estaran molt receptius a qualsevol tipus de rumor, fundats o infundats. Aquesta volatilitat hauria de disminuir a mesura que es vagin publicant dades de les auditories financeres.
Wednesday 23 January 2008
Anna en Interludi (Anna, Capítol X)
La pluja cau violenta sobre el paviment desacostumat, embossant els tragadors de les aceres amb closques de pipes, embolcalls de caramel, papers de colors bàsics i filferro prim, restes de fanalets destroçats deixats enrera en la fugida. Avançar vol dir fer saltironets, mirant d'evitar enfonsar la sabatilla en la bassa d'aigua freda. Comença a fer-se fosc i els reis han fet un acte de presència simplement testimonial, una brevetat que ha obligat la Clara i la Magda a marxar a mig tè, corrents cap a casa, a esperar els marits respectius, amb la mainada enfadada i plorosa, a més de ben molls, decebuts per una cabalgata esqüeta, esguerrada pel temporal imprevist, que posarà a prova la fe dels nens i la paciència dels pares.
Farta de fer la granota, ben xopa de la freda pluja de gener, entro, gairebé per instint, en una granja-cafeteria nova. L'olor a croissants, que vull endevinar encara calents, a xocolata desfeta i cafè m'embriaga deseguida, el somriure de la dona - mitjana edat, rodoneta i galta vermella - aconsegueix fer-me sentir tranquila a l'instant;el fred i la humitat s'han quedat fora. M'assec per demanar una xocolata desfeta i un croissant, i trec el llibre que tant m'està costant d'entrar, sí, sí, sé que s'ha de llegir Houellebecq, però de vegades no sé si cal ser tan cru, tan... abismal, però també és així, el món, la vida, no sempre hi ha reis i caramels, fanals de llums de colors, mainada rient i pares embadalits, mares acabant d'embolicar el regal de darrera hora.
- Sí, reina, són calents, acabo de treure'ls ara mateix, maca. T'agraden més torradets o els que no ho són tan? - Els ulls blau clar de la pastissera són una extensió de les seves faccions arrodonides, el seu somriure és tan acollidor com l'espai.
Inicio la lectura, i de seguida hi entro, avui, i sé veure el perquè, també: és el contrast, a fora la climatologia és feréstega, el paisatge depriment de brutícia moguda de lloc per un temporal indiscret; a dins el caliu del forn, l'escalfor de la cafetera, el somriure maternal, la xocolata i el croissant. Les pàgines passen, com passa l'aigua, mal canalitzada pel carrer poc avesat, mullant el que pot, enduent-se allò sobrer, el que és prescindible. Com la prosa afilada d'en Houellebecq.
En aixecar la vista el mirall, fins ara inadvertit, em retorna la imatge d'una noia trista, pantalons sense gràcia, jersei de coll alt. Li aguanto la mirada, buscant allò que sé que avui no puc trobar, i que tenia, que he deixat en algún lloc del camí a canvi de què? Em somric, però, de sobte entenc la mirada de la pastissera, com el meu fa un moment, com el de la Clara i el de la Magda en marxar... La taça de xocolata vaporeja al meu davant, la pluja cau violentament contra el vidre.
Farta de fer la granota, ben xopa de la freda pluja de gener, entro, gairebé per instint, en una granja-cafeteria nova. L'olor a croissants, que vull endevinar encara calents, a xocolata desfeta i cafè m'embriaga deseguida, el somriure de la dona - mitjana edat, rodoneta i galta vermella - aconsegueix fer-me sentir tranquila a l'instant;el fred i la humitat s'han quedat fora. M'assec per demanar una xocolata desfeta i un croissant, i trec el llibre que tant m'està costant d'entrar, sí, sí, sé que s'ha de llegir Houellebecq, però de vegades no sé si cal ser tan cru, tan... abismal, però també és així, el món, la vida, no sempre hi ha reis i caramels, fanals de llums de colors, mainada rient i pares embadalits, mares acabant d'embolicar el regal de darrera hora.
- Sí, reina, són calents, acabo de treure'ls ara mateix, maca. T'agraden més torradets o els que no ho són tan? - Els ulls blau clar de la pastissera són una extensió de les seves faccions arrodonides, el seu somriure és tan acollidor com l'espai.
Inicio la lectura, i de seguida hi entro, avui, i sé veure el perquè, també: és el contrast, a fora la climatologia és feréstega, el paisatge depriment de brutícia moguda de lloc per un temporal indiscret; a dins el caliu del forn, l'escalfor de la cafetera, el somriure maternal, la xocolata i el croissant. Les pàgines passen, com passa l'aigua, mal canalitzada pel carrer poc avesat, mullant el que pot, enduent-se allò sobrer, el que és prescindible. Com la prosa afilada d'en Houellebecq.
En aixecar la vista el mirall, fins ara inadvertit, em retorna la imatge d'una noia trista, pantalons sense gràcia, jersei de coll alt. Li aguanto la mirada, buscant allò que sé que avui no puc trobar, i que tenia, que he deixat en algún lloc del camí a canvi de què? Em somric, però, de sobte entenc la mirada de la pastissera, com el meu fa un moment, com el de la Clara i el de la Magda en marxar... La taça de xocolata vaporeja al meu davant, la pluja cau violentament contra el vidre.
Tuesday 8 January 2008
El rebot de l'íbex a 14800 o canvi de tendència i caiguda
L'anàlisi tècnica indica que estem en un moment de possible sobrevenda (marcat en verd en el gràfic inferior), per tant hem sobrepassat la base del canal alcista, al voltant dels 14800 punts. Si hi ha d'haver rebot, aquest és un excelent moment per comprar, ja que la pujada en els propers dies hauria de ser fins al màxim del canal, a 16000 punts. Estem, per tant en una oportunitat de guanyar entre el 7 i el 15% en unes poques setmanes. La clau? comprar a 14800 punts i esperar que la Fed (La Reserva Federal) comenti dijous positivament una probable baixada del tipus d'interès als US el màxim a final de mes. Si el rebaixa 1/2 punt, crec que això pujarà ràpidament, si no el rebaixa gens (per l'estanflació, que explicava en l'anterior antrada), pot ser l'inici de la crisi a nivell global important, i una caiguda de les borses fins a nivells de suport de l'ordre dels 13mil punts, potser menys. El punt intermedi, 1/4 de punt de baixada de tipus, sembla raonable, però no solucionaria el problema, ja que els indicadors americans apunten cap a una situació cada cop més complexa. Cada vegada hi ha més risc, veurem dijous els comentaris de Bernanke i la resposta del mercat.
Thursday 3 January 2008
Previsió d'Economia i Renda Variable pel 2008
La borsa anticipa l'economia real
La segona meitat de l'any ha estat més fluixa del que m'esperava: la crisi de les hipoteques sub-prime, sobretot, però combinat amb un preu del petroli desorbitat (avui el Texas ha arribat per primera vegada als 100 $) i un euro disparat (a aquesta hora es canvia a 1.47 $), juntament amb la por a un final de cicle del diner barat i una inflació a l'alça - sobretot a Europa - fa que les borses de tot el món estiguin en números vermells molt sovint. El final del 2007 ha dut l'Íbex al seu pitjor registre global de beneficis en molts anys, de l'ordre del 7%. Però no és tot tan negatiu. Els guanys del DAX alemany han estat de l'ordre del 20%, per exemple, i alguns fons del sudest asiàtic s'han comportat encara millor.
Però la situació per el 2008 és complexa: tots els governs occidentals estan revisant les seves previsions de creixement a la baixa, els bancs centrals no s'atreveixen a pujar el tipus d'interès perquè la inflació es menjaria el creixement, de fet no tenen pràcticament marge (Espanya ha tancat al 4.1% i difícilment baixarà del 3.5% l'any vinent). Als US els crèdits s'han endurit molt, i l'amenaça d'una crisi interna de certa dimensió a les clases socials menys afavorides aviat començarà a omplir els semanaris de premsa - i el que implica a nivell econòmic no és menys dur: una ralentització de l'economia molt notable, és a dir, un estancament que faci durar la crisi més del que seria raonable si l'entorn econòmic fos diferent o els bancs centrals no s'haguéssin quedat sense marge de maniobra.
La borsa anticipa l'economia real entre un i dos anys, la patacada forta la veurem a partir del darrer trimestre del 2008 i sobretot el 2009. Però mentrestant... podem preveure què passarà aquests mesos? hem d'esperar molt més per comprar un pis? a tot arreu és així? hi ha alguna tipologia de fons de inversió que hagi de rendir amb un risc raonable?
El mecanisme de la crisi
L'origen que ha fet esclatar la crisi és la conjunció entre el diner barat, bona ocupació en sectors productius, com la construcció i, en conseqüència, un consum intern elevat. Amb aquests condicionants els diners es mouen ràpid, les inversions inmobiliàries rendeixen i, en conseqüència no hi ha massa impediments per a que els bancs donin crèdits, fins i tot a llarg termini o hipoteques a persones que no els podran tornar. Moltes persones, molts crèdits i molt elevats.
Si el tipus d'interès incrementa, hi ha qui no arriba a pagar la hipoteca. Però això vol dir que el diner s'encareix, no és tan barat demanr un crèdit. Inmediatament, una part de la població deixa de comprar l'habitatge o deixa de poder-lo pagar, o aquell cotxe resulta que de cop s'ha encarit financerament, per tant el consum intern també disminueix. Ademés, augmentarà la inflació, per tant el diner s'encareix més encara, reduint més encara el consum en un cercle nefast per a l'economia que s'anomena "Paradoxa de l'estalvi" (El diner que no es mou, l'estalvi, fa encarir el diner per disminució de consum intern).
Automàticament, la Reserva Federal (la FED, o l'equivalent al Banc Central Europeu als US) ha de baixar el preu del diner reduint el tipus d'interès. El problema és que fent-ho incrementa la inflació, per tant crea un problema encara major perquè l'increment de la inflació implica un menor consum intern, encara, i una càrrega per a les empreses que repercuteix en una menor taxa de creixement. I aquesta és la situació més perillosa per al mercat de renda variable, el que s'anomena estanflació: estancament econòmic i inflació al mateix temps, perquè és una situació en que els mecanismes reguladors ténen poc marge de maniobra en el curt termini.
L'extensió fora dels US
Hi ha qui diu que els dos primers trimestres de 2008 seran de creixement negatiu per l'economia US: Consumidors i emprenedors ténen menys capacitat d'apalancar projectes amb diner prestat, de forma automàtica baixen els nivells de productivitat, augmenten el número de persones sense feina i, de retruc, disminueix el consum intern provocant una crisi. I això repercuteix a la resta del món, especialment perquè Europa té un problema endèmic amb la inflació, i té poc marge per baixar el tipus de interès - molt menys que els US, aquí els marges són molt més estrets. Si la afectació de la crisi a Europa - les entitats financeres es presten diners globalment, per tant l'afectació és a tot el sector, no només als bancs americans - implica un increment de inflació, com està essent, el problema ha travessat l'Atlàntic. Un euro fort respecte del dolar, com és el cas, no ajuda. Ademés, les perspectives de creixement a Europa ja anaven de baixada.
Al Japó, les perspectives de creixement eren molt reduïdes - té previsions inferiors al 1% de creixement, amb molt males xifres de perspectiva de inversió i consum. És una economia en recessió.
I la suma de les economies americana, europea i japonesa representen més del 50% de la quota de mercat dels països emergents, per tant pot frenar el seu creixement, que és el motor de l'economia mundial ara mateix.
Si en els darrers anys, la globalització ha jugat un paper deflacionari, ja que les materies primes, aliments i fins i tot energia eren relativament barats, ara, degut a l'increment de la demanda, juga un paper inflacionista, que és un dels problemes de fons de la crisi. Per tant, els països emergents, que apalanquen el seu creixement a base d'exportacions, es veuran afectats perquè hi haurà menys compres, fet que implicarà un menor consum intern arreu, un efecte que serà més acusat quanta més dependència del país emergent concret en l'exportació de materies primeres, aliments i energia.
La Renda Variable a Europa
Un escenari de inflació elevada implica una caiguda de la confiança empresarial, per tant la partida es juga en un periode amb tendència al creixement negatiu de beneficis. Amb tot, de moment les dades d'atur i consum són prou robustes, gràcies en bona part al comportament d'Alemanya, que torna a estar en plena forma i continuarà el 2008 tirant del carro europeu. Les empreses alemanyes han trobat, sembla, el camí de la millora de resultats empresarials i re-estructura de costos que depen menys del crèdit a partir d'un sistema bancari més madur. Alemanya, tot i que l'euro està fortíssim, no ha perdut pràcticament quota de mercat amb els seus competidors emergents. Per tant, les empreses alemamyes són les que ténen més recorregut en aquest difícil 2008, i tiraran de l'EuroStoxx.
La Renda Variable a Espanya
A Espanya, els problemes externs coiunturals s'afegeixen a la bombolla inmobiliària. Això implicarà una important destrucció de llocs de treball, un excés endeutament de les famílies (80% del PIB) i de les empreses (105% del PIB) i una desacceleració paralel·la en inversió en bens d'equip. Tot plegat, una situació de consum intern baix i inflació pujada de tò. A favor està, però, que moltes empreses espanyoles estan molt internacionalitzades, fet que les farà menys sensibles a la demanda interna i podran tirar una mica del carro. És previsible un creixement del 2.5% amb una inflació del 3.2%, amb risc de recessió (creixement negatiu) pel 2009 (fins a la segona meitat del 2008 la crisi de l'estancament inmobiliari i els problemes de crèdit no s'haurà traslladat a l'economia real).
Incís: A partir de llavors, potser qui s'hagi de comprar un pis el pot trobar desinflat en un 20% del preu d'abans de l'estiu, especialment si el pis és de segona mà (és a dir, esperar un anyet pot estalviar-te un 20% de la hipoteca més el que et donin al banc per aquests diners durant aquest temps, o potser no ;-).
Qualsevol política amb tendència a reduir la dependència endèmica als sectors de construcció i consum i que ens faci migrar culturalment a sectors de major productivitat, així com estímuls fiscals a la inversió seran molt importants (eps, que hi ha unes eleccions entremig...)
Els fons sobirans
Un possible convidat que pot arribar a canviar una tedència durant un període és un fons sobirà, és a dir, un munt de diners que un país - normalment emergent - inverteix en un determinat mercat, normalment el financer. Aquesta entrada de diners converteix als països emergents novmanet captadors de capital, reprenent-se per un període una font de fluxos bidireccional que és una font de liquidesa molt important per a les borses. Això pot implicar pujades sobtades i caigudes posteriors difícils d'explicar des d'un punt de vista només situacional. Segur que això passarà vàries vegades durant l'any, creant oportunitats de compra i venda pel petit inversor.
Trading
Diuen els experts que s'ha de ser selectiu, el 2008, i apostar per valors segurs. En qualsevol cas amb cert optimisme, ja que els creixements de la renda variable dels països occidentals estaran entre el 5 i el 10%. Com a estratègia, la conservació de capital ha de primar, ja que els beneficis poden ser més minsos del normal i hi ha poc marge per a la compensació, aquest any toca ser conservador. Els països emergents, ja no revertiran tant benefici en la renda variable, sobretot en la segona meitat de l'any.
De totes maneres, hi haurà oportunitats de compra, per exemple:
Moltes Small Caps han pujat en un dia més del 5%, degut a que molta gent ha comprat valors grans els darrers dies de desembre per tal de maquillar una mica les carteres a finals d'any, deixant gangues ben aprofitables pel camí.
O l'Íbex, que ha tancat als 15mil pelats avui, venint de 16mil fa molt poc, i atenció, perquè aquesta setmana hi ha resultats importants a ser publicats a US i el proper suport de l'Íbex està en 14.3mil. Baixar a 14.5 mil és una bona oportunitat de compra, ja que tornarà a 16mil durant el 2008.
En principi, les borses tocaràn fons (baixaran a nivells de mig any enrera o més) durant el primer semestre per anar remuntant després de l'estiu.
La segona meitat de l'any ha estat més fluixa del que m'esperava: la crisi de les hipoteques sub-prime, sobretot, però combinat amb un preu del petroli desorbitat (avui el Texas ha arribat per primera vegada als 100 $) i un euro disparat (a aquesta hora es canvia a 1.47 $), juntament amb la por a un final de cicle del diner barat i una inflació a l'alça - sobretot a Europa - fa que les borses de tot el món estiguin en números vermells molt sovint. El final del 2007 ha dut l'Íbex al seu pitjor registre global de beneficis en molts anys, de l'ordre del 7%. Però no és tot tan negatiu. Els guanys del DAX alemany han estat de l'ordre del 20%, per exemple, i alguns fons del sudest asiàtic s'han comportat encara millor.Però la situació per el 2008 és complexa: tots els governs occidentals estan revisant les seves previsions de creixement a la baixa, els bancs centrals no s'atreveixen a pujar el tipus d'interès perquè la inflació es menjaria el creixement, de fet no tenen pràcticament marge (Espanya ha tancat al 4.1% i difícilment baixarà del 3.5% l'any vinent). Als US els crèdits s'han endurit molt, i l'amenaça d'una crisi interna de certa dimensió a les clases socials menys afavorides aviat començarà a omplir els semanaris de premsa - i el que implica a nivell econòmic no és menys dur: una ralentització de l'economia molt notable, és a dir, un estancament que faci durar la crisi més del que seria raonable si l'entorn econòmic fos diferent o els bancs centrals no s'haguéssin quedat sense marge de maniobra.
La borsa anticipa l'economia real entre un i dos anys, la patacada forta la veurem a partir del darrer trimestre del 2008 i sobretot el 2009. Però mentrestant... podem preveure què passarà aquests mesos? hem d'esperar molt més per comprar un pis? a tot arreu és així? hi ha alguna tipologia de fons de inversió que hagi de rendir amb un risc raonable?
El mecanisme de la crisi
L'origen que ha fet esclatar la crisi és la conjunció entre el diner barat, bona ocupació en sectors productius, com la construcció i, en conseqüència, un consum intern elevat. Amb aquests condicionants els diners es mouen ràpid, les inversions inmobiliàries rendeixen i, en conseqüència no hi ha massa impediments per a que els bancs donin crèdits, fins i tot a llarg termini o hipoteques a persones que no els podran tornar. Moltes persones, molts crèdits i molt elevats.
Si el tipus d'interès incrementa, hi ha qui no arriba a pagar la hipoteca. Però això vol dir que el diner s'encareix, no és tan barat demanr un crèdit. Inmediatament, una part de la població deixa de comprar l'habitatge o deixa de poder-lo pagar, o aquell cotxe resulta que de cop s'ha encarit financerament, per tant el consum intern també disminueix. Ademés, augmentarà la inflació, per tant el diner s'encareix més encara, reduint més encara el consum en un cercle nefast per a l'economia que s'anomena "Paradoxa de l'estalvi" (El diner que no es mou, l'estalvi, fa encarir el diner per disminució de consum intern).
Automàticament, la Reserva Federal (la FED, o l'equivalent al Banc Central Europeu als US) ha de baixar el preu del diner reduint el tipus d'interès. El problema és que fent-ho incrementa la inflació, per tant crea un problema encara major perquè l'increment de la inflació implica un menor consum intern, encara, i una càrrega per a les empreses que repercuteix en una menor taxa de creixement. I aquesta és la situació més perillosa per al mercat de renda variable, el que s'anomena estanflació: estancament econòmic i inflació al mateix temps, perquè és una situació en que els mecanismes reguladors ténen poc marge de maniobra en el curt termini.
L'extensió fora dels US
Hi ha qui diu que els dos primers trimestres de 2008 seran de creixement negatiu per l'economia US: Consumidors i emprenedors ténen menys capacitat d'apalancar projectes amb diner prestat, de forma automàtica baixen els nivells de productivitat, augmenten el número de persones sense feina i, de retruc, disminueix el consum intern provocant una crisi. I això repercuteix a la resta del món, especialment perquè Europa té un problema endèmic amb la inflació, i té poc marge per baixar el tipus de interès - molt menys que els US, aquí els marges són molt més estrets. Si la afectació de la crisi a Europa - les entitats financeres es presten diners globalment, per tant l'afectació és a tot el sector, no només als bancs americans - implica un increment de inflació, com està essent, el problema ha travessat l'Atlàntic. Un euro fort respecte del dolar, com és el cas, no ajuda. Ademés, les perspectives de creixement a Europa ja anaven de baixada.
Al Japó, les perspectives de creixement eren molt reduïdes - té previsions inferiors al 1% de creixement, amb molt males xifres de perspectiva de inversió i consum. És una economia en recessió.
I la suma de les economies americana, europea i japonesa representen més del 50% de la quota de mercat dels països emergents, per tant pot frenar el seu creixement, que és el motor de l'economia mundial ara mateix.
Si en els darrers anys, la globalització ha jugat un paper deflacionari, ja que les materies primes, aliments i fins i tot energia eren relativament barats, ara, degut a l'increment de la demanda, juga un paper inflacionista, que és un dels problemes de fons de la crisi. Per tant, els països emergents, que apalanquen el seu creixement a base d'exportacions, es veuran afectats perquè hi haurà menys compres, fet que implicarà un menor consum intern arreu, un efecte que serà més acusat quanta més dependència del país emergent concret en l'exportació de materies primeres, aliments i energia.
La Renda Variable a Europa
Un escenari de inflació elevada implica una caiguda de la confiança empresarial, per tant la partida es juga en un periode amb tendència al creixement negatiu de beneficis. Amb tot, de moment les dades d'atur i consum són prou robustes, gràcies en bona part al comportament d'Alemanya, que torna a estar en plena forma i continuarà el 2008 tirant del carro europeu. Les empreses alemanyes han trobat, sembla, el camí de la millora de resultats empresarials i re-estructura de costos que depen menys del crèdit a partir d'un sistema bancari més madur. Alemanya, tot i que l'euro està fortíssim, no ha perdut pràcticament quota de mercat amb els seus competidors emergents. Per tant, les empreses alemamyes són les que ténen més recorregut en aquest difícil 2008, i tiraran de l'EuroStoxx.
La Renda Variable a Espanya
A Espanya, els problemes externs coiunturals s'afegeixen a la bombolla inmobiliària. Això implicarà una important destrucció de llocs de treball, un excés endeutament de les famílies (80% del PIB) i de les empreses (105% del PIB) i una desacceleració paralel·la en inversió en bens d'equip. Tot plegat, una situació de consum intern baix i inflació pujada de tò. A favor està, però, que moltes empreses espanyoles estan molt internacionalitzades, fet que les farà menys sensibles a la demanda interna i podran tirar una mica del carro. És previsible un creixement del 2.5% amb una inflació del 3.2%, amb risc de recessió (creixement negatiu) pel 2009 (fins a la segona meitat del 2008 la crisi de l'estancament inmobiliari i els problemes de crèdit no s'haurà traslladat a l'economia real).
Incís: A partir de llavors, potser qui s'hagi de comprar un pis el pot trobar desinflat en un 20% del preu d'abans de l'estiu, especialment si el pis és de segona mà (és a dir, esperar un anyet pot estalviar-te un 20% de la hipoteca més el que et donin al banc per aquests diners durant aquest temps, o potser no ;-).
Qualsevol política amb tendència a reduir la dependència endèmica als sectors de construcció i consum i que ens faci migrar culturalment a sectors de major productivitat, així com estímuls fiscals a la inversió seran molt importants (eps, que hi ha unes eleccions entremig...)
Els fons sobirans
Un possible convidat que pot arribar a canviar una tedència durant un període és un fons sobirà, és a dir, un munt de diners que un país - normalment emergent - inverteix en un determinat mercat, normalment el financer. Aquesta entrada de diners converteix als països emergents novmanet captadors de capital, reprenent-se per un període una font de fluxos bidireccional que és una font de liquidesa molt important per a les borses. Això pot implicar pujades sobtades i caigudes posteriors difícils d'explicar des d'un punt de vista només situacional. Segur que això passarà vàries vegades durant l'any, creant oportunitats de compra i venda pel petit inversor.
Trading
Diuen els experts que s'ha de ser selectiu, el 2008, i apostar per valors segurs. En qualsevol cas amb cert optimisme, ja que els creixements de la renda variable dels països occidentals estaran entre el 5 i el 10%. Com a estratègia, la conservació de capital ha de primar, ja que els beneficis poden ser més minsos del normal i hi ha poc marge per a la compensació, aquest any toca ser conservador. Els països emergents, ja no revertiran tant benefici en la renda variable, sobretot en la segona meitat de l'any.
De totes maneres, hi haurà oportunitats de compra, per exemple:
Moltes Small Caps han pujat en un dia més del 5%, degut a que molta gent ha comprat valors grans els darrers dies de desembre per tal de maquillar una mica les carteres a finals d'any, deixant gangues ben aprofitables pel camí.
O l'Íbex, que ha tancat als 15mil pelats avui, venint de 16mil fa molt poc, i atenció, perquè aquesta setmana hi ha resultats importants a ser publicats a US i el proper suport de l'Íbex està en 14.3mil. Baixar a 14.5 mil és una bona oportunitat de compra, ja que tornarà a 16mil durant el 2008.
En principi, les borses tocaràn fons (baixaran a nivells de mig any enrera o més) durant el primer semestre per anar remuntant després de l'estiu.
Tuesday 1 January 2008
Running with Gazelles, Eating with Lions
Every morning in Africa, a gazelle wakes up.
It knows it must run faster than the fastest lion or it will be killed.
Every morning a lion wakes up.
It knows it must outrun the slowest gazelle or it will starve to death.
It doesn't matter whether you are a lion or a gazelle.
When the sun comes up, you better start running.
(I've learned this African proverb from The World is Flat, a book about globalisation by Thomas L. Friedman)
It knows it must run faster than the fastest lion or it will be killed.
Every morning a lion wakes up.
It knows it must outrun the slowest gazelle or it will starve to death.
It doesn't matter whether you are a lion or a gazelle.
When the sun comes up, you better start running.
(I've learned this African proverb from The World is Flat, a book about globalisation by Thomas L. Friedman)
Subscribe to:
Posts (Atom)