L'apalancament del canvi

Dos arguments per pensar que la crisi pot ser llarga, per la repercusió que tenen sobre el consum.

1. Els bancs no donen crèdit, no els cal, poden tenir beneficis posant els diners que reben del BCE prop del 4% en deute públic ( ref) sense risc, en un moment en que el tipus del diner està a l'1%. Això per mi vol dir inmovilisme, a veure-les venir.

2. L'habitatge encara està sobrecomprat, encara s'ha de veure la baixada forta: hi ha excés i els preus de la vivenda de primera mà per baixar, encara( ref).

Per tant, la sortida de la crisi no ha de venir pel consum sinó de noves maneres de generació i interpretació de la riquesa. Noves tecnologies, retorns de les inversions en ciència i energies renovables, relacions financeres globals... i també una nova manera de veurens en el món, potser moure'ns més, canviar més sovint i més ràpid... Un nova circumstància ens espera, les regles bàsiques a les que ens havíem acostumat fins ara ja han canviat.

Màxim atur i màxims a la borsa. És compatible?

Les borses estan a uns valors que creia inimaginables unes poques setmanes enrera, més que res perquè les dades de l'atur són negatives, i no crec que puguin compensar alguns valors més positius d'algunes marques, sobretot les vinculades al sector financer. Penseu que l'atur alt té incidència negativa en el consum, que genera un 70% del PIB. Així, l'efecte dels ajuts es nota ara? Pot ser, però si és així no ha de tardar gaire a dissipar-se l'efecte de les bombolles dels ajuts. Ara bé, l'aspecte tècnic del rebot és espectacular, ja que ha canviat la tendència. Realment ha de tornar a caure? o veurem una extranya recuperació del sector financer amb un atur impossiblement baix? això en termes històrics no sembla possible... o sí? Continuo pensant que no, que el rebot és púrament un artefacte. Un artefacte enorme.

La soledad de los números primos. Paolo Giordano

Lo esperaba una ducha, una taza de té caliente y un día como cualquier otro, y no necesitaba más.

Hi ha decisions que marquen el devenir de molts anys, la gent cimenta la seva vida a partir d'encreuaments atzarosos i decisions arriscades. Aquesta és una novela madura que treu el cap als abismes d'una soledat diaria i plausible, et fa que la miris als ulls, en reconeguis el tremp i somriguis: si jo també he estat aquí i és així. Una lectura excel·lent.