L'administració Bush ha pres decisions intervencionistes per tal d'evitar el col·lapse del sistema financer, d'una manera que recorda a les fetes en el crack del 29. Aquesta decisió implica de fons que els guanys del negoci se'l queden uns pocs, quan va bé, mentres que les pèrdues recauen en els contribuents. Es capitalitzen els guanys, es socialitzen les pèrdues. Bona cintura.
Però no totes les banques han rebut el mateix favor: Lehman Brothers no ha rebut la intervenció del govern i semblava condemnada a desaparèixer... fins que Barclays annuncia la seva voluntat de comprar-la.
Una nova expressió de la globalització? Un banc americà comprat amb diner britànic? Si la entitat fa fallida i la situació general fos similar a, per exemple, la de Merryl Linch, el govern americà posaria diners dels seus contribuents en salvar un banc de capital essencialment britànic?
La internacionalització de la banca és un fet. Invertia (el grup inversor de La Caixa), per citar un exemple, té percentatges en entitats financeres a diferents punts del planeta, i aquesta és la regla general. El flux dels diners es difumina per la opinió pública. Però això és diferent: És una de les grans de Wall Street, amb bandera americana i amb capacitat de crear lobbys un cop la recuperació sigui un fet.
La forma de ressolució - temporal - d'aquesta crisi, actuacions com la de Barclay's per Lehman, les respostes dels mercats a accions anti-capitalistes (intervenció governamental dels mercats financers) pot sentar unes noves bases per un nou concepte de l'economia i les finances global? Els diners extra invertits pel contribuent, han de continuar, un cop retornem a la normalitat, a les butxaques dels brokers financers o han de retornar al contribuent? En cas que Barclays entri en crisi i el govern britànic la intervingui, en reflotar-la retornarà els diners al contribuent? De quin país?
No comments:
Post a Comment