The Tipping Point

Aquest és el primer capítol d'una sèrie de reflexions a partir de la lectura del llibre The Tipping Point, d'en Malcom Gladwell. Essencialment és un llibre sobre aspectes relatius a la comunicació, però no exclusivament: És un d'aquells entrepans en els que has de buscar el pa entre el formatge.

El Tipping Point és aquell moment, en una epidèmia, a partir del qual s'accelera la seva expansió, el número d'afectats creix moltíssim, la progressió de l'expansió passa a ser d'aritmètica (boca a boca si parlem de comunicació), a geomètrica (els catalitzadors de la comunicació es multipliquen).

El pimer mos, més que res per anar fent camí:

Tenim tendència a pensar que compartim actituts amb aquelles persones que ens cauen bé i que acaben essent els nostres amics. Però tot i que és cert que ens cau bé la gent amb la que compartim actituts, gairebé per ressonància de semblances, compartim més amb aquells que ténen les nostres mateixes aficions - no necessàriament les nostres mateixes actituts vitals. Així, estadísticament almenys, acabem essent amics perquè compartim més temps, un temps que, ademés, és de qualitat per nosaltres, i això ja ens fa sentir bé amb ells. Independent de la ressonància en les actituts vitals.

Com és la comunicació en aquest entorn, sempre sorollós? Quines regles la regeixen? Què és el que fa que un misatge cobri significat, que es recordi en el temps, o que provoqui canvis en allau? Quines accions, formes de comunicar i habilitats, característiques i actituds governen aquell punt en que una idea sobre passa un límit numèric i es converteix en una tendència, una moda, un estil a seguir?
Aquest punt és el Tipping Point, l'objecte de la comunicació l'epidèmia, i les lleis que les governen... en el proper capítol.