El final del malsón (Anna, capítol XII)

• JOËL!! ... - l'ànima desgarrada, els ulls plorosos de mirada cristallina, d'aquell cristall trencat - PROU!!

Cau de genolls, sense esma, les mans a la boca de l'estòmac. La mirada ràpidament a dalt, es troba amb la seva. Els dos saben que és final de trajecte.

Em desperto suada, els ulls plorosos, nus a la gola i una buidor abismal. M'acurruco al llit, buscant l'abric d'una soledat que m'aclapara. Sóc un quatre que plora abraçada al nòrdic una nit d'hivern.

nl

ñ

He escrit aquesta història d'Anna desprès de sentir, involuntàriament, una discusió dels veïns (dic involuntàriament pq el volum de la discusió no deixava altra opció) que ha acabat amb un Prou, rabiut, incontingut, extremadament desgarrat.

Malhauradament, sobretot per a ells, porten molt de temps enxufats a aquest tipus de "diàleg emocional".

Algú em va comentar fa algún temps que algunes parelles, quan ja no ténen res més a projectar-se, es berallen per sentir-se més a prop, llavors la reconciliació pot aportar aquell extra d'aliment emocional que necessitem per passar el dia...

Però amics, no creieu que quan s'han de recòrrer a aquests artilugis emocionals, la llauna ja deu d'haver caducat?