The Broken Windows Theory

La nit cau sobre la Plaça del barco. Uns nens juguen a pilota, només els fills dels inmigrants encara juguen al carrer. Molts dels seus pares parlen un spanish molt limitat. Català? els fills l'aprenen a l'escola, és la llengua amb la que juguen i relacionen amb els nens autòctons - excepte sudamericans -, no el porten a casa.

Aquesta és la imatge que veig mentres torno a l'apartament amb un Shwarma a la mà, tot pensant en una lletra d'L. Cohen que rima entre les meves neurones amb la pell de qui jo sé. La música ressona encara, el tacte és viu en els meus dits. Travesso la Plaça, per un lateral del camp de futbol, i vaig baixant pel Carrer Massana. Està en obres de fa mesos, despullat d'asfalt, estan canviant el clavagueram o les tuberies del gas, no sé.

Sembla Bagdad City. Conec una noia del barri a qui li han obert dues vegades el cotxe en menys d'un mes. Una zona curiosa, una mescla de cultures, una olla a presió i un experiment sociològic incontrolat, entròpic. No, no és cert, no és un experiment.

És la crisi la responsable de l'increment dels crims que està havent-hi per la zona darrerament? Possiblement aquí hi hagi gent que tingui molt poques defenses envers l'etapa de recessió o de menor creixement que hem de viure en els propers mesos, sense dubte aquest deu ser un factor, però... segurament no totes les zones de Girona o rodalies estàn igualment exposades.

És la inmigració la culpable de l'increment en els atracaments i criminalitat? Tots hem sentit aquesta pregunta innombrables vegades. Una pregunta sense sentit: té la culpa la coiuntura econòmica, el preu del petroli o l'esclatament de la bombolla inmobiliària? o que la tasa real d'atur està pujant molt? No puc mai contestar un sí o un no, però sí que és iluminador, de vegades, explicar la Teoria de les finestres trencades, que s'inclou dins de la tercera llei de l'expansió de les epidèmies, The power of the context, i que redirigeix la pregunta cap a un plantegament sobre el terreny força més seriós.

The broken windows theory says that rime is the inevitable result of disorder. It is formulated this way: if a window is brokien and left unrepaired, people walking by will conclude that no one cares and no one is in charge. Soon, more windows will be broken and the sense of anarchy will spread as invitation to more serious crimes.

I és que els lladres i delinquents, inconscientment o conscient, pensen que les opcions de que els atrapin són menors si treballen en carrers on les víctimes potencials ja estan prèviament intimidades per les condicions de contorn. Segons la manera de raonar del delinquent, si en aquest barri no tenen manera de sentir fora de lloc, segurament em podré sentir tranquil per fer el que em vingui de gust fer, o trobar la manera per sortir-me'n amb certa solvència.

Aquesta teoria del crim és epidèmica, en el sentit que s'expandeix, és contagiable per unes condicions determinades, concretes i segurament fàcilment controlables (obrint els carrers als vianants, amb aceres amples i bancs per seure). I és tenint en compte que els petits delictes poden ser, sempre i potencialment, Tipping points per a crims de major calat.

The broken windows theory and the power of the context are one and the same. They are both based on the premise that an epidemic can be reversed, can be tipped, by tinkering with the smallest details of the inmediate environment.