Anna i els efectes de la gravetat

L'intel·ligent es recupera ràpid de la pèrdua, l'imbècil no s'acaba mai de recuperar de l'èxit - Proverbi francès

- Nena, Anna, que guapa que estàs!
- Ui, sí, ja pots comptar. Seiem allà, Clara?
Seiem a la taula que s'acaba de buidar, just al costat de la finestra que dóna al carrer. La tarda d'abril sembla passar, ràpida i densa, viva... a l'altre costat del vidre.
- En Marc i en Carles bé, suposo, no?
- En Marc, no para de crèixer, són increïbles a aquestes edats. Quan fa que no el veus?
S'ha quedat en el Marc, com gairebé sempre desde que va nèixer, ara farà dos anys. Des de llavors en Carles sembla no existir.
- Doncs... farà tres setmanes, no? Des del dinar de...
Sóna el telèfon de la Carla, una melodia oriental.
- Carles... - contesta, metres em mira fent caure els ulls d'aquella manera, com dient que el que el truca és un pesat - que passa res?
En Carles acostuma a sortir alguns caps de setmana de bon temps amb els seus companys d'escalada, li encanta. La Carla fa temps que no els acompanya, tot i que també n'havia fet, d'escalada.
- Ahà... i què vol dir tard? Les vuit... bé, com vulguis, tu mateix... Com que t'has caigut? Veus que no vigiles... T'has fet mal?... Deunidó... Menys mal que no t'has trencat res, potser hauries de posar seny! Sí, sí, clar que seré a casa a les vuit, el nen ha de sopar a aquella hora. Va, doncs, fins ara...
- Ha passat res? - pregunto encuriosida.
- En Carles, que ha perdut una mà i ha caigut fins que la tanca de seguretat l'ha aguantat. Res important, unes rascades, potser sortirà algún blau, però algún dia... Cada vegada pren més riscos.
- Fent escalada?
- Sí, sí, i cada cop és menys jove i té menys reflexes, però... no entèn...
- Però ell disfruta fent-ho...
- Sí, però mira, si li passa res, té un nen i una dona, saps.
- I una vida per viure, no?
No puc evitar ser borde amb la meva germana quan es posa en aquest plan superconservador, megaporuc, ultraegoïsta. En Carles és un tio genial, ha de fer mans i mànigues per buscar el temps per fer allò que li agrada fer, escalada o el que sigui. Abans ho feien plegats, però desde que ha nascut el nen han deixat de compartir aquests delits, aquests petits alicients comuns.

L'Anna continua parlant, ara dirigeix la crítica a la mala pècora de la noia de la guarderia o potser una mare d'algun company de classe d'en Marc, no sé, no li presto massa atenció. Somric, perque em ve al cap que potser en Carles l'ha trucada simplement per sentir la seva veu, perquè desprès d'haver sentit el risc d'estar prop de matar-se en la caiguda nevessitava escoltar-la. Es deu haver decebut, potser un cop més.

El fons de la música chill out s'acaba enduent les paraules buides de la Clara, no sé què diu.

-No saps la sort que tens, Clara...

La tarda d'Abril continua passant ràpida i densa, viva... a l'altra costat del vidre.

- Clara, carinyu, Me n'haig d'anar, he quedat.