Els mercats de valors han experimentat una revifada important durant aquesta setmana, empeses pels resultats positius del Q1 de les empreses nord-americanes. Certament, els resultats empresarials semblen indicar que la crisi derivada del mercat de crèdit hipotecari americà no s'ha extès a la majoria de grans empreses. Això fa que el diner retorni al mercat amb ganes, una senyal que hi ha liquidesa, i potser no tants llocs per fer-la rendir. Crec que aquesta és la única conclusió que es pot treure a nivell de mercats, m'explico:
La pujada d'aquesta setmana és per aprofitar, i amb sort encara continuarà durant alguns dies, arribant a 14500 potser, en termes de Íbex, i pujada comparable proporcionalment a l'EuroStoxx. Però serà un màxim momentani, una oportunitat de maquillar les pèrdues del que portem d'any, o revertir-les, segons com de ràpid pugi. N'hi ha qui diuen que la crisi s'acaba aquí. Ok, però la borsa ha pujat pels bons resultats empresarials de primer trimestre, ajudats per unes dades de coiuntura de consum menys negatives del que s'esperava. Perquè això és momentani?
Primer, perquè aquestes pujades es basen en la hipòtesi tècnica que les borses han fet terra durant el mes de març. Ajuda la forma de triangle, en la que el canal lateral baixista s'ha mantingut amb gairebé sense pendent fins i tot amb publicacions de dades macro de previsió amb signe negatiu, fet que s'ha interpretat com un signe de fortalesa. Les injeccions de capital dels bancs centrals, sobretot la FED americana, han jugat també un paper important mantenint la liquidesa. El mercat descompta que ho continuarà fent, i que baixarà el tipus d'interès quan calgui, com ha fet fins ara.
Però, el terra a 13000 de l'Íbex, és tant fort com l'anàlisi tècnica aparenta assenyalar? Pot ser-ho. Però la d'aquesta setmana és la segona intentona del mes, hauria de sobrepassar els 14500 per a definir un soport clar i possibilitats de creixement a mig i llarg. Seria la llum al final del tunel i un indicador que la crisi no és tan greu o que no es perllongarà en el temps. De moment no se sap. Igualment probable és que caigui buscant suports inferiors als 12000, i això seria un indicador de que la cosa va pel camí dolent.
Segon, les matèries primeres estan disparades. Han crescut de preu un 83% en els darrers 3 anys, fet que dificulta moltíssim la competitivitat de moltes empreses, especialment les europees exportadores, ja que, ademés, per exportar el material manufacturat han de descomptar un dolar devaluat respecte l'euro.
El fet que les matèries primeres hagin pujat tant implica un increment de preus brutal a afegir al valor de la inflacció, fet que resta capacitat de maniobra als bancs centrals per baixar el preu del diner i afavorir la recuperació. Simplement, els lliga de mans, és una molt mala companya de viatge.
Hi ha vàries raons per las quals les matèries primeres han pujat tant. La primera és el preu del petroli, que està a 113 $ el Brent i pujant. Però no és la única. Els països productors de cereals estàn reconduint el grà per a fer biocombustible - no és extrany, amb aquests preus del petroli. Això fa que el preu del pa hagi augmentant de forma increïble a nivell global. En aquests darrers mesos en molts països que estaven deixant enrera la fam la tornen a patir.
La tercera és la inflació global. La Xina creix a un ritme del 10-12%, però amb tases de inflació del 8% (ja vaig escriure en un post anterior que crec que aquesta és la causa darrera de les revoltes socials al nord-oest, tot i que hi ha una component ètnica i de poca mà esquerra - i massa mà dreta - del govern xinès), i amb costos de producció que incrementen el 40% anual. Això fa que produir al sud-est asiàtic sigui cada cop menys barat, i això repercuteix en el preu de les materies primeres per a la manufactura i al comerç retail. No ha d'extranyar, això, ja que la dependència de Xina amb el valor del dolar és molt gran.
Quart, la situació financera mundial està en equilibri precari després de la crisi subprime. De fet, continuen apareixent implicacions. Fins ara només s'ha avaluat part del cost financer de les hipotèques amb poca garantia (subprime), i no hi ha massa en clar, encara, del cost de les inversions apalancades sobre subprimes en productes financers elaborats. Això haurà d'anar apareixent a les borses a mesura que avanci la primavera i fins l'estiu. Per tant, la volatilitat en els propers tres mesos ha de ser alta, i la mar no estarà en calma. No crec que sigui bon moment, encara, per entrar en borsa. Però el més important és el cost social: Si es produeix aquesta caiguda fins als 12000 punts en termes de Íbex, o inferior, l'any que ve estarem parlant de tases de desocupació del 15% i inflacions disparades, la qual cosa no permetrà al BCE baixar tipus d'interès, consums interns molt baixos i un allargament de la crisi.
En fi, la crisi encara no ha repercutit en els números empresarials del primer trimestre, tot i que ho ha de fer en el segon. Allà veurem on estem. Abans, però, els mercats de valors ho hauran anticipat en forma de pujada o baixada brusca. De moment, em quedo en les intercomunicacins que semblen no veure's, a primer cop d'ull, però que existeixen: els equilibris econòmics derivats d'una manca de rigor en el tracte del crèdit repercuteix en que molta gent al món passi gana.
No comments:
Post a Comment