Imagina'm un vespre tornant cap al pis. Vinc del centre de Girona, posem per cas del Lola's cafè, on la música no del tot, i la resta és igual. Posem per cas que he pres unes copes, que és divendres i acumulo una setmana exigent, que el món està de males i el terra es mou a un ritme diferent al que intenten marcar els meus peus, que la meva curiositat és insaciable i que m'haig d'aturar a cada 100 metres perquè una estrella fa pampallugues.
Imagina't un vespre, fa 10 anys, tornant cap al pis. Vinc del centre de Barcelona, posem per cas del Sidecar, on he vist una peformance-speech de la Gitane Demone en anglès, que és divendres i acumulo una setmana exigent, que el món està girat i el terra porta dibuixat un mapa que no acaba de deixar-se llegir, que les meves ales són enormes i m'haig d'aturar cada 200 metres per reconèixer-me en la imatge del vidre de l'aparador.
Ima gina't un vespre, d'aquí a 10 anys, tornant cap al pis, venint del centre de qualsevol ciutat de qualsevol país, on m'hauré deixat influir per potser la verdor dels teus ulls, potser la teva conversa, o la teva força creativa, que és divendres i no m'arriba el temps, encara, de tant estirar-lo, que la meva mirada continua igual de intensa i el meu somriure et sap i em sap.
Tres moments, tres instants, tres circumstàncies, però una sola essència, tot i que no em reconeixerieu en cada quadre. Tenim, normalment, dificultat en entendre que un objecte, una visió, una idea pot tenir diferents noms, etapes, moments. A l'hora de definir un enfoc necessitem patrons fixes i en buscar-los modifiquem la realitat, podem la circumstància adaptant-la a la nostra manera d'enfocar el món. És el principi de mútua exclosió i forma part de la llista de les nostres limitacions de judici a l'hora d'avaluar situacions i prendre decisions conseqüents.
No comments:
Post a Comment