Sobre un allegro de Jolivet, un duet per a flauta travessera i piano, Cristina Granero i Yuki Matsushima. La Cristina dibuixa rutes, la Yuki dibuixa el paisatge sobre la melodia, sense descans, en un periple nòmada de sensacions i notes, tonalitats i emocions.
El concert acaba entre els somriures que queden desprès de contemplar la bellesa i deixar-te innundar per ella, el moment del silenci en el passejar pel carrer humit desprès de dos dies de pluja intensa.
Què hi deu haver al final d'aquest carrer? Caminem uns metres més, suspenent en l'aire encara humit una resposta ja sabuda. Al final d'una carretera sempre hi he trobat el començament d'una altra.
No comments:
Post a Comment