After Dark, de l'Haruki Murakami

Camina a poc a poc i beu molta aigua. Lema d'en Takahashi.

After Dark és una novel·la ràpida i intensa, amb personatges caracteritzats per aquella sensació d'abisme que neix de l'autoconsciència de la individualitat, del creixement en la fina línea que separa la oportunitat de l'abisme, sempre sota el vent traïdor de la circumstància. Gent que es veu obligada a acceptar un risc trist, bucòlic, amb notes de jazz i d'entrepà de bar de nit, foscor, lluna i nit, com a conseqüència de la necessitat de deixar-se impregnar, de participar, d'abocar-se, implicar-se amb la pròpia existència a partir del risc de la comunicació, sense mirar massa la llista dels efectes secundaris. També gent poruga que no pot assumir la visió d'aquest abisme. La nit d'una Kyoto dura i impiatosa de fons. La novel·la es mou entre fronteres, també, amb pincellades de novel·la negra, thriller psicològic i ciència ficció. Una novel·la de tristor gris però qu destil·la una consciència que la fa atractiva. Una lectura excel·lent, sobretot per un cap de setmana d'hivern fred com aquest.