L'Avantatge Acumulatiu

Necessitem herois. La facilitat, gairebé religiosa, amb la que deixem enlluernar-nos per l'estètica de l'èxit és tan compulsiva com no esquivar la mirada inoportuna durant aquell instant innecessari, o l'acomesa contra la targeta de crèdit en un centre comercial una tarda solitària de dissabte. Són, potser, tendències d'actuació compensatòries: ens auto-regalem una amant en moment equívoc - quan no ho és, d'altra banda... ? -, una semarreta que no necessitem -com decidim anar renovant l'armari, sinó...? -, o una imatge idolatrada d'algú que representa uns valors o una estètica que anhelem momentàniament - com, sinó, podríem evolucionar, si ens neguéssim a incloure en prèstec valors estètics...?

Però, què fa que aquests personatges, els herois, tinguin aquesta condició. Què fa que un futbolista o una estrella de roc, o un científic, o una ballarina, hagin despuntat en el seu moment i assoleixin unes quotes d'èxit que els fan ser admirats i seguits? Segurament molts factors. Un d'ells és l'Avantatge Acumulatiu, segons explica Malcom Gladwell - trobaràs el link a la seva url a la columna de la dreta - en Outliers.

Gladwell fa servir l'exemple estudiat dels jugadors d'elit d'hockey. Mirant les dates de naixement dels jugadors internacionals resulta que una majoria abrumadora són nascuts en la primera part de l'any. Horòscop? No, no va per aquí. És encara més simple: els jugadors d'hockey comencen a jugar desde ben petits, i són escollits per jugar en competicions de més nivell ja desde edats en que no són madurs´físicament. Simplement, uns mesos de desenvolupament físic quan tens 8 anys es noten molt, i per tant, els que han nascut en la primera part de l'any despunten més, ténen més oportunitats de jugar competicions més exigens i per tant, l'aprenentatge és més gran en un espai de temps curt a una edat molt primerenca. Comença la roda de l'Avantatge Acumulatiu: Despuntes una miqueta degut a un tipus de varem d'elecció (la tria de jugadors alebins es fa una vegada per temporada) i entres en una roda de millores petites, però sempre al màxim nivell. Aquest raonament el pots traslladar a científics, ballarins, etc.

Una primera conclusió òbvia, seria que si has nascut a determinats països en la segona meitat de l'any... estadísticament no et pots dedicar professionalment a jugar a hockey.
Un segon punt que en deriva són els varems de tria a edats primerenques. Com diu en Gladwell, tením tendència a pensar que els ingredients de l'èxit són passió pel que fas, talent i treball dur, oblidant que hi ha un quart ingredient clau: les normes que fem servir per escollir qui i qui no, en qualsevol disciplina, es fan a edats d'inmaduresa, frustrant l'acompliment de carreres brillants per una bona part dels potencials competidors.

A nivell individual, sembla que l'únic que podem fer és mirar que l'Avantatge Acumulatiu jugui al nostre favor. A més d'això, també podem ser conscients d'aquesta variable, interpretar els mecanismes de l'èxit, humanitzar els herois i democratitzar les normes que permetin que l'èxit no depengui tant de variables tan atzaroses com el mes de naixement d'un futbolista o del moment en que un futur científic ha de decidir sobre el camí a seguir en la seva carrera.