Els medis de comunicació, en general, i molts polítics de primera línea, semblen entossudits en separar algunes de les revoltes juvenils que estan tenint lloc arreu d'Europa, per motius aparentment molt diferents, com ara les recents batalles de joves i policies a Grècia, o els recents conflictes al barri de Gràcia, o els piquets derivats de la implantació del Plà de Bologna a les universitats, o el polvorí de l'escola secundària a França.
Per mi no són fets separats, almenys en la qüestió de fons, i obeeixen a un fil conductor que uneix al llarg d'europa, especialment l'europa mediterrània, el desencant dels joves en veure que les seves opcions de integració social són cada cop menys reduïdes, les seves perspectives de consum són clàrament inferiors al que eren fa un temps i, en general, que les seves esperances d'èxit són inferiors a la de generacions anteriors, potser per primera vegada en molt de temps.
Mirem-ho des de la perspectiva d'algunes dades que publica La Vanguardia d'avui: A Grècia, l'atur juvenil (menys de 24 anys) és del 22,7%, mentres que la inversió en educació és un esquifit 3,98% del PIB (Dinamarca, el país europeu que més destina a educació, és del 8,28%, mentres que l'atur juvenil a Holanda és un 5,5%). Aquestes dades indiquen que Grècia segueix un model de societat que obliga els joves a marxar del país, però no poden perquè el seu nivell educatiu no és competitiu: és una combinació perdedora.
Les dades espanyoles no són gaire millors: 21,5% d'atur juvenil i 4.23% del PIB invertit en educació. Els números són similars als grecs, i dibuixen un escenari comparable. Ara mateix, qualsevol guspira sembla que hagi d'acabar amb una revolta amb certa violència, com ha passat aquesta setmana a Barcelona-Gràcia, o la hostilitat dels piquets en les universitats, impedint fer classe, en ocasions, en la seva protesta pel plà de Bologna.
El cas de França també és paradigmàtic: 18% d'atur juvenil, una inversió en educació del 5,65 del PIB. Donada la particular estructura social francesa, en qualsevol moment hi poden haver aldarulls.
El cas d'Alemanya, 9,9% d'atur juvenil, la meitat que a França, amb un 4,53% en inversió en educació.
Aquest és el punt de partida amb el que encarem el 2009, un any en que la crisi social ha d'anar augmentant arreu d'Europa arrel de l'aprofondiment de la crisi econòmica.
En les protestes i manifestacions veig una ràbia que trascendeix el motiu de la protesta i que situo en un malestar social derivat de les poques possibilitats de bona part dels joves a integrar-se en el model social heredat, degut en bona part a aquest període de recessió. Crec que els conflictes socials han d'anar augmentat a mesura que s'incrementi l'atur, els sous disminueixin encara més a causa de la menor demanda de persones per ocupar llocs de treball, i la desesperació s'incrementi amb el pas dels dies sense oportunitats. Si la coiuntura econòmica no canvia de rumb, que no sembla que ho hagi de fer a mig termini, i l'atur no remet significativamenta principis de 2010 - quan comencin a caducar les subvencions per atur, la situació de col·lapse social és, crec, ben real.
No comments:
Post a Comment