Afganistan. L'home jove puja a l'arbre, el vell es recolza al bastó i li diu que ja es pot entossudir, que el farà baixar quan vulgui. El jove s'en burla. Quan vulgui, insisteix l'avi, et faré baixar de tres puntades de peu o abans. El jove accepta la juguesca. L'avi s'acosta i fa una puntada de peu a l'arbre. Res. El jove riu. L'avi fa la segona puntada de peu. Res. Més rialles. En això que l'avi mira al cel i gira cua, tornant caminant lentament cap el poble. Ei! crida el jove. L'avi es gira: He dit quan vulgui, i tinc tot el temps del món.
Ariana, el nom antic d'Afghanistan, porta burka. La seva gent està dividida entre el feudalisme i l'esperança de retornar un dia a gaudir de la llibertat de l'humanisme, aquella en que les dones no s'hagin d'amagar per sortir a comprar, puguin aprendre a llegir i a mirar als ulls als homes. La realitat és, encara, un feudalisme terrible que es manté a punta de punyal per part dels talibans, i a base de corrupció i suborns per part dels que haurien de dur l'esperança. Els ulls d'Ariana no paren de plorar.
http://www.losojosdeariana.com/
No comments:
Post a Comment