El català execrable

A por ellos. Butzejaven entonant un càntic guerrer, com qui va a l'estadi de futbol a veure l'enfrontament anyal amb el seu rival més directe. Com devien anar al circ els espectadors de la Roma antiga, assedegats de sang esclava, una sang diferent, per menys positada en les arrels de l'estirp del que mana. 

Possiblement aquest odi, clarament percebut a cop de bastó, reiterat des de totes les tertúlies amb seu a Madrid mentre es curaven els blaus, és l'aliment més vitaminós que tingui l'independentisme català per desitjar fujir. Per dos milions de persones que varen anar a manifestar-se a favor de guanyar el dret a opinar quan el seu govern, legítim i legítimament, va gosar preguntar-los si els anava bé així o preferien una altra estructura en la que governar-se.  

És ben clar, d'altra banda, que votar, per si sol, no és democràcia, que la demagògia ha estat a l'ordre del dia en tots els fronts, bàndols i telediaris. Igual de diàfan que la idea del català execrable, aquell que gosa voler opinar i empoderar-se del dret de fer-ho a mesura que va perdent capacitat per decidir si vol realment fer-ho o no. I que, sense gairebé adonar-se, es rebel·la contra una repressió que no enten; una repressió que acaba esdevenint el tauló del naufrag per a molts, àlmensy aquella bona part dels quals la component identitària té un pes residual.

La sentència filtrada fa uns dies i confirmada ahir ve a ser la continuació del capítol anterior. Una simple rima consonant amb el pensament polític espanyol actual majoritari en els centres de influència, una rima consonant amb els discursos de socialistes, populars, ciutadans i VOX, discursos àvids de que el tribunal els hi faci part de la campanya electoral. 

Són discursos més propis de generals que ofereixen la mà sense ajupir-se, ofertant l'opció de la vida tutel·lada, de súbdit que no pas de ciutadà, servicial que no pas dialogant. Són discursos electoralistes, poc vesats a llimar la diferència i acceptar el pensament contrari com a possible, com a opció per a parlar-ne'n, fos del que fos del que calgués parlar.