Processant diferències

Periòdicament, en la religió musulmana i especialment en l'univers sunní, s'ha de retre homenatge a Alà per mitjà del dolor corporal. Fuetades, abstinència en el menjar i en els plaers, processons i ignonímies públiques, peregrinacions. Recordo que, fa un temps, veient imatges per la tele de processons sunís on els protagonistes caminaven, sagnant, amb els vestits destroçats en plena litúrgia sadomaso, assolint per instants un èxtasi sobrenatural que els acostava més a aquella imatge etèrea però diàfana, iluminadora i inexplicable del que vol veure més enllà de la seva capacitat sensorial en condicions lúcides.

Aquests dies tornem a tenir imatges similars, aquesta vegada cristians andalusos arrossegant un munt de ferralla i ceràmica pintada, patint com animals de càrrega fins a quedar exhausts sota les campanes i els tambors del medievo sud-europeu. Dones vestides de negre, amb rosaris a la mà, caminant agenollades quilòmetres, arrossegant les llagues, cumplint així la promesa feta mesos enrera.

Fa pocs dies van tancar un local social a Salt, excusats en que els pagesos gambians que n'eren usuaris anaven allà a resar i, atès que els llocs de culte tenen una altra regulació, no ho podien fer. Res en contra contra el culte, argumentaven, però en el lloc adequat. Un lloc adequat, com els carrers de Sevilla aquests dies, en plena processor, per exemple.

Sí, només veiem l'integrisme dels altres. Mirarse un mateix, la seva cultura, és més difícil, t'ha impregnat ja de petit, has crescut amb ella, has après a no sorprendre't, a seguir el corrent de comportament que en deriva. La diferència sorprèn, i de vegades esquitxa. És incòmoda.

Us imagineu una processó suní, amb cadenes i ferides de veritat, per qualsevol poble de la Catalunya central, igual que pot existir, tanquilament, la processor dels romans a Girona, la cabalgata dels reis, o les processons vàries de Setmana Santa?

I això que un té dret a no apaptar-se a la cultura a la que va, a mantenir la seva pròpia ideosincràcia cultural i personal, té el dret de confondre's a l'espai cultural al que arriba, aportant també la seva part, influint-lo i modificant el seu entorn en la seva proporció. Té el dret a intentar convèncer, a expressar la diferència.

Però potser no ho veus així. Aleshores et plantejo el següent raonament: Tractaries diferent a la teva filla, la teva dona o la teva germana si haguéssiu de marxar una temporada indefinida al Yemen, o a algunes zones de la India, per feina? T'adaptaries fins i tot a les costums que aquí consideraries potser com una aberració?