Triptòfan

El Triptòfan (TRP o W) és un dels 20 aminoàcids (aa) estàndar,és a dir, aquells involucrats en la síntesi proteïca pel codi genètic, i un dels essencials, és a dir, l'organisme no és capaç de sintetitzar-lo i cal ingerir-lo. I, per tant, és una de les 20 raons metabòliques per seguir una dieta més o menys rica en proteïna, i més per aquells que fem esport de certa intensitat de forma habitual.

Estructuralment, el que el caracteritza respecte la resta d'aa és el grup funcional indol. De fet, a la natura els organismes el sintetitzen a partir d'un indol i una L-Serina (un altre aa) per l'acció de la triptofan sintetasa, un enzim que només es troba a les plantes i molts microorganismes. La L-Serina dóna la enantioisomeria òptica al TRP, però hi ha excepcions i el D-TRP existeix ocasionalment a la natura.

Perquè és tan important un bon aport de l'aa TRP en la dieta actual?

Com tots els aa, la seva primera funció és en la biosíntesi de proteïna. Això vol dir que formarà part de la estructura muscular, o d'algún dels enzims claus per algún procés fonamental. De fet, com que l'estructura muscular és dinàmica, la pots entendre com un magatzem d'on el cos pot anar a buscar els aa que necessita per les funcions vitals.

A nivell metabòlic, el TRP té dues vies d'evolució. La primera, a través de la Serotonina, de la qual n'és precursor bioquímic. La segona a través de la Niacina.

La Serotonina és un neurotransmisor estructuralment relacionat al TRP - la Serotonina és un aminoindanol - i sintetitzat via triptofan hidroxilasa. Dins d'aquest mateix blog vaig comentar fa dies alguns aspectes de la Serotonina, relacionant-la amb altres neurotransmisors i la regulació química dels estats d'ànim i sentiments passionals. També es relaciona amb la modulació de la ràbia, temperatura corporal, agressivitat, benestar, son, desig sexual, ganes de menjar o de vomitar... De fet, els neurotransmisors afecten de forma directa al Sistema Nerviós Central i molts estats depressius s'associen a la carència de Serotonina i es tracten simptomàticament amb SSRIs (Inhibidors dels mecanismes de supressió de serotonina, com ara la Fluoxetina (Prozac), Paroxetina (Paxil), Sertralina (Zoloft) o Fluvoxamina (Luvox), per citar-ne alguns), que tenen l'efecte d'incrementar els nivells de Serotonina al cervell.

La Serotonina, al seu torn pot metabolitzar-se a Melatonina, una neurohormona que juga un paper clau en la regulació del ritme circadià, fonamentalment a través del Sistema Nerviós Central, però també és un poderosíssim agent antioxidant amb capacitat per penetrar la barrera encefàlica. Com a agent antioxidant, és clau en la protecció de l'ADN nuclear i mitocondrial. A nivell de mecanisme molecular de la seva funció antioxidant, i això el diferencia d'altres agents antioxidants, la seva acció antioxidant no és redox, sinó d'atrapador de radicals lliures. I és tan efectiu que és actiu fins al 4rt metabolit de la sèrie, donant lloc a l'atrapament en cascada. També protegeix l'ADN davant l'acció d'agents cancerígens, i s'ha relacionat amb disminució dels efectes de la malatia de Parkinson, prevenció d'arrítmies cardíaques i un increment de la longevitat.

La segona via de síntesi metabòlica del TRP porta a la Niacina (àcid nicotínic, una de les formes químiques de la vitamina B3), a partir de la qual es biosintetitzen els enzims del tipus NDA+ (l'acrònim per l'enzim Nicotinamida Adenina Dinucleòtid, un enzim redox - és a dir, una oxidoreductassa - que també pot obtenir-se a partir de l'àcid aspàrtic, un altre aa del club dels 20). Aquesta família d'enzims, els NDA+ i relacionats, són força versàtils i són clau per metabolitzar un seguit de processos bàsics, com ara la respiració celular, catalitzant el cicle de fosforilació oxidativa (modifica la molècula d'ADP a ATP generant energia pel camí).

En conclusió, el TRP té un rol en molts processos fonamentals, essencialment involucrat en la síntesi metabòlica de la Serotonina, Melatonina i Niacina.