Nota breu sobre el significat etimològic d'Obeir, que la Mònica Cavallé esmenta en El Arte de Ser.

Una nota breu sobre el concepte etimòlogic de obediència que la Mònica Cavallé desglossa en El Arte de Ser: 

Ob-audire, que es traduiria com escolta i fa referència a aquella escolta del més profund de nosaltres. L'autora apunta a que aquest ob-audire no té a veure amb l'obediència en la que renunciem a l'auto-responsabilitat, entesa com el propi discerniment en qüestions que ens concerneixen íntimament. 
Obeir no és necessàriament, entès així, fer cas de manera imperativa, sinó escoltar de manera profunda.

COVID-19. Comentari breu sobre el grau d'avanç de la pandèmia.

La Vanguardia parla avui 29.03 de reducció de la cinètica de nous casos i per tant d'assoliment del pic de la pandèmia. Es basa en la dada oficial d'afectats, una dada poc creible, ja que redueix o augmenta en funció de quan testos es fan, a qui i on. Dada només rellevant com a referència qualitativa, no pas una dada a partir de la qual treballar conclusions, ni prendre decisions ni globals ni personals. Paper moll.

El país publicava ahir 28.03 que almenys en algunes comunitats el recompte de casos era inexacte i amb biaix: no computen els morts per pneumònia que no han estat testats per Covid-19 prèviament. No es fan test als casos greus més obvis i seguint una lògica procedimental, no els computen consequentment com a casos de Covid-19.

Davant la mancança de tests a temps real sobre mostres representatives, serà l'estadística comparada de morts estacionals per pneumònies i malalties respiratòries el paràmetre que tindrà sentit mirar per determinar el número aproximat de morts degut a aquesta pandèmia. Mentrestant, tota lectura que es desprengui de les dades oficials actualment és orfe de contingut, suportada amb dades amb un biaix a la baixa que pot ser molt important.

El català execrable

A por ellos. Butzejaven entonant un càntic guerrer, com qui va a l'estadi de futbol a veure l'enfrontament anyal amb el seu rival més directe. Com devien anar al circ els espectadors de la Roma antiga, assedegats de sang esclava, una sang diferent, per menys positada en les arrels de l'estirp del que mana. 

Possiblement aquest odi, clarament percebut a cop de bastó, reiterat des de totes les tertúlies amb seu a Madrid mentre es curaven els blaus, és l'aliment més vitaminós que tingui l'independentisme català per desitjar fujir. Per dos milions de persones que varen anar a manifestar-se a favor de guanyar el dret a opinar quan el seu govern, legítim i legítimament, va gosar preguntar-los si els anava bé així o preferien una altra estructura en la que governar-se.  

És ben clar, d'altra banda, que votar, per si sol, no és democràcia, que la demagògia ha estat a l'ordre del dia en tots els fronts, bàndols i telediaris. Igual de diàfan que la idea del català execrable, aquell que gosa voler opinar i empoderar-se del dret de fer-ho a mesura que va perdent capacitat per decidir si vol realment fer-ho o no. I que, sense gairebé adonar-se, es rebel·la contra una repressió que no enten; una repressió que acaba esdevenint el tauló del naufrag per a molts, àlmensy aquella bona part dels quals la component identitària té un pes residual.

La sentència filtrada fa uns dies i confirmada ahir ve a ser la continuació del capítol anterior. Una simple rima consonant amb el pensament polític espanyol actual majoritari en els centres de influència, una rima consonant amb els discursos de socialistes, populars, ciutadans i VOX, discursos àvids de que el tribunal els hi faci part de la campanya electoral. 

Són discursos més propis de generals que ofereixen la mà sense ajupir-se, ofertant l'opció de la vida tutel·lada, de súbdit que no pas de ciutadà, servicial que no pas dialogant. Són discursos electoralistes, poc vesats a llimar la diferència i acceptar el pensament contrari com a possible, com a opció per a parlar-ne'n, fos del que fos del que calgués parlar.

Recupero aquest espai amb la idea de plasmar-hi de nou pensaments i inquietuds. Ben aviat la propera entrada...

Bond, Pi Bond

I keep on posting about Chemistry in
Bond, Pi Bond

I'm waiting for you there!

El Dirham de Cristall

Els comentaris d'economia i relacionats els continuo a El Dirham de Cristall

Entrevista a Tagores: El lado oscuro de la economia

En Joan Tugores és Catedràtec d'Economia de la UB. En aquesta entrevista presenta el seu llibre, El lado oscuro de la Economia, que no he llegit, però dóna algunes pincellades interessants sobre el paper - passiu, incomprensiblement - de l'estat respecte la poca predisposició actual dels bancs al crèdit emprenedor. També apunta que quedar-nos en creixement nul o negatiu quan comencin a pujar els tipus d'intere`s en el BCE no és necessàriament negatiu (haig de reconèixer que aquest no l'he entès...).

Entrevista Marc Vidal al Singulars

Aquesta és l'entrevista d'ahir d'en Marc Vidal al Singulars. En Marc Vidal és un emprenedor i blogger, a qui val la pena escoltar i llegir, és un tipus crític amb les raons d'unes estructures socials, polítiques i econ`miques que cada vegada és més evident que són caduques. La crisi de fons potser és aquesta, en Marc hi posa fil argumental.

Hi afegeixo la seva columna d'avui a El Confidencial ,
i em quedo amb la seva darrera frase, de la que faig ressó: Perquè aquí ningú es queixa?

Reactor materials

The material of chose for the chemical reactor is crucial. In the lab, most of time we perform the reactions in glass reactors. Also during the scale up the most common choice is glass. There are several reasons for that choice: glass has excellent chemical resistance, smooth so allows easy stirring and it is also easy to clean.

For large systems, glass-lined steel units are common. The inner glass layer of a steel vessel is mecanically resistant and incorpores the advantages of the lab glass reactor (with the exception of visibility).

In spite of its advantages, it has obvious limitations. It's relativelly fragile, has low thermal conductivity, which can make it less safe than metallic reactors in large scale exothermic reactions. It is also advisable not to expose it at large temperature differentials (with the exception of borosicilated glasses). A rule may be de 50ºC rule for glass-lined steel, ie., not expose it to 50ºC variation in relativelly a short period of time so to preserve it from cracking or separation from its metal substrate.

Metal reactor vessels are often emploed. Several metallic materials are available, being the choice dependent on the use intended. 316 stainless steel is possibly the most common. Is durable, has excellent heat transfer characteristics and meets any temperature or pressure requirement.

Where acid are employed, Hastelloy is usually the choice. Is a more expensive, highly chemically resistant nickel alloy.

A very interesting general lecture on the topic of scale up, including reactor materials: www.pprbook.com

Seryne-Hydrolase mechanism

The so far commonly accepted seryne-hydrolase mechanism for hydrolitic reactions is an exemple of how enzymes works.

During the course of the reaction, any type of chirality in the substrate is recognized by the enzyme, which causes a stereochemical preferent pathway. The value of this discrimination is a crucial parameter since it stands for selectivity.



Being the nucleophile of the scheme water (hydrolysis), alcohol (acyl transfer), amine (ester aminolysis) or hydrogen peroxide (peracid formation).

Jacobsen-katsuki epoxidation

In this interesting paper (Helvetica chimica acta, 2009, 92, 623-628), the difficulty of the epoxidation of terminal olefins by the Jacobsen-Katsuki epoxidation is discussed and slightly improved by slight modifications in the procedure. The modifications are basically on the promoter of the reaction. The dependence on the solvent is also clear. Although it is interesting, a lot of things remain unclear on this reaction and further improvements are needed for difficult (terminal) olefins as styrene.

Drive

Escric avui empès per la casualitat, és a dir, aquella percepció de la realitat que l'atzar treu a la llum. En el post d'avui són tres els factors que conflueixen a una mateixa percepció, el significat de la paraula del títol.

(1) He estat escoltant compulsivament la cançó Drive al Youtube, una versió en directe que hi ha penjada, dels REM, trobant del·lit especialment a la lletra i l'actitut especialment estoica d'en Michael Stype, Drive és impuls en anglès, entès com la voluntat per aconseguir una acció, allò que t'impulsa per a aconseguir la fita, aquell puntet de pebre vital a través del qual saps que estàs enganxat a la cerca de l'bjectiu.

(2) Sortint del cine, de veure El Secreto de tus ojos, el protagonista vol seguir la història que alguns anys enrera va quedar aturada en els arxius del jutjat on treballada. Retroba el drive per continuar tirant del fil, però retroba alguna cosa més: el fet de viure muntat sobre el drive li dona l'energia per voler més, en aquest cas, ara s'atreveix a afrontar els ulls de la dona que ha estimat durant 25 anys sense atrevir-se a mostrar-li. El drive és contagiós, i no només entre persones sinó que sembla que puguis modificar l'actitut pròpia de manera que si ho fas en un aspecte els altres s'en veuen influenciats.

(3) Aquest ja fa dies que em balla pel cap, però havia perdut l'esma per escriure d'economia i política, estic una mica decebut. El tercer punt és l'acció de govern, especialment l'espanyol: un govern que nega la crisi fins que ja no pot ocultar-ho més per ves a saber quin motiu de pudor antropològic, un govern que es diu progressista però que traeix els propis principis (pujar impostos a totes les capes socials - l'IVA és per tothom, especialment per rendes mitjanes i baixes, en percentatge -, salvaguardar la fiscalitat de les sicav, afavorir la inmovilitat de la gent continuant subvencionant compra d'habitatge inflat sobre el lloguer, continuant gravant més la renda del treball que la renda del capital, torpedejar l'R+D+i en la línia de flotació, financiar extensivament empreses de competitivitat qüestionable i data de caducitat propera en contra d'empreses per nèixer amb capacitat de major prouctivitat... Pan (seco) para hoy, hambre para mañana, i el mañana és ja, ara que començaran a pujar el tipus d'interès des del BCE). Drive. Contraposat al talante, drive és allò que ens impulsa a fer, de vegades fora del nostre fer habitual, però que és necessari. Els progrés requereix del drive, de prendre accions valentes, d'afrontar... Els progressistes haurien de ser així en moments difícils, el govern d'aquest país no ho és.

Entrevista al Pascual-Leone al Singulars

El nostre cervell veu només allò que li diem que vegi, gràcies a això ens podem focalitzar, però la informació que li arriba és molt més gran, i la tenim allà, al cervell, esperant a que la processem de forma conscient, o no. Podem haver-ho vist, no haver-ho assumit de forma conscient, però continua estant allà.

La disertació d'en Hugh sobre el moment de l'economia espanyola

L'Edward Hugh diserta sobre els motius que ens han dut a la crisi, aprofondint en el cas espanyol, amb pincellada inclosa sobre el motiu final de la pujada d'impostos. En resum: L'atur arribarà per setmana santa de 2010 al 25%, la productivitat espanyola no para de caure i el dèficit de la balança externa és un desastre. El govern ZP s'ha vist obligat a pujar impostos perquè des de Bruseles no el deixen endeutar-se més. Sobre la bombolla inmobiliària a Espanya: El 2007 va deixar de permetre l'emisió de les cèdules hipotecàries, un mecanisme que permetia l'endeutament a la carta, fet que acaba punxant la bombolla, una bombolla que apareix anys enrera, en els temps en que el diferencial de inflació i el tipus de interès feia que els diners als bancs no eren rendibles, a la renda variable tampoc (per la caiguda de les borses per la bombolla de les tecnològiques fa uns anys), i per tant el capital busca alternatives i troba el totxo.

En fi, per pensar sobre la realitat del país.

Cu effect on Fe catalyst

The use of Fe based catalyst in reactions that tipically are in the field of Pd chemisty has been logically subject of a great interest in recent years. Potencial toxicity and higher costs are obvious drawbacks for the use of Pd instead of Fe, so the idea is very interesting. I first conscienciously heard of this in last june in ChemSpecEurope Barcelona, in a lecture by Bedford, at Bristol, and had it in mind to check it next time I’ll face a catalytic coupling or a Heck reaction.

A few days ago, however, a very interesting comment appeared in OPRD quoting a paper from Buchwald and Bolm (Angew.Chem.Internat.Ed.,2009,48,5586) where Fe was used as catalyst in a coupling reaction. Interestingly, the reaction performance negatively correlated with the purity of iron (the impurities are meant to be other metals, such as Cu). In the same Angewandte number (Angew.Chem.Internat.Ed.,2009,48,5691) Bolm showed that coupling reactions can behave quite well in the presence of Cu, even at ppm levels, indicating that the actual active species could very well be Cu-based instead of Fe-based.

Desavantatges de sortir de la crisi els últims

Aquests dies des del govern s'afirma que Espanya no sortirà més tard de la crisi que la resta de països de l'Eurozona. No és un tema menor.

Sembla que els indicadors de recuperació comencen a ser clars. La borsa ha arribat a un punt impensable fa uns mesos en aquest període, i si arriba una correcció, sembla difícil pensar en nivellsde la primavera.

El risc és inflacionista: el preu de l'or puja al mateix temps que la borsa i el petroli es manté a nivells relativament baixos. La mescla pot indicar perfectament un potencial increment a futur proper de les matèries primeres i un increment de la inflació. De fet, continuar imprimint diners i posant-los en el mercat és una forma de compensar-la. El pèndol ha passat des de l'amenaça deflacionista a tot el conrari si es deixa d'actuar des dels organismes.

Això pot fer que els països europeus que siguin més ràpids en sortir de la crisi, aquells amb l'economia més diversificada i competitiva (França i Alemanya) marquin la tendència dels preus de matèries primeres i preu del diner (els dos a l'alça). Els països que arribin més tard tindran el problema de fer els darrers mesos amb gasolines més cares, i potser amb diner menys barat. Una fiscalitat agressiva sobre les gasolines encara pot fer-ho més difícil.

L'atur encara no ha tocat fons, moltes empreses encara no s'han redimensionat per ser competitives i hauran d'acabar fent-ho ben aviat.

L'habitatge encara ha de baixar més. És possible que hi hagi algun trimestre bó, coincidint amb les primeres dades de sortida de la crisi. Potser, si realment no triguem molt a sortir de la recessió, els bancs podran acabar aguantant les inmobiliàries i contenir la caiguda de preus, però el sunami inflacionista no afectarà la mateixa manera l'habitatge que a la resta de preus, de manera que la rebaixa important pot ser aquesta: els preus es mantindran en un entorn inflacionista.

En fi, això és el que veig des de la meva bola de cristall, ben conscient de que inventar costa poc i que la realitat, multifacctorial i esmunyidissa, és complexa de seguir, i canvia molt ràpidament.

Sistema sanitaris a US

Si hi ha una protesta de pagesos oferint fruita a preu de cost, tots entenem que la gent vagi a comprar. Si hiha una fira de teatre gratuïta i ens vé de gust, tots ens mirem d'apuntar.

Us imagineu un hospital de campanya muntat en un poliesportiu durant uns dies per oferir mamografies, vacunacions familiars i altres serveis sanitaris gratuïts que provoqui cues i aglomeracions? Sí, a US: http://www.independent.co.uk/news/world/americas/the-brutal-truth-about-americarsquos-healthcare-1772580.html

Los ojos de Ariana.

Afganistan. L'home jove puja a l'arbre, el vell es recolza al bastó i li diu que ja es pot entossudir, que el farà baixar quan vulgui. El jove s'en burla. Quan vulgui, insisteix l'avi, et faré baixar de tres puntades de peu o abans. El jove accepta la juguesca. L'avi s'acosta i fa una puntada de peu a l'arbre. Res. El jove riu. L'avi fa la segona puntada de peu. Res. Més rialles. En això que l'avi mira al cel i gira cua, tornant caminant lentament cap el poble. Ei! crida el jove. L'avi es gira: He dit quan vulgui, i tinc tot el temps del món.

Ariana, el nom antic d'Afghanistan, porta burka. La seva gent està dividida entre el feudalisme i l'esperança de retornar un dia a gaudir de la llibertat de l'humanisme, aquella en que les dones no s'hagin d'amagar per sortir a comprar, puguin aprendre a llegir i a mirar als ulls als homes. La realitat és, encara, un feudalisme terrible que es manté a punta de punyal per part dels talibans, i a base de corrupció i suborns per part dels que haurien de dur l'esperança. Els ulls d'Ariana no paren de plorar.


http://www.losojosdeariana.com/

Sanhiro, Natsume soseki

La mujer le dirigió entonces una larga y serena mirada, y cuando habló lo hizo con la mayor calma:
- Es usted todo un cobarde, ¿lo sabe?
Sanshiro se sintió como si le hubieran arrojado contra el andén y le hubieran pateado el hígado.

Soseki és l'escriptor estandart de l'era Meiji (1868-1912), i aquesta és una novel.la escrita el 1908, fa cent un anys. De totes maneres, tot i la distància, tant cultural com en el temps, hi ha punts que es mantenen vigents, com acostuma a passar amb la bona literatura. Malgrat aquell aire melanconiós de la literatura de l'època, passat pel tamís japonés, trobo un cert aire de precursors de la gran literatura occidental de la primera meitat de segle, Boris Vian, Miller... possiblement per això és un dels escriptors japonesos admirats per Murakami.
La novel·la descriu el viatge d'un noi de poble a Tokio, on va a passar el seu primer any de universitat, amb el cap ple de perdals i amb els ulls ben oberts. Les peripècies d'en Sanshiro permeten intuir una societat japonesa en un canvi profund en els seus valors.

La Reina al Palau dels Corrents d'aire, Larsson

La tercera entrega de la trilogia no deceb en absolut. Si la segona part s'em va fer pesada al principi fins que comença l'acció, aquesta no. Nous personatges, noves situacions i estratègies, però la mateixa velocitat d'acció, descrita amb precissió, i aquell elixir de contemporaneitat, d'ajust a una realitat tan esquerpa però exacta, que dona a les novel·les de Larson aquell punt d'apropament universal. Molt bon thriller.

Man in the dark. Auster

As the weird world rolls on. Potser sí, que el pas dels anys donen la perspectiva adequada, la conciència del risc, que permet avaluar-lo abans de prendre una decisió. O potser és la soledat que en deriva, obligada pels supervivents, el premi no assolit dels que han quedat pel camí i en el record. I potser és des d'aquest púlpit que l'Auster ens reclama l'atenció sobre la bipolarització política com a factor de risc latent. Potser no només a USA, a jutjar pels comentaris de la Cospedal, PP, en les notícies d'avui... L'extrany món va rodant.

L'apalancament del canvi

Dos arguments per pensar que la crisi pot ser llarga, per la repercusió que tenen sobre el consum.

1. Els bancs no donen crèdit, no els cal, poden tenir beneficis posant els diners que reben del BCE prop del 4% en deute públic ( ref) sense risc, en un moment en que el tipus del diner està a l'1%. Això per mi vol dir inmovilisme, a veure-les venir.

2. L'habitatge encara està sobrecomprat, encara s'ha de veure la baixada forta: hi ha excés i els preus de la vivenda de primera mà per baixar, encara( ref).

Per tant, la sortida de la crisi no ha de venir pel consum sinó de noves maneres de generació i interpretació de la riquesa. Noves tecnologies, retorns de les inversions en ciència i energies renovables, relacions financeres globals... i també una nova manera de veurens en el món, potser moure'ns més, canviar més sovint i més ràpid... Un nova circumstància ens espera, les regles bàsiques a les que ens havíem acostumat fins ara ja han canviat.

Màxim atur i màxims a la borsa. És compatible?

Les borses estan a uns valors que creia inimaginables unes poques setmanes enrera, més que res perquè les dades de l'atur són negatives, i no crec que puguin compensar alguns valors més positius d'algunes marques, sobretot les vinculades al sector financer. Penseu que l'atur alt té incidència negativa en el consum, que genera un 70% del PIB. Així, l'efecte dels ajuts es nota ara? Pot ser, però si és així no ha de tardar gaire a dissipar-se l'efecte de les bombolles dels ajuts. Ara bé, l'aspecte tècnic del rebot és espectacular, ja que ha canviat la tendència. Realment ha de tornar a caure? o veurem una extranya recuperació del sector financer amb un atur impossiblement baix? això en termes històrics no sembla possible... o sí? Continuo pensant que no, que el rebot és púrament un artefacte. Un artefacte enorme.

La soledad de los números primos. Paolo Giordano

Lo esperaba una ducha, una taza de té caliente y un día como cualquier otro, y no necesitaba más.

Hi ha decisions que marquen el devenir de molts anys, la gent cimenta la seva vida a partir d'encreuaments atzarosos i decisions arriscades. Aquesta és una novela madura que treu el cap als abismes d'una soledat diaria i plausible, et fa que la miris als ulls, en reconeguis el tremp i somriguis: si jo també he estat aquí i és així. Una lectura excel·lent.

Claus econòmiques del moment

1.- L'euro/dolar està a 1.4, no crec que pugi gaire més, al contrari, caldrà que baixi novament a 1.3 aviat.
2.- Les borses estan sobrecomprades, el rebot madur, espero una caiguda important en les properes setmanes, que ha de ser una oportunitat de compra a mig i llarg.
3.- Tendències a una forta inflació d'aquí a uns mesos, potser a principis de l'any 2010 que poden dur el tipus de interès a valors perillosos, per la banda alta. Els tipus de interès no es podran mantenir als valors actuals durant molts mesos més.

Sauce Ciego, Mujer dormida. Murakami.

Diu en Murakami que els seus llibres es venen bé en èpoques de crisi, d'algún tipus. Diu també que els seus libres s'estan venent bé a Espanya, en els darrers temps. I diu que els seu lector és algú en creixement, el perfil és d'un lector/a jove, d'entre 20 i trenta pocs, en evolució personal, potser emocional. Deu ser així, no tinc cap argument en contra, i aquest és un bon argument a favor. Per mi, en Murakami és un dels dos descobriments literaris de l'any, l'altre és en Larsson, en un altre estil.

Aquest és un llibre de contes molt personal, m'ha costat d'entrar-hi, però n'hi ha alguns de brillants, en els que és molt fàcil sentir-se identificat i, per tant, observar-se des del punt de vista lleugerament diferent, llavor principal i necessària de l'aprenenatge. Sí, deu tenir raó...