The Independent echoes on the first formal scientific evidence of anthropological action on climate change in the Poles. Click here to access the note.
It is the first time scientists have been able to prove the link between the temperature changes in both polar regions are down to human activity and it also undermines climate sceptics who believe the warming trend seen in the Arctic in recent decades is part of the climate's natural variability.
The findings contradict the 2007 report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, which said that Antarctica was the only continent where the human impact on the climate had not been observed.
Showing posts with label Global Warming. Show all posts
Showing posts with label Global Warming. Show all posts
Sunday, 2 November 2008
Friday, 19 September 2008
Nou increment de temperatures promig a l'hemisferi nord
L'escalfament global continua avançant sense aturador, Tot i que al sud-est asiàtic les temperatures promig han baixat en els darrers mesos a l'hemisferi nord la tendència continua essent la contrària.
Global average temperatures, dades extretes de The Daily Green.
Global average temperatures, dades extretes de The Daily Green.
Friday, 14 December 2007
Reflexió sobre la Conferència de Bali sobre canvi climàtic (II)
(http://news.yahoo.com/s/nm/20071214/ts_nm/bali_friday_dc_12;_ylt=A0WTUefC_WJHKRgBJwVrAlMA)
Sembla que finalment les posicions europea i americanes han convergit en acord, el de incloure aquest text en el preàmbul que tanca la conferència: "Deep cuts in global emissions will be required".
Els ecologistes europeus diran que és insuficients, i els americans més conservadors diran que no es pot permetre. Però... perquè és tan important aquesta frase?
US és la primera economia mundial, encara, i el major contaminant del planeta. Els costos de reducció de contaminació són supermilionaris, això afectaria la seva economia en un moment, ademés, que no s'ho poden permetre. Els conservadors es deuen tancar en banda en aquest argument. De fet, US és l'únic país industrialitzat que no va signar els acords de Kyoto sobre reducció de gasos d'efecte hivernacle.
La demanda europea era a Bali demanar a tots els països participants (190 països, us imagineu una negociació de 190 representants? 12mil persones!) l'assumpció que en un període breu hi ha d'haver un retall de les emisions entre en un 25-40%. Quan? Aquesta reducció ha d'estar operativa al 2020 per evitar les seqüeles més negatives del canvi climàtic.
La frase que he comentat pot significar que US accepta implicitament que d'ara al 2009 s'obrin negociacions per tal que, en el 2009, data fixada per el pacte que ha de succeir Kyoto, cristal·litzi. La següent parada és 2012, en aquests 3 anys, les inversions s'han d'haver desviat per als objectius marcats fora del mercat del CO2 (el nostre anhídrid carbònic o el carbon dels americans) de manera que el 2020 s'acompleixi l'objectiu - almenys aquesta és la idea dels europeus, que s'hauran d'esforçar per a quen en el pacte de 2009 US i Japó s'adscriguin a aquestes fites.
Aquesta era la batalla, suposo, aconseguir que US accedeixi signar un preàmbul acceptant la necessitat d'aquest retall en emisions, un preambul que recollís aquest calendari. Pot això significar que en el pacte de 2009 US hi figurarà com a signant? Espero que sí, i també que els científics no s'equivoquin i n'hi hagi prou amb aquest retall d'emisions en aquest calendari per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic... De seguida se m'acut una pregunta terrible: els pitjors efectes per a qui? pels països industrialitzats? però aquest és potser un altre tema, no absent del seu costat trist i cruel, que segur que anirà sorgint inexorablement i tràgica.
Foto: Reuters (http://blogs.reuters.com/environment/)
Sembla que finalment les posicions europea i americanes han convergit en acord, el de incloure aquest text en el preàmbul que tanca la conferència: "Deep cuts in global emissions will be required".
Els ecologistes europeus diran que és insuficients, i els americans més conservadors diran que no es pot permetre. Però... perquè és tan important aquesta frase?
US és la primera economia mundial, encara, i el major contaminant del planeta. Els costos de reducció de contaminació són supermilionaris, això afectaria la seva economia en un moment, ademés, que no s'ho poden permetre. Els conservadors es deuen tancar en banda en aquest argument. De fet, US és l'únic país industrialitzat que no va signar els acords de Kyoto sobre reducció de gasos d'efecte hivernacle.
La demanda europea era a Bali demanar a tots els països participants (190 països, us imagineu una negociació de 190 representants? 12mil persones!) l'assumpció que en un període breu hi ha d'haver un retall de les emisions entre en un 25-40%. Quan? Aquesta reducció ha d'estar operativa al 2020 per evitar les seqüeles més negatives del canvi climàtic.La frase que he comentat pot significar que US accepta implicitament que d'ara al 2009 s'obrin negociacions per tal que, en el 2009, data fixada per el pacte que ha de succeir Kyoto, cristal·litzi. La següent parada és 2012, en aquests 3 anys, les inversions s'han d'haver desviat per als objectius marcats fora del mercat del CO2 (el nostre anhídrid carbònic o el carbon dels americans) de manera que el 2020 s'acompleixi l'objectiu - almenys aquesta és la idea dels europeus, que s'hauran d'esforçar per a quen en el pacte de 2009 US i Japó s'adscriguin a aquestes fites.
Aquesta era la batalla, suposo, aconseguir que US accedeixi signar un preàmbul acceptant la necessitat d'aquest retall en emisions, un preambul que recollís aquest calendari. Pot això significar que en el pacte de 2009 US hi figurarà com a signant? Espero que sí, i també que els científics no s'equivoquin i n'hi hagi prou amb aquest retall d'emisions en aquest calendari per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic... De seguida se m'acut una pregunta terrible: els pitjors efectes per a qui? pels països industrialitzats? però aquest és potser un altre tema, no absent del seu costat trist i cruel, que segur que anirà sorgint inexorablement i tràgica.
Foto: Reuters (http://blogs.reuters.com/environment/)
Thursday, 13 December 2007
Reflexió sobre la Conferencia de Bali sobre canvi climàtic (I)
(http://news.yahoo.com/s/ap/bali_climate_conference)
La posició de la Unió Europea i els Estats Units està ben confrontada en la cimera de Bali sobre canvi climàtic. Al Gore, que va per lliure i té una postura propera a l'Europea s'ha convertit ja en algú molt empipador no només per a Bush, sinó també per països contraris a una reducció important de les emisions, com ara Japó.
Mentrestant, el representant europeu, l'alemany Sigmar Gabriel, ha agafat per sorpresa la representació americana amb una postura un punt radical pel que ens té acostumats Europa, fins el punt que el representant de Nacions Unides, Yvo De Boer, s'ha sorprès (es veu, no se perquè) de l'enorme distància entre les postures americanes i europees.
No perdem de vista, però, que això és una negociació: els americans volen defensar durant alguns anys més un percentatge de producció industrial en el seu PIB, i això sembla que passa per no extendre la tecnologia aplicada en el curt termini, que ademés preveuen que no serà de creixement econòmic. Els europeus, en canvi, defensen un model de producció industrial més tecnològic (és a dir, que embrutin els altres - sudest asiàtic -, que ja els hi comprarem a ells). Hi ha una part ètica, i hi ha una part de basculació econòmica a través de l'atlàntic... I ambdues miren a l'est, els US al Japó, possible aliat en aquest punt, que deunidó el que contamina, i al sud-est asiàtic, que aviat algú haurà de convèncer que no n'hi ha prou en produir barat sinó que també ha de pagar per embrotir. Xina i India, però, tenen una altra paella pel mànec: són l'actual motor del creixement del PIB mundial, i Xina té una enorme influència sobre la economia americana ara mateix, per l'estructura de les inversions del govern xinès, que ha comprat una quantitat ingent de dolars en els darrers anys. Els US poden trobar-se en una coiuntura curiosa en les negociacions (Europa ja fa algun temps que pinta poc...). Aquesta partida es juga en varis taulers.
La posició de la Unió Europea i els Estats Units està ben confrontada en la cimera de Bali sobre canvi climàtic. Al Gore, que va per lliure i té una postura propera a l'Europea s'ha convertit ja en algú molt empipador no només per a Bush, sinó també per països contraris a una reducció important de les emisions, com ara Japó.
Mentrestant, el representant europeu, l'alemany Sigmar Gabriel, ha agafat per sorpresa la representació americana amb una postura un punt radical pel que ens té acostumats Europa, fins el punt que el representant de Nacions Unides, Yvo De Boer, s'ha sorprès (es veu, no se perquè) de l'enorme distància entre les postures americanes i europees.
No perdem de vista, però, que això és una negociació: els americans volen defensar durant alguns anys més un percentatge de producció industrial en el seu PIB, i això sembla que passa per no extendre la tecnologia aplicada en el curt termini, que ademés preveuen que no serà de creixement econòmic. Els europeus, en canvi, defensen un model de producció industrial més tecnològic (és a dir, que embrutin els altres - sudest asiàtic -, que ja els hi comprarem a ells). Hi ha una part ètica, i hi ha una part de basculació econòmica a través de l'atlàntic... I ambdues miren a l'est, els US al Japó, possible aliat en aquest punt, que deunidó el que contamina, i al sud-est asiàtic, que aviat algú haurà de convèncer que no n'hi ha prou en produir barat sinó que també ha de pagar per embrotir. Xina i India, però, tenen una altra paella pel mànec: són l'actual motor del creixement del PIB mundial, i Xina té una enorme influència sobre la economia americana ara mateix, per l'estructura de les inversions del govern xinès, que ha comprat una quantitat ingent de dolars en els darrers anys. Els US poden trobar-se en una coiuntura curiosa en les negociacions (Europa ja fa algun temps que pinta poc...). Aquesta partida es juga en varis taulers.
Subscribe to:
Posts (Atom)