La posició de la Unió Europea i els Estats Units està ben confrontada en la cimera de Bali sobre canvi climàtic. Al Gore, que va per lliure i té una postura propera a l'Europea s'ha convertit ja en algú molt empipador no només per a Bush, sinó també per països contraris a una reducció important de les emisions, com ara Japó.
Mentrestant, el representant europeu, l'alemany Sigmar Gabriel, ha agafat per sorpresa la representació americana amb una postura un punt radical pel que ens té acostumats Europa, fins el punt que el representant de Nacions Unides, Yvo De Boer, s'ha sorprès (es veu, no se perquè) de l'enorme distància entre les postures americanes i europees.
No perdem de vista, però, que això és una negociació: els americans volen defensar durant alguns anys més un percentatge de producció industrial en el seu PIB, i això sembla que passa per no extendre la tecnologia aplicada en el curt termini, que ademés preveuen que no serà de creixement econòmic. Els europeus, en canvi, defensen un model de producció industrial més tecnològic (és a dir, que embrutin els altres - sudest asiàtic -, que ja els hi comprarem a ells). Hi ha una part ètica, i hi ha una part de basculació econòmica a través de l'atlàntic... I ambdues miren a l'est, els US al Japó, possible aliat en aquest punt, que deunidó el que contamina, i al sud-est asiàtic, que aviat algú haurà de convèncer que no n'hi ha prou en produir barat sinó que també ha de pagar per embrotir. Xina i India, però, tenen una altra paella pel mànec: són l'actual motor del creixement del PIB mundial, i Xina té una enorme influència sobre la economia americana ara mateix, per l'estructura de les inversions del govern xinès, que ha comprat una quantitat ingent de dolars en els darrers anys. Els US poden trobar-se en una coiuntura curiosa en les negociacions (Europa ja fa algun temps que pinta poc...). Aquesta partida es juga en varis taulers.
No comments:
Post a Comment