Previsió d'Economia i Renda Variable pel 2008

La borsa anticipa l'economia real

La segona meitat de l'any ha estat més fluixa del que m'esperava: la crisi de les hipoteques sub-prime, sobretot, però combinat amb un preu del petroli desorbitat (avui el Texas ha arribat per primera vegada als 100 $) i un euro disparat (a aquesta hora es canvia a 1.47 $), juntament amb la por a un final de cicle del diner barat i una inflació a l'alça - sobretot a Europa - fa que les borses de tot el món estiguin en números vermells molt sovint. El final del 2007 ha dut l'Íbex al seu pitjor registre global de beneficis en molts anys, de l'ordre del 7%. Però no és tot tan negatiu. Els guanys del DAX alemany han estat de l'ordre del 20%, per exemple, i alguns fons del sudest asiàtic s'han comportat encara millor.

Però la situació per el 2008 és complexa: tots els governs occidentals estan revisant les seves previsions de creixement a la baixa, els bancs centrals no s'atreveixen a pujar el tipus d'interès perquè la inflació es menjaria el creixement, de fet no tenen pràcticament marge (Espanya ha tancat al 4.1% i difícilment baixarà del 3.5% l'any vinent). Als US els crèdits s'han endurit molt, i l'amenaça d'una crisi interna de certa dimensió a les clases socials menys afavorides aviat començarà a omplir els semanaris de premsa - i el que implica a nivell econòmic no és menys dur: una ralentització de l'economia molt notable, és a dir, un estancament que faci durar la crisi més del que seria raonable si l'entorn econòmic fos diferent o els bancs centrals no s'haguéssin quedat sense marge de maniobra.

La borsa anticipa l'economia real entre un i dos anys, la patacada forta la veurem a partir del darrer trimestre del 2008 i sobretot el 2009. Però mentrestant... podem preveure què passarà aquests mesos? hem d'esperar molt més per comprar un pis? a tot arreu és així? hi ha alguna tipologia de fons de inversió que hagi de rendir amb un risc raonable?

El mecanisme de la crisi

L'origen que ha fet esclatar la crisi és la conjunció entre el diner barat, bona ocupació en sectors productius, com la construcció i, en conseqüència, un consum intern elevat. Amb aquests condicionants els diners es mouen ràpid, les inversions inmobiliàries rendeixen i, en conseqüència no hi ha massa impediments per a que els bancs donin crèdits, fins i tot a llarg termini o hipoteques a persones que no els podran tornar. Moltes persones, molts crèdits i molt elevats.

Si el tipus d'interès incrementa, hi ha qui no arriba a pagar la hipoteca. Però això vol dir que el diner s'encareix, no és tan barat demanr un crèdit. Inmediatament, una part de la població deixa de comprar l'habitatge o deixa de poder-lo pagar, o aquell cotxe resulta que de cop s'ha encarit financerament, per tant el consum intern també disminueix. Ademés, augmentarà la inflació, per tant el diner s'encareix més encara, reduint més encara el consum en un cercle nefast per a l'economia que s'anomena "Paradoxa de l'estalvi" (El diner que no es mou, l'estalvi, fa encarir el diner per disminució de consum intern).

Automàticament, la Reserva Federal (la FED, o l'equivalent al Banc Central Europeu als US) ha de baixar el preu del diner reduint el tipus d'interès. El problema és que fent-ho incrementa la inflació, per tant crea un problema encara major perquè l'increment de la inflació implica un menor consum intern, encara, i una càrrega per a les empreses que repercuteix en una menor taxa de creixement. I aquesta és la situació més perillosa per al mercat de renda variable, el que s'anomena estanflació: estancament econòmic i inflació al mateix temps, perquè és una situació en que els mecanismes reguladors ténen poc marge de maniobra en el curt termini.

L'extensió fora dels US

Hi ha qui diu que els dos primers trimestres de 2008 seran de creixement negatiu per l'economia US: Consumidors i emprenedors ténen menys capacitat d'apalancar projectes amb diner prestat, de forma automàtica baixen els nivells de productivitat, augmenten el número de persones sense feina i, de retruc, disminueix el consum intern provocant una crisi. I això repercuteix a la resta del món, especialment perquè Europa té un problema endèmic amb la inflació, i té poc marge per baixar el tipus de interès - molt menys que els US, aquí els marges són molt més estrets. Si la afectació de la crisi a Europa - les entitats financeres es presten diners globalment, per tant l'afectació és a tot el sector, no només als bancs americans - implica un increment de inflació, com està essent, el problema ha travessat l'Atlàntic. Un euro fort respecte del dolar, com és el cas, no ajuda. Ademés, les perspectives de creixement a Europa ja anaven de baixada.

Al Japó, les perspectives de creixement eren molt reduïdes - té previsions inferiors al 1% de creixement, amb molt males xifres de perspectiva de inversió i consum. És una economia en recessió.

I la suma de les economies americana, europea i japonesa representen més del 50% de la quota de mercat dels països emergents, per tant pot frenar el seu creixement, que és el motor de l'economia mundial ara mateix.

Si en els darrers anys, la globalització ha jugat un paper deflacionari, ja que les materies primes, aliments i fins i tot energia eren relativament barats, ara, degut a l'increment de la demanda, juga un paper inflacionista, que és un dels problemes de fons de la crisi. Per tant, els països emergents, que apalanquen el seu creixement a base d'exportacions, es veuran afectats perquè hi haurà menys compres, fet que implicarà un menor consum intern arreu, un efecte que serà més acusat quanta més dependència del país emergent concret en l'exportació de materies primeres, aliments i energia.

La Renda Variable a Europa

Un escenari de inflació elevada implica una caiguda de la confiança empresarial, per tant la partida es juga en un periode amb tendència al creixement negatiu de beneficis. Amb tot, de moment les dades d'atur i consum són prou robustes, gràcies en bona part al comportament d'Alemanya, que torna a estar en plena forma i continuarà el 2008 tirant del carro europeu. Les empreses alemanyes han trobat, sembla, el camí de la millora de resultats empresarials i re-estructura de costos que depen menys del crèdit a partir d'un sistema bancari més madur. Alemanya, tot i que l'euro està fortíssim, no ha perdut pràcticament quota de mercat amb els seus competidors emergents. Per tant, les empreses alemamyes són les que ténen més recorregut en aquest difícil 2008, i tiraran de l'EuroStoxx.

La Renda Variable a Espanya

A Espanya, els problemes externs coiunturals s'afegeixen a la bombolla inmobiliària. Això implicarà una important destrucció de llocs de treball, un excés endeutament de les famílies (80% del PIB) i de les empreses (105% del PIB) i una desacceleració paralel·la en inversió en bens d'equip. Tot plegat, una situació de consum intern baix i inflació pujada de tò. A favor està, però, que moltes empreses espanyoles estan molt internacionalitzades, fet que les farà menys sensibles a la demanda interna i podran tirar una mica del carro. És previsible un creixement del 2.5% amb una inflació del 3.2%, amb risc de recessió (creixement negatiu) pel 2009 (fins a la segona meitat del 2008 la crisi de l'estancament inmobiliari i els problemes de crèdit no s'haurà traslladat a l'economia real).

Incís: A partir de llavors, potser qui s'hagi de comprar un pis el pot trobar desinflat en un 20% del preu d'abans de l'estiu, especialment si el pis és de segona mà (és a dir, esperar un anyet pot estalviar-te un 20% de la hipoteca més el que et donin al banc per aquests diners durant aquest temps, o potser no ;-).

Qualsevol política amb tendència a reduir la dependència endèmica als sectors de construcció i consum i que ens faci migrar culturalment a sectors de major productivitat, així com estímuls fiscals a la inversió seran molt importants (eps, que hi ha unes eleccions entremig...)

Els fons sobirans

Un possible convidat que pot arribar a canviar una tedència durant un període és un fons sobirà, és a dir, un munt de diners que un país - normalment emergent - inverteix en un determinat mercat, normalment el financer. Aquesta entrada de diners converteix als països emergents novmanet captadors de capital, reprenent-se per un període una font de fluxos bidireccional que és una font de liquidesa molt important per a les borses. Això pot implicar pujades sobtades i caigudes posteriors difícils d'explicar des d'un punt de vista només situacional. Segur que això passarà vàries vegades durant l'any, creant oportunitats de compra i venda pel petit inversor.

Trading

Diuen els experts que s'ha de ser selectiu, el 2008, i apostar per valors segurs. En qualsevol cas amb cert optimisme, ja que els creixements de la renda variable dels països occidentals estaran entre el 5 i el 10%. Com a estratègia, la conservació de capital ha de primar, ja que els beneficis poden ser més minsos del normal i hi ha poc marge per a la compensació, aquest any toca ser conservador. Els països emergents, ja no revertiran tant benefici en la renda variable, sobretot en la segona meitat de l'any.

De totes maneres, hi haurà oportunitats de compra, per exemple:

Moltes Small Caps han pujat en un dia més del 5%, degut a que molta gent ha comprat valors grans els darrers dies de desembre per tal de maquillar una mica les carteres a finals d'any, deixant gangues ben aprofitables pel camí.

O l'Íbex, que ha tancat als 15mil pelats avui, venint de 16mil fa molt poc, i atenció, perquè aquesta setmana hi ha resultats importants a ser publicats a US i el proper suport de l'Íbex està en 14.3mil. Baixar a 14.5 mil és una bona oportunitat de compra, ja que tornarà a 16mil durant el 2008.

En principi, les borses tocaràn fons (baixaran a nivells de mig any enrera o més) durant el primer semestre per anar remuntant després de l'estiu.