Per fer-nos una idea, la borsa de New York ha perdut en un dia (29/09/2008) 1.2 bilions, gairebé el doble del que el plà Paulson proposava injectar, 0.7 bilions... I en el que va d'any ha perdut 4.2 bilions. I el terra és encara una visió difosa allà abaix...
No pretenc trencar una llança per un plà esquifit, ja no en la quantia, a mi aquestes xifres em maregen, sinó en el concepte: són diners provinents dels impostos que passarien, si s'hagués aprovat tal qual, a engreixar el mecanisme financer actual, sense massa garantia de que servís per alguna cosa més que per mitigar pèrdues dels grans especuladors.
Però el congrés nord americà té coses bones: cada congressista defèn els interessos d'un grup de votants i a setmanes vista de les eleccions cadascún d'ells està obligat a defensar aquests interessos de grup per no perdre l'ascó. Per sobre de la disciplina de partit la que estem habituats a Europa prevaleix l'obligació a defensar els interessos particulars del grup de pressió que et suporta. M'agrada més.
En conclusió, el congrés demana garanties de que una quantitat de diners enorme -l' equivalent al cost de la guerra de Iraq, per cert, provinent també dels imposots -, serveixi per alguna cosa. Una garantia que, de moment, no hi és. Mentrestant, els US cauen en picat econòmicament i amb ell els mercats financers mundials: la borsa de Brasil ha hagut de tancar abans d'hora per evitar pèrdues que superaven el 10% (en un dia!).
I encara sort que el petroli ha baixat (conseqüència de la previsió de ralentització econòmica de la economia global: menys previsió de consum industrial).
El dolar ha de baixar en el curt termini, per minimitzar els efectes d'una capacitat nula de crèdit, potser obligant als països emergents (Xina) a descapitalitzar-se, enfonsant encara més l'economia nord-americana, fet que pot significar, a mig termini, que l'Euro ocupi un lloc preponderant com a divisa de intercanvi. Serà un equilibri complicat que implicarà una partida d'escacs a moltes bandes durant l'hivern.
Veurem, però tot això em sembla increïble: estem assistint a una revolució que pot significar un canvi tan gran en el concepte econòmic i financer que em costa d'imaginar. Com entendre un món on el crèdit sigui pràcticament nul durant els propers mesos o, fins i tot, anys? Us imagineu que no et deixin diners al banc per muntar una botiga, o un taller, o per comprar el camión o la furgoneta, o el cotxe? o que no puguis tirar de targeta per arribar a final de mes sense haver de canviar l'estil de vida? doncs això és a la porta, i truca insistentment... Prohibit endeutar-se, prohibit hipotecar-se. I per tant, diner que no circularà i estancament econòmic. I com que la inflació és alta els bancs centrals estan fora de joc (estanflació: inflació alta + estancament econòmic derivat del baix consum), sense mecanismes reals de intervenció a no ser que canviin radicalment les regles del joc econòmic i financer.
Mentrestant, les borses mundials en caiguda lliure, excepte les del sud-est asiàtic, que han aguantat el temporal... de moment. Potser perquè demà es festiu a la Xina i han avançat un rebot que només pot ser temporal.
Em ve al cap la cançó de REM: is the end of the world as we know it... Potser ara sí.
No comments:
Post a Comment