A ti te dira que sí, a la vida que nos ha tocado vivir le digo que no.
Una bona performance dels Mal Pelo. A mesura que passava l'estona, ja després de l'espectacle, mentre sopava comentant amb un amic la performance, se'ns han anat revel·lant detalls que només havíem intuït durant la representació. És una bona performance, que va reverberant, com el bon vi, una bona estona després d'haverla vist. És una història trista, però descrita des d'una alçada moral important. És una obra de concepció arriscada, que sap a quin públic va a buscar. És una obra complexa, dura i crua, que plasma sobre l'escenari, en una bona amalgama de paraules i dansa, l'autenticitat de les emocions.
S'estimen, estan separats - la separació pot ser física, intelectual, social o de circumstància diversa, potser per un d'ells no és el moment adequat i això crea un abisme, o potser ell està a la presò, i ella a 200 o 2000 km al nord - i no hi ha possibilitat de trobar-se, o el retrobament seria nefast, o simplement absurd. Mirar-se un mateix i a l'altra en aquesta circumstància és dur però autèntic, real i punyent. Mal Pelo ens convida a fer-ho a través de la dansa i uns diàlegs breus carregats de significat. M'ha agradat molt.
No comments:
Post a Comment