De l'Iran, Pèrsia. Delirant, de deliri. Durant més d'una hora aquest grapat d'excel·lents músics han fet vibrar l'auditori amb una expressió sonora d'una bellesa exquisida. Un concert espectacular per la riquesa i profunditat de les emocions que han estat capaços de generar.
Pasto la sinopsi d'en Miquel Cuenca, que em sembla molt encertada. Si teniu la oportunitat de gaudir d'una estona d'aquests mestres, és una temps molt ben invertit - sempre és bona inversió deixar-se acaronar els sentits per la bellesa, i aquesta n'és una expressió musical d'altíssm nivell.
Tar, setar i direcció: Hamid Khabazi. Veu: Maliheh Moradi. Kemantxe: Saamer Habibi. Llaüt: Said Nayeb Mohammadi. Tombak: Massud Naderi. Daf: Mohammad Jaberi.
Rezvan, així anomenen els perses al porter del paradís que els àrabs coneixen com Riduan. I del paradís alguna cosa en deu saber aquest poble que, sense anar més lluny, ens va donar la paraula per anomenar-lo, ja que “paradís” prové del persa antic paradaeza (jardí). Amb el nom d’aquest personatge mitològic s’ha batejat un grup que reuneix alguns dels millors músics iranians de les darreres generacions, l’Ensemble Rezvan.
Dirigit pel mestre Hamid Khabazi, un dels grans solistes i renovadors de la música persa, el conjunt compta també amb una de les veus femenines més prometedores, Maliheh Moradi. Aquesta vocalista només pot cantar com a solista fora del seu país, ja que a l’Iran imperen una sèrie de normes que limiten la presència de les dones en la vida musical. A Moradi l’acompanya un grup d’excel·lents instrumentistes en el qual la percussió està molt ben representada amb dos membres d’Iran Drums, el grup que l’any passat va fascinar al públic de Banyoles
No comments:
Post a Comment