Un grupet d'aquests programadors es troba normalment en una sala virtural, són uns quants geeks que, com tants d'altres, viuen apassionants per la tecnologia emergent i, també com tants d'altres, tenen talent i necessitat d'expressar-ho a través d'aquesta passió per la innovació tecnològica. És un cocktail molt potent: talent creatiu, passió pel que fas i una necessitat deguda a un mercat emergent derivat d'una tecnologia neixent... i molts diners provinents de la bombolla tecnològica que poden caure, o no.Aquesta colla de nois va crear un suport virtual, un servidor web, que van anar millorant en la seva sala virtual, a partir de programes creats expressament per a aconseguir l'objectiu de millorar cada vegada més la seva comunicació. Havia de ser quelcom que suportés qualsevol tipus de format, desde processadors fins a fulls de càlcul o arxius de imatge i sò. Qualsevol cosa. Per fer-ho utilitzaven millores individuals que s'aportaven a la sala virtual, es provaven, es modificaven i, si veien que era necessari, s'aplicaven. Aviat, però, aquesta colla de geeks va anar creixent, de fet amb poc temps van ser més de mil programadors que, fora d'hores de feina i després de la seva jornada laboral, es connectaven a casa seva, descarregaven la darrera versió del programa de treball i es posaven a millorar-la. De forma individual, concèntrica, sobre un software base. Posteriorment, enviaven la millora a la sala virtual, els geeks del principi (els hi diem el nucli, per entendre'ns) avaluava les millores, proposava canvis a l'autor i, mitjançant un software específic, també creat per l'ocasió que els servia per anar afegint i ensamblant els fragments de software addicionals (els patchs, feien crèixer el programa a PATCHos - bé, el nom els hi vé d'el joc de paraules entre patch i Apache, i també perquè els Apache foren la darrera de les tribus nord-americanes en rendir-se al soldats americans i en aquells moments El Nucli veia molt amenaçat el projecte per empreses que volien aprofitar la circumstància).
Aquests nois van aconseguir arrossegar en els seu projecte un enorme potencial creatiu: milers de programadors han satisfet la seva necessitat creativa intervenint en la millora del servidor web, fora d'hores de feina, com a hobby. No hi ha empresa que es pugui permetre una força de investigació tan enorme. El cost seria brutalment elevat.
Així ho va entendre IBM, que en aquell moment tenia un bon nombre de investigadors treballant en un projecte similar, un servidor web propi. Els managers de IBM, però, van veure ben aviat que eren els segons en la cursa, que no podien competir amb aquesta força creativa que, a cost zero, s'els estava cruspint. I van contactar amb El Nucli per tal de colaborar junts. Els del Nucli, però, ho van veure clar: si IBM volia col·laborar podia fer-ho, però amb les seves pròpies regles, el codi era obert (tothom que vulgui se'l pot descarregar gratuïtament i aportar la seva millora), i hauria de continuar essent-ho. Si IBM volia col·laborar, podia fer-ho, com si fos un usuari més. Hi van destinar els seus millors enginyers, treballant en nòmina de IBM. A partir d'allà van construir altres softwares, que suportats per Apache podrien tenir diferents utilitats (aquests ja no són de codi obert, o no tots).
Amb els anys, l'Apache és el servidor web més important del món i un dels softwares clau que fan que Internet sigui el que és. Websites com Amazon.com, per exemple, i com ell 2/3 dels Web del planeta l'utilitzen com a Server.
http://www.apache.org/
No comments:
Post a Comment