A partir d'ara Benazir Bhutto és una màrtir per la causa paquistanesa, almenys per una de les seves faccions. Segur un personatge curiós, amb dilatada experiència: el seu pare havia estat ex-cap del govern paquistaní, càrrec que ella mateixa havia ocupat amb anterioritat, el primer cop amb només 35 anys (en fa 19). El merit que li veig és que era una dona que havia estat cap d'estat d'un país islàmic, la resta... una apagafocs, diuen, algun dels quals havia encès ella mateixa. En qualsevol cas la única esperança del poble paquistaní de derrocar per les urnes a Musharraf. El seu assassinat afecta l'estabilitat nacional, i per tant, a l'estabilitat de la zona, estratègica geopolíticament.
Ahir llegia al diari que els companys de partit de Bhutto diuen que va morir de dos trets que l'assassí li va enxufar a curta distància abans de fer esclatar la bomba que duia a sobre, i endur-se pel camí d'Alà, pel mateix preu, un parell de dotzenes de compatriotes; però les fons oficials de Musharraf (enemic declarat de Bhutto) diuen que va morir en copejar-se el cap amb un dels ferros del 4x4 que la duia. Perquè aquesta diferència? No exhumaran el cadàder, no sortirem de dubtes.
Veig per la tele que el seu marit i el seu fill (19 anyets) són els que prendran les regnes del partit. El marit va passar 10 anys empresonat per corrupció, i el noi està a punt de marxar a Oxford a fer la carrera. Ok, es tracta de posar pressió a Musharraf? No tenen res millor que deixar en herència la presidènica d'un partit que preten ser democràtic?
A tot això, el darrer dia operable de l'any, el de l'assassinat de Bhutto, les borses americanes tancaven perdent aproximadament un 1.5% per la por a una inestabilitat a la regió (a banda les dades econòmiques internes negatives, no prou negatives com per explicar una recessió tan concluent el dia de tancament de l'any). I és que Paquistan té un centenar de bombes atòmiques de les anomenades brutes, i la regió continua essent estratègica pel control dels gasoductes de la zona (els talibans ho saben prou bé) i el conflicte del Cashmir amb India no està ni molt menys tancat.
Entenc que Benazhir Bhutto era algú a qui molta gent volia treure's del damunt (faccions islamistes d'Al Qaeda o no, el propi Musharraf, segur tenia enemics dins del partit...) i ella mateixa n'era conscient. Però no se veure la jugada del seu partit, del seu marit (no sembla algú amb pes per fer ombra a Musharraf, el noi tampoc) i no entenc la diferència de criteri en la causa de la mort. Tampoc trobo informació, de moment, per internet, que em doni una idea, però ho trobo molt extrany, i no sóc l'únic, a la que cerques una mica per internet molts observadors semblen a l'espera d'aconteixements abans d'aventurar una opinió, com ara el retard en les eleccions, o que a Musharraf se li'n vagi la ma (la ma dreta) si els aldarulls no reverteixen. I és que Musharraf ja no és le que era, o millor, els seus enemics són més i més forts. La mort de Bhuttto obliga, crec, a Musharraf a retirar-se del mapa o arrisca el país a un nou conflicte dels grossos en una part del món molt difícil de tractar, i en un moment de pressupostos nacionals baixos a tots els països desenvolupats. És possible que el jugador clau, el desequilibrant, tingui com a objectiu el potencial atòmic que el Paquistan ha desenvolupat per amenaçar a la India pel conflicte del Cashmir.
No comments:
Post a Comment