Economia global, més símptomes de la pèrdua de capacitat de lideratge global d'occident

Hi ha moments en l'evolució de les societats que marquen fites, algunes impliquen canvis de tendència inmediats, d'altres seran la llavor d'un canvi de tendència en un futur. La connexió d'ordinadors en xarxa, la possibilitat de compra-venda per internet a través de suports digitals, la possibilitat de comunicar-se a cost molt baix, l'accés a una quantitat ingent de informació de tots tipus, colors i qualitats. Aquests són exemples del que em sembla una de les parts positives de la globalització: les noves tecnologies aplicades ens aporten informació que ens dóna facilitats, simplement posant al nostre abast coneixement, per assolir el darrer nivell de l'escala de necessitats de Maslow.

Però n'hi ha d'altres, per exemple la possibilitat de construir un sistema financer global a partir de derivats, productes d'enginyeria financera complexa, no només perquè inclouen fraccions de valors de diferents llocs, sectors i sistemes, sinó perquè inclouen aspectes tan difícils d'avaluar com el risc com un actiu més. Imagineu això a nivell global.

Doncs aquest potser és un d'aquells moments: l'abast de la crisi econòmica mundial està per discernir. A Davos els magnats mundials no es posen d'acord, i els observadors i analistes financers no ho veuen clar. I és que fins l'abril, com a mínim, no hauran acabat d'auditar el sistema financer globalment, amb tota la seva complexitat, per tal d'establir realment l'abast de la crisi.

Hi ha dos possibles escenaris, encara:
1. que la crisi s'extengui fins a les asseguradores (evitar-ho és l'objectiu darrer de la injecció de liquidesa en el sistema i la baixada de tipus de la Fed la setmana passada - es va veure aquest risc i es va voler tallar de socarrel -, si no ho poguéssin evitar seria una debacle econòmica tant per US com per Europa, potser un catalitzador de la fi del món occidental tal i com el coneixem, financera i econòmicment parlant),
2. que la crisi es quedi en els bancs (llavors la solució és una qüestió de liquidesa i de tipus de interès, i hi haurà liquidesa mentres hi hagi consum, un bon flux de matèries primeres a nivell global, etc.).

Ara per ara ningú crec que pugui saber amb quin dels dos escenaris ens trobarem a la primavera. Sí queda clar, però, que la liquidesa ha d'arribar en bona part d'aquells que en tenen: fons sobirans de països exportadors de matèries primeres, països emergents com Xina, Rússia, els països de l'OPEP... D'aquests països ha de venir bona part de la liquidesa necessària per reflotar la UE i US, cúriosament. És potser la primera vegada en la història que el centre neuràlgic financer necessitarà liquidesa de les perifèries. Una mostra més del desplaçamanet dels centres de poder, part del poder, a nivell global de NY o Londres a Beijing o Dubai.

D'aquí a la primavera els mercats han de patir molta volatilitat, ja que estaran molt receptius a qualsevol tipus de rumor, fundats o infundats. Aquesta volatilitat hauria de disminuir a mesura que es vagin publicant dades de les auditories financeres.