Un cop d'ull als mercats i a les raons del ralentiment econòmic

Els mercats de valors han continuat caient amb força durant tota la setmana. L'Íbex semblava que aguantaria els 12000, per rebotar, però ha tancat en 17650 en un dia festiu a US. L'EuroStoxx ha seguit la mateixa línea, una línea vermella.

La raó es coneguda: en l'intent de recuperar-se de les crisis derivades del diner excessivament barat, les economies han entrat en un cicle d'estanflació (pujada de inflació en situació d'estancament econòmic), i per tant, amb reduït marge de maniobra pels bancs centrals per regular el valor del diner. La decisió del BCE de repuntar el preu del diner ha estat nefasta per a la renda variable, que han anat descomptant la decisió a mesura que el preu de les commodities s'enfilava. Ara ningú sap on cauran els indicadors, ni de la renda variable ni de l'economia occidental.

La crisi ha guanyat dimensió pel l'increïble augment del preu del petroli i de les materies primeres, que han agafat el relleu de la crisi Subprime. Perquè? El major aportardor de l'economia mundial en quant a riquesa no és el sector productiu, sinó el financer. La crisi ha afectat a la pròpia credibilitat dels instruments financers de cara els inversors. És una crisi en el marc de la globalització: una crisi que s'inicia en esclatar una bombolla inmobiliària degut al préstam de diner excessivament barat s'extén al sistema financer, que per mantenir quotes de creixement increïbles havia apalancat sobre valors dificilíssims d'avaluar (bonus de risc sobre futurs i opcions, etc.), els quals, en cade crisi, han resultat ser fum, o poc més. De forma automàtica la capacitat de compra-venda del mercat mundial es veu reduïda, hi ha un major inmobilisme, el diner que hi ha es manté i s'encareix: les matèries primeres pugen de cop i volta, la indústria es ralentitza, les inflacions i les tases d'atur pugen... crisi, o frenada del creixement, escolliu el nom que volgueu.

L'exemple més clar és el petroli: Difícil pensar un any enrera que l'estaríem pagant a 140 $/Brent. Analitzem les 4 components que han fet posar el petroli a aquests preus:

1. Demanda. Els països en desenvolupament cada vegada reclamen més fort la seva part proporcional dels combustibles fòssils del planeta. Ademés, les companyies extractores, o els països extractors, són països inestables o inestabilitzats, de manera que la inversió en tecnologia per a una extraccció eficient és bastant utòpica, amb l'excepció d'Arabia Saudí. I el petroli més superficial, el més fàcil d'extreure, ja s'està esgotant.

2. Inestabilitat política. La geopolítica juga un paper determinant, no només en temes d'extracció de petroli en quant a l'aplicació de tecnologia, sinó en quant al transport.

3. Especulació. Bona part dels inversors que fins fa poc es situaven en el mercat inmobiliari s'han passat al mercat de les materies primeres, entre elles i predominantment el petroli. Simplement la bombolla ha canviat de lloc. Aquesta component acabarà esclatant quan els inversors vegin una alternativa.

4. Por. La incertesa de l'economia mundial ara mateix és brutal. El petroli segur que el necessitarem, per tant, millor comprar en seguretat.

Particularment crec que la tercera component ha de caure d'aquí a uns pocs mesos, en quant les opcions de diversificació d'inversió s'obrin i comencem a sortir del període d'estanflació. La quarta trigarà una mica més, però vindrà de la mà. La primera i la segona són més complexes i marquen el terra del preu de mercat real del petroli, que deu d'estar al voltant dels 100 - 120 $.
Mentrestant, tots ens haurem de collar una mica més el cinturó. Els que encara en tinguem, vull dir.

Mentrestant, qui se la juga a esperar un rally d'estiu en un mercat a la baixa? Seria una primera espurna d'esperança veure l'Íbex per sobre de 13000 novament, un primer senyal que, particularment, crec que es veurà puntualment durant l'estiu i hi tornarà cap a final d'any. En fi, la botella mig plena...