Com més gran, millor?

.
La Nomi Prins (http://www.nomiprins.com/) en La Vanguardia d'avui una interessant reflexió sobre les fusions de grans entitats financeres nord-americanes. Per una banda, pràcticament tots els bancs estan passant moments de radical risc per la supervivència, una supervivència que s'intenta aconseguir en el curt plaç de diferents maneres: la negociació per l'alliberament de diner per part del govern, en alguna de les seves formes, n'és la més visible i evident. Una altra és la disminució de costos per mitjà de fusions. Darrerament s'estan veient operacions d'aquest estil, amb un èxit en el curt termini que més que dubtós és escandalósament nul (Bank of America sembla que vagi dilapidant les ajudes a mesura que li van arribant en comprar bancs que pocs dies després estan en bancarrota). Aquesta política de fusions implicarà en el curt i mig plaç una concentració de poder financer sense precedents.

Perquè això és important? D'entrada, vivim un moment històricament crucial, un futur a curt termini incert en la part econòmica, però les accions en aquests moments marquen el devenir a mig i llarg plaç. Ara s'està forjant un model de societat que serà significativament diferent al d'abans de la crisi. I un dels motors del canvi, un dels importants, un dels que definiran els mapes de comportament social, serà el sector financer.

Quina implicació tindrà un macro-control d'unes poques i totpoderoses entitats financeres? Fins quin punt s'han de regular les fusions d'entitats tan macro, si s'estàn, de facto, construint amb el diner del contribuent? Quina ifluència se'ls pot permetre en futures èpoques de major bonança?
.